El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha qualificat avui d’”error” i de “despropòsit” el càlcul de les balances fiscals que va presentar ahir la Junta d’Extremadura i que situen Catalunya com la comunitat que més diners rep per habitant. “Em sembla que el que va fer ahir Monago és un despropòsit”, ha argumentat Homs, tal i com també ahir va manifestar el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en resposta als càlculs fets públics pel president extremeny, José Antonio Monago.

 

Homs ha fet aquestes declaracions durant l’esmorzar informatiu del “Fórum Europa Tribuna Andalucía”, organitzat per “Nueva Economía Fórum”, que s’ha celebrat aquest matí a Sevilla, al qual també han assistit el conseller de la Presidència de la Junta d’Andalusia, Manuel Jiménez Barrios, i altres representants institucionals i del món empresarial.

 

Homs ha titllar d’“error” aquesta “guerra de xifres”, entre d’altres coses perquè els càlculs estan fets sense cap rigor tècnic. Davant d’un nodrit grup d’empresaris, el conseller ha posat com a exemple que si algú a les seves empreses fes la suma en els seus balanços dels ingressos de les vendes i dels ingressos dels crèdits que s’han de retornar, la “junta dels accionistes els diria que estan sumant dos conceptes diferents”. Perquè “una cosa són els ingressos reals i un altra els ingressos que s’han de retornar”. “Si sumes aquests dos conceptes i ho divideixes pel nombre d’habitants” és “clarament un despropòsit, com va dir el conseller Mas-Colell”. Precisament, el conseller d’Economia de la Generalitat va qualificar ahir aquest document de “polític''.

 

Homs també ha assenyalat que tot i que, històricament, Catalunya sempre ha fet propostes per acordar el model de finançament ,en aquesta ocasió "estarem calladets” i esperaran “per si aquest any hi ha una oferta per part del govern espanyol per modificar el sistema de finançament”. “Tenim la nostra opinió”, però “cada cop que hem plantejat nosaltres les alternatives ens han caigut uns pals tremends” i tot plegat “acabes tenint la sensació que tot ha estat en va”, per això “hem adoptat l’actitud wait and see”.

El conseller de la Presidència ha tornat a insistir que “la solidaritat és un principi essencial de la democràcia. I així ens sentim compromesos” però aquesta mateixa solidaritat “té els seus límits”, i hi ha d’haver “unes normes clares” per evitar els possibles “abusos”.

Francesc Homs també ha assegurat que l’estat de les autonomies “ha col·lapsat l’encaix de les comunitats històriques en un estat democràtic plurinacional”, malgrat els esforços del catalanisme polític per desenvolupar l’autogovern en el marc de l’estat espanyol. El portaveu del Govern així s’hi ha referit durant la seva conferència.

 

Durant la seva intervenció, el conseller ha defensat la legalitat i la legitimitat de la consulta al·legant que Catalunya és una nació i que, com a tal, se sent “subjecte polític per decidir el seu futur”. Per al conseller, la impossibilitat de construir un projecte polític propi dins Espanya, especialment des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, va suposar “un canvi de xip” que ha portat Catalunya a voler celebrar una consulta per decidir de forma democràtica “quin camí escollim”.

 

“Aquella sentència va ser un error monumental, un acte de força innecessari, irresponsable i el gran causant de la situació actual”, ha afirmat Homs. Segons el conseller, la sentència va fer que una part “molt majoritària” dels catalans prengués consciència que “l’escenari dels darrers 30 anys ja no donava més de si”. “O renunciàvem a més autogovern i al reconeixement de la nostra identitat, o iniciàvem una nova etapa”, ha remarcat.

 

Homs ha lamentat que l’estat autonòmic ha acabat sent “un model de vocació simètrica i homogènia que genera insatisfacció per totes bandes”. El conseller ha explicat que Catalunya, juntament amb altres comunitats, no està satisfeta amb el nivell d’autogovern i menys amb l’actual “retrocés cap a un estat centralitzat i uniforme” que està “imposant” el govern espanyol “per la porta del darrere i sense el debat necessari”.

 

Una mostra d’aquest retrocés és l’aprovació per part del govern espanyol de lleis com la de l'Administració local, la LOMCE, la d’unitat de mercat o la d’avaluació ambiental, que el conseller Homs ha considerat una “reforma encoberta” de la Constitució.

 

Al col·loqui posterior a la conferencia que el conseller ha pronunciat a Sevilla, Homs ha dit en referència a la consulta que “crec que és un error de la política espanyola pensar que poden prohibir la consulta i després pensar que no hi haurà tema. De tema n’hi haurà perquè es votarà a Catalunya”. Homs ha insistit que seria “bo que assumissin que hi haurà una votació i que en qualsevol cas, s’haurà de gestionar”.

 

Homs ha negat que el Govern se senti “en un carreró sense sortida” en resposta a una pregunta sobre la situació actual a Catalunya. Ans al contrari, “ens sentim lliures i segurs” tot i que “assumim les nostres contradiccions, que les tenim”. En aquest sentit, Homs ha dit que el Govern se sent “reconfortat per la majoria del poble de Catalunya”.

Davant la hipotètica possibilitat que una Catalunya independent quedés fora d’Europa, el conseller ha recordat que el continent europeu, que ha partit un “segle duríssim, amb unes guerres tremendes”, és avui dia un “projecte comú col·lectiu”, un “projecte de pau i democràcia” amb “vocació integradora”. Per aquestes raons no es podria entendre que “un projecte així pugui dir públicament que no s’accepta que un territori, que és una nació, no pugui votar”. “Seria la fi d’Europa tal com l’entenem avui”, ha reblat.

 

 

La participació de Francesc Homs en el “Fórum Europa Tribuna Andalucía” s’emmarca en una sèrie de conferències sobre el dret a decidir que el conseller de la Presidència està oferint a diverses ciutats espanyoles. Prèviament, el conseller ha explicat la consulta a Santa Cruz de Tenerife, Madrid i Santiago de Compostel·la.

 

Durant la conferència, Homs també ha exposat les principals polítiques econòmiques, socials i de transparència que està portant a terme el Govern, entre les quals ha destacat la captació d’inversió estrangera en l’àmbit industrial i la recerca i investigació, la simplificació administrativa i la lluita contra el frau fiscal.