Com a representant de la presidència de la Comissió Intermediterrània de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d’Europa (CRPM) ha presentat el projecte d’informe sobre “Una política de cohesió per a la Mediterrània” que ha estat aprovat per l’ARLEM.
La vicepresidenta, Joana Ortega, participa en la cinquena sessió plenària de l'Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM)
La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha viatjat al Marroc per participar en la cinquena sessió plenària de l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM) que té lloc a Tànger, avui dilluns, 24 de febrer. L’acompanya el director general de Relacions Exteriors, Francesc de Paula Gambús.
 
Com a representant de la presidència de la Comissió Intermediterrània de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d’Europa (CRPM), la vicepresidenta ha presentat aquest matí el projecte d’informe sobre “Una política de cohesió per a la Mediterrània” que ha estat aprovat per l’ARLEM. 
 
Entre els participants de la sessió plenària de l’ARLEM, destaquen el president de les regions marroquines de Taza - Alhuzemas – Taounate, Mohamed Boudra, el president de les regions deTanger - Tetouan, Tabi Alimi, i el president de la regió de Provença - Alps - Costa Blava, Michel Vauzelle, entre d’altres.  
 
Informe sobre “Una política de cohesió per a la Mediterrània”
 
La vicepresidenta, Joana Ortega, ha començat la seva intervenció amb un agraïment a les aportacions que l’informe sobre “Una política de cohesió per a la Mediterrània” ha incorporat, com ara les de les membres de l'ARLEM, de la Comissió Intermediterrània de la CRPM, les de la Unió per a la Mediterrània o les d’alguns representants del Parlament Europeu i, en particular, les d’Arc Llatí, així com la col·laboració en la redacció de l’informe de l’Institut d’Estudis Euromediterranis (IEMEd).
 
El plantejament central de l’informe és la introducció de la perspectiva macroregional  —ja experimentada en espais com ara el Bàltic i el Danubi— a la conca mediterrània per portar a terme, i de l'enfocament de la Política Europea de Cohesió per portar a terme, d’una forma més eficient i coordinada, l’actual cooperació mediterrània en el marc de la Política Europea de Veïnatge (PEV) i de la Unió per a la Mediterrània (UpM).
 
“Aquesta nova perspectiva hauria de garantir una governança multinivell”, ha subratllat la titular del Departament de Governació, que ha remarcat la importància d’un sistema en què tots els actors institucionals, civils i ens territorials tinguin una participació autèntica des del començament, en el mateix moment de definir les prioritats. “Aquest és un procés impulsat des de baix que haurà de comptar amb el suport dels estats membres de la Unió Europea i el Consell Europeu”, ha recomanat Ortega.
 
Cap a una estratègia supraregional per a la conca de la Mediterrània
 
També ha exposat la necessitat d’un enfocament macroregional amb una òptica de geometria variable gradual, a partir de tres àrees macroregionals integrades: la corresponent a la Mediterrània Occidental, la de la regió Adriàtico-Jònica i la de la Mediterrània Oriental.  I ha afegit que “a llarg termini podrien ser susceptibles d’arribar a una estratègia integrada supraregional per a tota la conca de la Mediterrània”. En aquest context, la vicepresidenta ha recomanat que el procés de creació i adopció d’aquestes estratègies es desenvolupés amb “un fort impuls” des de la Unió Europea i fos basat en una perspectiva “pas per pas”, gradual i voluntària de part dels països i territoris del sud. 
 
Pel que fa als reptes de la Mediterrània, la vicepresidenta ha destacat tres grans prioritats. En l’àmbit polític, la continuïtat de les transicions democràtiques, el desenvolupament democràtic als països del sud i la gestió dels fluxos migratoris amb criteris de prevenció, protecció i solidaritat; en l’àmbit socioeconòmic, l’impuls al creixement econòmic, sostenible i inclusiu que ha d’incloure aspectes clau com el foment del treball, el suport a la creació de pimes, a la política marítima i a les grans xarxes de transport, entre d’altres, i, en l’àmbit social i cultural, l’aprofundiment del diàleg i l’enteniment entre Nord i Sud.
 
Actualment, Catalunya presideix la Comissió Intermediterrània de les Regions de la CRPM i n'exerceix la representació en el marc de l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM). Aquest organisme es va crear el gener de 2010 a Barcelona, a iniciativa del Comitè de les Regions (CdR). El seu objectiu era institucionalitzar la dimensió territorial de la Unió per la Mediterrània, formada exclusivament per estats.
 
L’ARLEM està formada per 84 membres, 42 provinents dels països socis mediterranis i 42 membres electes d’entre les autoritats regionals i/o locals de la UE, dels quals 32 membres ho són en virtut de la seva condició de membres del CdR i 10 ho són en representació de les xarxes de cooperació territorial i lobby regional de l’àmbit de la Mediterrània. S’estructura en dues comissions formades per 41 membres, provinents equitativament de les regions de la UE i dels països socis mediterranis. Actualment, aquestes dues comissions són: Comissió d’Afers Territorials, Econòmics i Socials (ECOTER) i Comissió de Desenvolupament Sostenible (SUDEV).
 

1  

Imatges

La vicepresidenta ha presentat el projecte d'informe sobre "Una política de cohesió per a la Mediterrània" que ha estat aprovat per l'ARLEM

La vicepresidenta ha presentat el projecte d'informe sobre "Una política de cohesió per a la Mediterrània" que ha estat aprovat per l'ARLEM 2295