El president de la Generalitat, Artur Mas, ha mantingut una conversa amb l’expresident del Govern espanyol Felipe González, en el marc del programa Salvados, que dirigeix i presenta el periodista Jordi Évole. En el programa, Artur Mas i Felipe González han dialogat sobre el procés democràtic sobiranista que es viu a Catalunya. El president Mas ha insistit en el seu compromís per convocar el pròxim 9 de novembre la consulta sobre el futur polític de Catalunya, de forma “correcta, pacífica, legal i, si és possible, acordada amb les institucions de l’Estat”. “Primer hem de conèixer l’opinió democràtica del poble català i a partir d’aquí obrir una taula de negociació amb les institucions de l’Estat i veure quina solució li donem a aquesta aspiració del poble català”, ha afirmat.

 

Artur Mas ha destacat, en aquest sentit, l’exemple d’Escòcia i ha dit que “als britànics no se’ls ha acudit, quan es pregunta als escocesos, dir que votarem tota la gent del Regne Unit; voten els escocesos, de manera acordada amb Londres” i, a partir d’aquí, “si els escocesos voten independència, el mateix Estat britànic seurà a la taula a negociar el resultat per l’interès comú”.

 

Durant la conversa, el cap de l’Executiu ha explicat a l’expresident espanyol que hi ha tres formes de fer la consulta d’acord amb el marc legal. La primera és de forma “negociada i acordada” amb l’Estat, “sabent que estem fent una consulta, no prenent una decisió última, definitiva, amb conseqüències jurídiques immediates”. La segona via que ha esmentat seria d’acord amb una llei específica del Parlament català. En aquest sentit, el president Mas ha revelat que fa uns mesos li va proposar al president Rajoy que “si considereu que és un cost polític inassumible per a vosaltres el fet que ens pugueu transferir la capacitat de fer aquest referèndum, nosaltres aprovarem una llei de consultes al Parlament català” i li va demanar que “no ens la impugneu, deixeu-nos que fem aquesta consulta, coneixerem l’opinió democràtica del poble català”.

 

Aquestes dues vies són, pel president, “les millors que podríem tenir i les que nosaltres volem”. Tanmateix, si cap d’elles és possible, el cap del Govern ha apuntat que “quan hi hagi eleccions a Catalunya per configurar el Parlament català molta gent convertirà aquestes eleccions en la consulta”.

Davant els arguments constitucionalistes per impedir la consulta, el president Mas ha explicat a l’expresident Felipe González que “hi ha una majoria clara del poble català que no se sent representada per la Constitució espanyola” i ha afegit que “cal posar bé el termòmetre i preguntar-se per què el poble català li està donant l’esquena a aquesta Constitució que en el seu moment va recolzar de manera massiva”.

El cap de l’Executiu ha insistit que cal donar una sortida al moviment democràtic català i quan Felipe González ha parlat de la possibilitat del xoc de trens, ha contestat que “el que no vull és que aquest tren entri en via morta, i en aquest moment l'alternativa que ens donen és aparquin el tren, es posen en via morta i aquí s’oxidaran”.  

 

A preguntes de Jordi Évole sobre el motiu de l’increment del sentiment independentista a Catalunya, el cap de l’Executiu ha respost que “el punt d’inflexió es produeix en la segona meitat de la majoria absoluta del president Aznar, entre el 2002 i el 2004, on comencem no només una regressió en termes autonòmics, sinó una actitud de menysteniment en molts sentits, algunes vegades fins i tot humiliant, que no toca directament la butxaca, però toca la dignitat i la confiança i, per tant, l’amistat”.

El president també ha subratllat el paper “determinant” de la sentència del Tribunal Constitucional, el juny de 2010, sobre l’Estatut i ha dit que “va ser el punt final” i va provocar “la desconnexió mental d’una part de la ciutadania catalana respecte a l’Estat espanyol”. Artur Mas s’ha referit a la sentència com “absolutament innecessària, però absolutament humiliant”.

En un altre moment de la seva intervenció, el president ha recordat que durant 35 anys “quan Espanya ha hagut de fer front a grans reptes” el catalanisme polític “sempre ha estat allà fent pinya,” i ha posat exemples com la lluita contra el terrorisme; l’entrada a les institucions europees i a l’euro, o el suport a governs espanyols en minoria. “Tens la sensació que estàs fent tot això i que no falles mai i, en canvi, en els moments clau per a Catalunya, l’Estat, no un Govern concret, falla estrepitosament”. “Després de 35 anys hi ha una autèntica regressió autonòmica”, ha lamentat.

 

Malgrat que el programa s’ha centrat en el procés sobiranista que viu Catalunya, el president ha explicat que en el seu dia a dia aquest tema no l’ocupa la major part de la seva feina, que està més dedicada al funcionament de l’economia, la creació d’ocupació o al manteniment dels serveis públics.

Aquesta és la segona vegada que el president Mas intervé en el programa Salvados. La primera va ser l’octubre de 2012, poc abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, quan el president Mas va ser entrevistat per Jordi Évole a Vilassar de Mar.