• La consellera d’Ensenyament, així com els consellers d’Educació del País Basc, Andalusia, Astúries i la viceconsellera de Canàries s’han reunit per mostrar la seva posició contra la Lomce
 
  • Els consellers consideren que la llei estatal envaeix competències autonòmiques i han denunciat un text d’ampliació del currículum de formació professional que el ministeri no ha ampliat

 

Departament d'Ensenyament
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha declarat aquest matí, en referència a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa que “la llei demostra una manca de lleialtat institucional. Ha faltat diàleg fluid, el Ministeri ha treballat amb precipitació i improvisació, i sense la dotació pressupostària que alguns canvis requereixen”, i per això “demanem que es freni l’aplicació de la llei, precipitada i imposada”.
 
Rigau ha fet aquestes declaracions aquest matí a Madrid durant una compareixença conjuntament amb els consellers d’Educació del País Basc, Cristina Uriarte, d’Andalusia, Luciano Alonso, i d’Astúries, Ana Gonzalez, i la viceconsellera de Canàries, Manuela de Armas. Els consellers han mostrat així la seva posició contra la Lomce per considerar que la llei envaeix i anul·la les competències autonòmiques. Alhora, també han denunciat un text d’ampliació del currículum de formació professional que finalment el ministeri d’Educació no ha ampliat.
 
La consellera Rigau ha assegurat que els canvis que proposa la Lomce són d’impossible aplicació, i ha recordat que el Govern de la Generalitat ja preveu sol·licitar un recurs d’inconstitucionalitat, i que el passat mes de gener va presentar al·legacions a la normativa, unes al·legacions que de moment no han tingut resposta. La titular d’Ensenyament ha afirmat que “creiem que és un gran error aplicar el calendari de la llei,  perquè mai en cap país hem vist que una reforma educativa es volgués implantar en un període de dos mesos”.
 
Irene Rigau ha demanat també l’aturada en l’aplicació de la norma per raons qualitatives, temporals i pressupostàries: “Pel que fa a les raons qualitatives, en el currículum es constata la seva exhaustivitat. Aquesta exhaustivitat en fa  impossible l’aplicació perquè ataca l’autonomia dels centres i disminueix la competència de les comunitats”. En referència al detall que reflecteixen els currículums, Rigau ha remarcat que aquests ocupen més de 1.000 pàgines, en comparació amb altres països europeus com França, on el currículum de primària ocupa 30 pàgines, i en països com els anglosaxons, on els currículums de primària i secundària tenen una extensió de 180 planes. La titular d’Ensenyament considera que la Lomce “contradiu les directrius de la Unió Europea, on tots els estats s’haurien de basar en les competències bàsiques. La llei les ignora en el primer esborrany i no en el segon, però aquestes competències no estan ben relacionades amb els continguts i estàndards d’aprenentatge. A més, els estàndards d’aprenentatge no es corresponen al grau de maduresa dels alumnes”.