Avui, dissabte 11 de gener ha tingut lloc a la Seu Vella de Lleida l’acte inaugural de la commemoració nacional dels tres-cents anys dels fets històrics de 1714. Es dóna així el tret de sortida a un 2014 on se celebraran un miler d’activitats commemoratives arreu del país.

 

L’acte, dirigit pel dramaturg Josep Maria Mestres, ha resseguit, a través de textos, dansa i música, la continuïtat de la catalanitat al llarg dels últims tres-cents anys. L’actriu Montserrat Carulla, rodejada dels nens i nenes del Cor Vivaldi, ha estat l’encarregada d’encetar-lo posant veu al “Pròleg per a una commemoració”, un text poètic que recull la persistència dels valors de la catalanitat i la seva projecció de futur, línies mestres de la commemoració.

 

“Ens plau compartir un projecte comú, herència del passat, expressió del present i voluntat de futur, on tothom hi és convidat”, s’ha pogut escoltar de veu de Montserrat Carulla, que cloïa la seva intervenció amb una crida: “La història ens convoca. Caminem cap al futur, amb naturalitat i fermesa.”

 

L’acte ha transcorregut entre l’obscuritat i el dramatisme de la lectura de l’Edicte Berwick –a càrrec de l’actor Julio Manrique- o la lectura d’Agonia, d’Àngel Guimerà, fins a la lluminositat i optimisme de l’Ara Mateix de Martí i Pol, en veu de Sílvia Bel, o l’Ara, Endavant, de Puig i Ferrater, declamat per l’actriu lleidatana Alícia Pérez. L’acte inaugural ha traçat simbòlicament un itinerari per tres-cents anys plens de vicissituds, de llums i ombres, posant de manifest la capacitat de resistència de la identitat catalana.

 

Salvador Espriu, de qui el 2013 se’n celebrava el centenari del seu naixement, ha estat representat en l’acte amb la magnífica versió musicada del seu conegut poema “He mirat aquesta terra”, a càrrec del guitarrista Toti Soler i la cantant Sílvia Pérez Cruz.

 

La interpretació del Cant de la Senyera del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida o la versió pop-rock del Cant dels Aucells -amb Arnau Tordera col·laborant amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí- han estat alguns dels moments més intensos d’un acte que ha culminat amb un emotiu Cant dels Segadors que ha estat acompanyat per tots els assistents.

 

Miquel Calçada, comissari dels actes del Tricentenari, declarava al final de l’acte la seva satisfacció: “Ha estat una manera magnífica d’iniciar aquesta commemoració”. El comissari es mostrava “orgullós, compromès i il·lusionat davant d’un any apassionant”, alhora que agraïa el treball de totes les persones “que fan possible aquesta commemoració, una autèntica celebració de país que es veu empesa per  una gran onada d’empenta cívica”.

 

El president Mas ha reivindicat el dret que té Catalunya, com qualsevol altra nació del món, de commemorar els moments de la història en què ha estat protagonista. “Però no en tenim només el dret –ha puntualitzat-, sinó la necessitat” ja que “la commemoració la farem pensant en el nostre futur, el de set milions i mig de catalans i catalanes”.

 

El Tricentenari és, segons el president Mas, un vehicle amb què “commemorem la dignitat d’un poble que ha sabut sobreviure, el caràcter d’un poble que creu en ell mateix i la voluntat d’un poble que se sent profundament europeu i vol seguir sent-ho.”

 

“2014 serà un any per commemorar història, persones i arrels. Però sobretot serà un any per decidir futur i obrir horitzons.” Un any que ha considerat que “és un dels moments més decisius de la història de Catalunya. Per mirar endavant hem de ser el màxim de forts possibles, els fonaments de la nostra nació han d’estar més presents que mai. I un d’aquests pilars és la nostra història.”

 

El Tricentenari, però, no és un retorn al passat ha defensat “perquè al passat no s’hi ha de tornar”, sinó “una mirada al passat per fer notar les fortaleses del present que ens han de servir per construir el futur”.

 

El president Mas en la seva intervenció ha comparat la Seu Vella, convertida en caserna militar el 1707 i avui recuperada, amb la Ciutadella, creada com una caserna militar el 1714 i avui “temple de la nostra democràcia” en allotjar la seu del Parlament de Catalunya.

 

Una continuïtat entre passat, present i futur que s’ha palesat al llarg de tota la seva intervenció: “Per mètodes diferents, tres-cents anys després defensem exactament el mateix: la voluntat inequívoca de governar-nos a nosaltres mateixos. Les nostres armes avui són la democràcia, els vots i la mobilització del nostre poble. Unes armes molt potents.”

 

L’alcade de Lleida, al seu torn, Àngel Ros, ha agraït que el Tricentenari s’iniciés a Lleida, “la capital de la Catalunya interior”, i a la Seu Vella en particular, per la seva importància per a Catalunya, tant ara com fa tres-cents anys. “La Seu Vella –que aspira a convertir-se en patrimoni de la humanitat, ha recordat l’alcalde- és l’única catedral d’Europa que es va convertir en caserna durant gairebé 200 anys”. 

 

Ros ha fet un repàs dels efectes de la desfeta de 1707 a la ciutat, que va acabar, per exemple, amb l’Estudi General, la universitat més antiga de la Corona d’Aragó, o amb el règim foral de la Paeria, que significava la pèrdua dels òrgans de govern autònom.

 

La intervenció de l’alcalde de Lleida ha tingut, també, un marcat accent de futur, en reivindicar l’esperit de resistència dels lleidatans, que no van defallir fins a recuperar les seves institucions i llibertats, justificant així “l’optimisme que m’inspiren Lleida i la Seu Vella”. Un valor, l’optimisme, que juntament amb “la pau, el diàleg, la concòrdia i el consens” és “imprescindible en moments com l’actual.” “La societat civil –ha afirmat- ha superat totes les batalles i els obstacles que s’han presentat. Un progrés que no ha de tenir aturador.” Un progrés que compta avui amb les eines de “democràcia, diàleg, pacte, concòrdia i capacitat de decisió del nostre poble.”

 

A la tarda, hores després de l’acte inaugural, s’ha inaugurat al Museu de Lleida “Catalunya i la Guera de Successió” amb la presència d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, responsable de l’exposició. Es podrà veure a la ciutat fins el 31 de març d’enguany.