• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat el procés del dret a decidir de Catalunya en una conferència a la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa
• Davant un auditori format per representants dels sectors jurídic, acadèmic i de la societat civil portuguesa, Homs ha reiterat el compromís de Catalunya amb les institucions europees: “Volem tenir Europa com a marc de referència institucional i polític, a més de ser la nostra referència econòmica i financera”, ha assegurat el conseller
• Homs ha posat el referèndum escocès com a exemple que  la democràcia “és la solució i no el problema”. “El Regne Unit ha demostrat què significa el valor de la democràcia, perquè ha entès que quan un poble manifesta un mandat clar, la política i la llei han d’estar al servei de la voluntat expressada a les urnes”, ha remarcat
• El conseller també ha volgut traslladar el missatge que el procés que està seguint Catalunya “no és una mania d’uns quants polítics” sinó “la resposta a la voluntat del poble català”

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha assegurat aquesta tarda que, en la mesura que Europa és “un projecte de pau i de democràcia”, si hi ha una expressió “majoritària” del poble català que vol disposar d’un estat propi, se sabrà trobar “una solució”. En cas contrari, ha afirmat, “seria la fi d’Europa com a model d’exemple d’integració democràtica i pacífica de los diversos pobles que la configuren”.

 

Homs ha pronunciat aquestes paraules durant la conferència inaugural de la jornada de debat O processo político na Catalunha (“El procés polític a Catalunya”), organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa. Durant la seva intervenció, el conseller ha defensat la legalitat i la legitimitat del dret a decidir dels catalans emmarcant-lo en els principis fundacionals de la Unió Europea: la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

 

Davant un auditori amb representants dels sectors jurídic, acadèmic i de la societat civil portuguesa, el conseller ha explicat que el procés sobiranista català “no és una mania d’uns quants polítics” sinó “la resposta a la voluntat del poble català”. Per aquest motiu, ha afegit, “seria irresponsable i contrari a la democràcia no donar resposta a aquesta demanda àmplia i transversal de la societat catalana”.

 

En aquest sentit, Homs ha assenyalat que en el marc de la Unió Europea ja es pot trobar un referent que demostra que la democràcia “és la solució i no el problema”, en referència al referèndum d’independència que se celebrarà a Escòcia el proper 18 de setembre. “El Regne Unit ha demostrat què significa el valor de la democràcia. El Govern de David Cameron és contrari a que Escòcia pugui ser un nou Estat d’Europa i està fent campanya a favor del no, però ha entès allò que és essencial: que quan un poble manifesta un mandat clar, la política i la llei han d’estar al servei de la voluntat expressada a les urnes. Es poden negociar les condicions, com ha fet el Govern de Cameron, però mai la voluntat popular expressada lliurement”, ha remarcat.

 

El conseller ha contraposat l’actitud del Govern britànic amb la del Govern espanyol, una posició que el conseller Homs ha qualificat de  “contradictòria” amb el fet que Espanya sigui una democràcia, però també d’”insostenible en el temps”, perquè “votar, es votarà”.

 

 

El conseller ha reiterat el compromís de Catalunya amb la Unió Europea en un moment de creixent euroescepticisme: “Volem tenir Europa com a marc de referència institucional i polític, a més de ser la nostra referència econòmica i financera”, ha assegurat. Un compromís que “forma part de l’expressió política generalitzada de tots els partits que promouen la constitució d’un Estat propi per a Catalunya”.

 

“Tot i ser contribuents nets de la Unió Europea en termes econòmics, el marc polític i institucional d’Europa és el millor espai de creixement de què ens podem dotar tots els europeus”, ha afirmat el conseller, que ha anat més enllà i ha demanat que l’actual Europa institucional evolucioni cap a una Europa “més forta, amb menys unilateralisme per part dels estats i amb més participació democràtica directa en les seves institucions”.

 

 

Durant la seva conferència, el conseller Homs ha explicat que el procés que viu Catalunya és “en positiu, pacífic, democràtic” i que genera “esperança i il·lusió”. “No va en contra de ningú, sinó a favor de. No vol trencar, sinó construir”, ha subratllat.

 

Així, el portaveu del Govern ha ressaltat que la consulta respon a “l’aspiració de poder construir un país millor per poder donar millors respostes als ciutadans, amb millors eines per garantir el progrés econòmic i social de Catalunya i també per tenir una millor relació amb Espanya”, una   aspiració “legítima” que s’ha anat configurant al llarg de segles d’història.

 

Però el procés català, que el conseller ha considerat “irreversible”, no només busca el benefici propi: Homs s’ha mostrat convençut que també serà “millor” per a la resta dels pobles de la Península.

 

Homs ha recordat que la Generalitat va ser fundada fa més de 650 anys i que l’actual president de la Generalitat n’és el número 129. Una dada que, segons el conseller, evidencia que les institucions catalanes “no són producte de la descentralització recent de l’Estat espanyol dels darrers 30 anys”.

 

Segons ha afirmat, Catalunya “ha intentat sempre desenvolupar el seu autogovern i les seves institucions en el marc del pacte amb l’Estat espanyol” perquè “l’objectiu era un encaix que permetés a Catalunya sentir-se còmoda en el marc d’un Estat que reconegués la pluralitat que existeix en el seu interior”.

 

Una de les expressions d’aquest pacte va ser l’Estatut de 2006, que el Tribunal Constitucional va  “desvirtuar” amb la seva sentència de 2010. “Aleshores es va produir un “xoc de legitimitats” ha explicat el conseller, perquè allò que el poble de Catalunya havia votat mitjançant referèndum va ser “alterat” per un tribunal “polititzat”.

 

 

Finalment, el conseller Homs ha recordat que l’any 2012 encara es va produir un nou intent de pacte amb el Govern espanyol per acordar un nou model de finançament que permetés a Catalunya gestionar els seus impostos, similar als que tenen les comunitats d’Euskadi i Navarra, però el “fracàs” d’aquest nou intent va precipitar la celebració d’unes eleccions anticipades.

 

Els comicis, que van registrar una participació rècord de més del 67%, van tenir com a resultat un Parlament en què  107 dels 135 diputats incorporaven en  seu programa el “compromís polític explícit del dret a decidir”. Així doncs, ha remarcat Homs, “la intenció de fer un referèndum respon al mandat explícit del que va votar el poble català a les darreres eleccions de 2012”, conseqüència d’un “llarg i pacient procés que ha inclòs intents de pactes diversos amb les institucions espanyoles”. “En resum, tenim un mandat clar” ha reblat.

La conferència del conseller Homs s’emmarca en la jornada de debat O processo político na Catalunha (El procés polític a Catalunya) que ha estat organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa.

 

Després del conseller Homs, el professor de Relacions Internacionals a la Johns Hopkins University i a Bologna, antic Representant de la UE i de la missió especial de les Nacions Unides a l'Afganistan, Francesc Vendrell, ha pronunciat una conferència sobre l’autodeterminació i el dret internacional.

 

A continuació, s’ha celebrat un debat moderat per la periodista Fátima Campos Ferreira en el qual hi ha intervingut el jutge i president del Tribunal d'Apel·lació de Lisboa, Luís Vaz das Neves; els professors de la Facultat de Dret de Lisboa, Eduardo Vera-Cruz Pinto i Nuno Cunha Rodrigues; el president de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, Adriano Moreira; la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i portaveu del Col·lectiu Praga, Mercè Barceló, i el periodista Ruben Carvalho. 

 

Amb aquesta jornada, que ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya continua el cicle de conferències sobre el dret de decidir en universitats de prestigi d’arreu d’Europa i de l’Estat espanyol. El cicle es va iniciar a Sciences Po, a París, el passat més de juny, posteriorment se n’han celebrat a Londres, Sevilla, Uppsala (Suècia) i Tolosa de Llenguadoc. Les properes activitats previstes tindran lloc a Alemanya i Holanda el proper mes d’abril.