El Govern recorrerà davant el TC la llei de l'Estat que reforma l'Administració local, la LOMCE, la llei d'unitat de mercat i la llei d'avaluació ambiental

El Govern recorrerà davant el TC la llei de l'Estat que reforma l'Administració local, la LOMCE, la llei d'unitat de mercat i la llei d'avaluació ambiental

query_builder   4 març 2014 16:44

event_note Nota de premsa

El Govern recorrerà davant el TC la llei de l'Estat que reforma l'Administració local, la LOMCE, la llei d'unitat de mercat i la llei d'avaluació ambiental


 
  • El Govern estima que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) vulnera competències de la Generalitat de Catalunya i l’autonomia local
  • El Govern també considera que la Llei Orgànica de Qualitat Educativa (LOMCE) envaeix competències i és contrària a la Constitució, a l’Estatut i a la pròpia doctrina del Constitucional
  •  Quant al recurs sobre la Llei de garantia d’Unitat del Mercat (LGUM), el Govern l’interposa el recurs per invasió competencial i perquè afecta al model d’organització política i territorial de Catalunya
  •  Pel que fa al recurs de la llei d’avaluació ambiental, s’interposa per la possible invasió de competències en una vintena d’articles i dues disposicions finals
 
El Govern ha aprovat presentar diversos recursos d’inconstitucionalitat contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la llei espanyola de garantia d’unitat del mercat i la llei d’avaluació ambiental, per invasió de competències.
 
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local
 
El Govern ha aprovat l’acord per iniciar els tràmits per a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), per estimar que vulnera l’autonomia local i les competències de la Generalitat.
 
L’acord de Govern es produeix després que el passat 27 de febrer el Consell de Garanties Estatutàries emetés per unanimitat un dictamen contrari a l’ajustament de diversos punts de la reforma local de l’Estat a la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’Executiu català havia sol·licitat per acord de 28 de gener demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, tràmit preceptiu previ a la interposició de recurs d’inconstitucionalitat, estimant que la norma estatal envaïa competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de funció pública, organització territorial, autoorganització, règim jurídic de les administracions públiques catalanes i règim local, pel fet d’afectar l’autonomia financera de la Generalitat i per no respectar el contingut essencial de l’autonomia local garantida per la Constitució i per l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
 
Cal afegir que el Govern de la Generalitat ha impulsat una llei de governs locals fruit del consens amb les entitats municipalistes, basada en els principis d’autonomia local, estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, subsidiarietat i racionalitat. Aquesta llei de governs locals, actualment en tràmit parlamentari, és la llei de desenvolupament estatutari de la competència exclusiva en matèria de règim local, per la qual cosa l’aplicació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local a Catalunya haurà, en tot cas, de respectar el sistema institucional propi i el desenvolupament normatiu català en aquesta matèria.
 
Recurs d’inconstitucionalitat contra la LOMCE
 
D’acord amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, el Govern creu que la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, (LOMCE) altera la distribució competencial i alhora és contrària a la Constitució, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la doctrina del Tribunal Constitucional.
 
La LOMCE deroga el concepte de competència bàsica estatal en què el govern central fixa la part comuna dels currículums i garanteix que les comunitats autònomes tenen la competència en la part restant –un concepte acceptat tradicionalment pel Tribunal Constitucional-. El govern central es reserva ara la competència exclusiva en les assignatures amb major transcendència acadèmica, i només estableix la competència compartida per a les assignatures no troncals.
 
El redactat buida de contingut la competència compartida, ja que Catalunya no pot desenvolupar ni establir continguts, i només pot complementar els continguts de les assignatures troncals. El Govern considera que la LOMCE segueix criteris estrictament competencials en lloc dels estrictament pedagògics.
 
La llei modifica en molts aspectes la Llei orgànica d’educació (LOE), com ara la nova ordenació de les diferents etapes educatives i la nova delimitació de les àrees que les integren; es distingeixen règims diferents per les a assignatures troncals, les específiques i les de lliure configuració autonòmica; i es preveuen avaluacions finals d’etapa centrades en gran part en les troncals. Aquesta modificació vulnera les competències de la Generalitat en matèria educativa. Molts dels preceptes habiliten el govern central i el ministeri per desenvolupar aspectes concrets de la llei, ocupant d’aquesta manera l’espai que li correspon a la Generalitat.
 
Pel que fa a la regulació de les llengües cooficials, la LOMCE suposa una oposició frontal al règim lingüístic català –establert a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Llei d’educació-, segons el qual no es pot separar els alumnes en funció de la llengua. Es qüestiona un model on el català és la llengua normalment emprada i on els currículums han de garantir el ple coneixement de les dues llengües al final de l’etapa obligatòria.
 
La LOMCE atribueix a l’estat l’elaboració de la prova externa que incideix en l’avaluació final de l’alumne, deixant de banda les comunitats autònomes. La llei també determina que les assignatures de competència autonòmica –excepte la llengua cooficial i la literatura- no són objecte d’avaluació per a l’obtenció del títol.
 
La llei atorga al govern espanyol competències organitzatives en el procediment d’admissió d’alumnat a l’FP, l’educació plurilingüe i els sistemes de suport a l’aprenentatge en els continguts educatius digitals públics. El Govern de la Generalitat considera que l’estat s’extralimita en les seves funcions i impedeix una legislació pròpia a Catalunya.
 
La llei modifica la LOFCA –llei de finançament de les comunitats autònomes- en afegir un “mecanisme subsidiari” per al supòsit que Catalunya no garanteixi oferta docent raonable sostinguda amb fons públics on el castellà sigui utilitzat com a vehicular en una proporció raonable. Aquest supòsit suposaria que el Ministeri d’Educació assumiria les despeses d’escolarització dels alumnes i posteriorment les repercutiria a la Generalitat de Catalunya.
 
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de garantia d’unitat del mercat
 
El Govern ha aprovat presentar recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 290/2013, de 9 de desembre, de garantia d’unitat del mercat (LGUM),  impulsada pel Govern espanyol per invasió competencial i per la seva afectació en el model d’organització política i territorial de Catalunya. Concretament, s’interposa recurs d’inconstitucionalitat en relació amb els articles 5; 6; 14.2; 16 a 20; 23; 26.5; 27; la disposició addicional desena; i les disposicions finals primera, segona, tercera i quarta de la Llei.
 
La Generalitat ha decidit presentar el recurs d’inconstitucionalitat després de conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, sol·icitat amb caràcter preceptiu a l’adopció d’aquest acord. El dictamen conclou que els preceptes de la LGUM incorren en inconstitucionalitat i vulneren l’Estatut d’autonomia de Catalunya al restringir les competències normatives amb incidència en els sectors econòmics. El Consell també dictamina que la llei espanyola limita l’eficàcia dels actes i disposicions i, imposa controls no previstos a la Constitució, entre altres vulneracions competencials.
 
A mes, l’aplicació de la LGUM generarà efectes negatius sobre l’activitat econòmica de Catalunya al promoure una legislació que posa en perill el model econòmic, així com la seguretat i defensa dels consumidors, entre altres aspectes. És per aquest motiu que el conseller d’Empresa i Ocupació compareixerà demà en sessió informativa al Parlament de Catalunya, per explicar els efectes d’aquesta Llei en l’economia catalana.
 
Recurs d’inconstitucionalitat contra de la Llei d’avaluació ambiental
 
El Govern ha aprovat també interposar un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, per la possible invasió de competències en una vintena  d’articles i dues disposicions finals. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya ha conclòs, per unanimitat, en un dictamen sol·licitat amb caràcter preceptiu, que aquests preceptes vulneren les competències de la Generalitat de l'article 144.1 de l'Estatut. L’article estableix que “correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l'establiment de normes addicionals de protecció”. Afegeix que “aquesta competència inclou en tot cas”, entre d'altres, “la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient”, “la regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació” i l'establiment d'altres instruments de control de la contaminació.
 
Els motius principals per a la interposició del recurs són:
 
  • La Llei, que no modifica substancialment l’àmbit objectiu de l’avaluació ambiental, inclou una regulació detallada i exhaustiva de la matèria i dels aspectes procedimentals que gairebé no deixa marge a les potestats legislatives ni reglamentàries de la Generalitat per exercir les seves competències de desenvolupament de les bases en matèria de medi ambient, establertes a l’Estatut d’autonomia.
  • La nova regulació deroga tant els textos de rang legal vigents com la norma reglamentària on s’establia el procediment d’actuació aplicable als supòsits en els quals l’avaluació ambiental correspon a l’Administració General de l’Estat (sense caràcter bàsic, per tant). Ara, aquest contingut reglamentari, en alguns casos ampliat amb una regulació més detallada, ha quedat incorporat a la nova llei i les seves determinacions són qualificades com a normativa bàsica. Aquesta actuació buida de contingut la competència autonòmica per establir normes addicionals de protecció ambiental.
  • La nova llei confereix funcions a la Conferència Sectorial de Medi Ambient per impulsar modificacions uniformitzadores de les normatives autonòmiques i d’estandardització dels seus procediments i per establir mecanismes de garantia per tal que les diferents administracions, incloses les comunitats autònomes emetin els informes en els terminis que marca la llei. Aquestes funcions excedeixen les funcions pròpies d’òrgans de col·laboració com les conferències sectorials.
  • La llei estableix un sistema de derogació de la legislació anterior i d’entrada en vigor que fan dubtar de la seva adequació a l’ordre de distribució competencial.
undefined
undefined
undefined
undefined