• Rigau ha anunciat que es reunirà amb els directors dels centres afectats per la interlocutòria per a treballar en el recurs
 
  • “El pas de dir directament al centre ha estat per a mi molt dolorós, perquè jo sempre he procurat protegir els centres del conflicte lingüístic”
 
  • “És una situació portada al límit que ens posa enfront dels principis que hem constatat més sagrats, que la normalització lingüística no afecti la convivència”
foto
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha declarat aquest matí que “el resultat d'aquesta sentència ens porta a un model que no és el de la Llei d'Educació ni el nostre, perquè nosaltres no volem trossejar les llengües”. Rigau ha fet aquestes declaracions durant una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, en relació a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia que es fa fer pública el passat divendres.
 
La titular d’Ensenyament ha assegurat que “el pas de dir directament al centre ha estat per a mi molt dolorós, perquè jo sempre he procurat protegir els centres del conflicte lingüístic”. Rigau ha declarat que els centres afectats per la interlocutòria “són centres que han col·laborat moltíssim en atendre bé aquests alumnes, que han sabut fer que aquest tema no hagi perjudicat mai ni l'alumne ni el grup. Això demostra el grau de maduresa que tenim a casa nostra, perquè tenir una fita per part del que distorsiona la teva vida escolar és greu, però ho han sabut fer molt bé i estic convençuda que també farem al màxim”.
 
La consellera ha anunciat que es reunirà amb els directors dels centres afectats per tal de tractar a fons el recurs a presentar: “Són d’una responsabilitat enorme. Jo només puc felicitar els directors d'aquestes escoles, que saben estar perfectament. És una situació que no havien viscut”, i ha exposat que “ara el que hem de procurar és que en el sí de cada centre, aquesta mateixa bona manera d'enfocar les qüestions, es mantingui”.
 
La titular d’Ensenyament ha afirmat que “no són posicions personals, són posicions induïdes, moltes vegades. I nosaltres, a través de les direccions dels centres, crec que hem aconseguit durant aquests anys que la llavor d'aquest conflicte no es fes gran. Esperem poder tenir la complicitat sana, i sobretot l'autoritat, per poder anar construint el model d'escola catalana, en llengua i en continguts, perquè els continguts també queden afectats. A partir de setembre comença un nou curs, i hem de saber trobar maneres de fer el mateix però d'una altra manera”.
 
Rigau ha explicat que un 14% dels centres, d'acord amb la seva realitat, imparteixen alguna part d'alguna les matèries en castellà per reforçar-lo: “És aquest marc plurilingüe que hem anat potenciant, de manera que el català sigui l'eix central de la nostra escola, i que, a part, el domini del català, castellà i de l'anglès, també quan hi ha el domini suficient de cada una de les llengües, poder-la utilitzar en alguna matèria o assignatura”. I ha defensat que en els casos a què fa referència el TSJC ja s’aplica la atenció individualitzada, un dret reconegut i vigent a la Llei d’Educació de Catalunya.
 
Rigau ha reiterat que l’Estatut deixa clar que no es poden separar els infants per raó de llengua, i per tant “és una situació portada al límit que ens posa enfront dels principis que hem constatat més sagrats, que la normalització lingüística no afecti la convivència”. I ha afegit que “una cosa és fer a quart d'ESO una matèria en castellà, i l'altre és, al parvulari, fraccionar la immersió. Per tant, fer el 25% per tots els cursos i per tots els centres, independentment de les seves característiques, ens sembla que contradiu l'esperit pedagògic”.