Germà Gordó: "El nostre compromís és fer que el poble català tingui l'última paraula"

query_builder   14 març 2014 19:39

event_note Nota de premsa

Germà Gordó: "El nostre compromís és fer que el poble català tingui l'última paraula"

  • El conseller de Justícia pronuncia la conferència "El dret a decidir", dins el programa del diploma de postgrau en resolució de conflictes públics i mediació comunitària de la Universitat de Girona
  • Gordó assegura que el diàleg més important és aquell que “tingui Catalunya amb ella mateixa” i insisteix que l'actual procés sobiranista “té el suport de la legitimitat que donen el resultat de les urnes i una clara base democràtica”
  • El titular de Justícia recorda que la unitat indivisible d'Espanya “no és un dret fonamental” i apel·la a l'obligació “de fer les coses ben fetes”
     
Imatge del conseller
Gordó, durant la seva conferència a Girona
 
 
El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha pronunciat aquesta tarda una conferència sota l'epígraf "El dret a decidir", dins el programa del diploma de postgrau en resolució de conflictes públics i mediació comunitària de la Universitat de Girona. En aquest marc, el conseller Gordó ha exposat una sèrie d'idees "des del punt de vista polític, des del punt de vista del dret i des del punt de vista dels valors”, alhora que ha reiterat que el compromís del Govern “és el de fer que el poble català tingui l'última paraula”.
 
En la seva exposició, el titular de Justícia ha afirmat que “és lògic que els partidaris de no modificar res s'emparin en la legalitat vigent”, però ha recordat que “la realitat i la naturalesa de les coses” acaben per imposar-se. “Crec profundament que, en condicions normals, i en pau i democràcia, una nació tendeix de forma natural a buscar la seva màxima sobirania”, ha explicitat Gordó.
 
El conseller s'ha servit d’aquesta conferència per posar damunt la taula algunes qüestions com ara el dret a l'autodeterminació, així com totes les vies de diàleg necessàries per tirar endavant el dret a decidir. “El dret a l'autodeterminació —ha recordat Germà Gordó— està recollit a la Carta de les Nacions Unides, a la Declaració universal dels drets humans i al Pacte internacional pels drets civils i polítics del 1966”.
 
Perquè, ha continuat dient Gordó, “Catalunya es troba en una cruïlla històrica”, en la qual, ha remarcat, “als catalans se'ns pot trobar sempre des de la via del diàleg, que seria l'equivalent a les llargues negociacions successòries que van dur fins al Compromís de Casp, però també se'ns pot trobar per la via de l'autodeterminació, si aquest diàleg esdevé impossible”.
 
Una vegada més, Germà Gordó ha insistit en la necessitat de dialogar i ha concretat que “el diàleg no tan sols s'ha de fer de Catalunya a la resta de l'Estat: tan important com això, o encara més important i tot, és el diàleg que tingui Catalunya amb ella mateixa”. Alhora ha recordat que “la legitimitat internacional es guanya en la mesura que es van provant tots els recursos i no queda cap altra sortida”.
 
Així mateix, el conseller ha aprofitat l'avinentesa per fer una crida a no passar per alt que “la unitat indivisible d'Espanya pot ser un principi constitucional, però no un dret fonamental”, mentre que el dret a decidir d'un poble sobre el seu futur “sí que ho és”.
 
“L'actual procés sobiranista a Catalunya recolza en les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya i en la legitimat que donen el resultat de les urnes i una clara base democràtica i de voluntat popular”, ha insistit el titular de Justícia.
 
En les conclusions a la seva conferència, el conseller de Justícia ha posat en relleu que “el debat sobre la legalitat i la legitimitat és aquí per quedar-s'hi” i ha persistit en la idea que “un govern té diverses obligacions”, com és ara la d'“atendre els serveis i explicar com podem garantir un estat del benestar de forma eficient i eficaç”. Per acabar, ha puntualitzat que “tenim l'obligació de fer les coses ben fetes, i aquí sí que no fallarem”.
 
 
Un exercici d'aprofundiment en la teoria política de la independència
 
Durant la seva conferència, el conseller Gordó ha volgut aprofundir en les teories polítiques i filosòfiques de la independència. I ho ha fet des de dues vessants: la de la independència com a dret primari i la de la independència com a dret específic.
 
Sobre la independència com a dret primari, Germà Gordó ha explicat que els estudis posen l'èmfasi en l'autodeterminació com un dret col·lectiu. Els grups poden tenir dret a l'autodeterminació sense necessitat d'apel·lar a cap causa concreta que la justifiqui. Aquest àmbit es vincularia a l'ús de principis de caràcter democràtic i nacional a l'hora de justificar la secessió.
 
“Des d'una òptica democràtica —ha especificat Gordó— trobem arguments relacionats amb la idea de llibertat i la defensa que la sobirania resideix en el poble”. I ha afegit que “en l'àmbit nacional, es posa en relleu la necessitat de definir les característiques que fan que un grup reuneixi els requisits necessaris per considerar-lo dipositari del dret a la independència”.
 
 
Sobre aquesta segona vessant, Gordó ha exposat que “defensa la necessitat de remarcar les circumstàncies que justifiquen la independència"; és a dir, en quin moment es pot considerar legítim un procés de creació de nous estats.
 
Germà Gordó ha posat de manifest que aquesta línia teòrica advoca pel dret a la independència com una solució d'última instància. És la línia emprada, per exemple, en la Declaració d’independència dels Estats Units.
 
 
Una mirada jurídica a la normativa europea
 
“Des del punt de vista jurídic —ha explicat el conseller— no hi ha cap norma general de dret internacional ni de la Unió que tracti explícitament aquesta qüestió”. “Ni tan sols els articles 4.2 i 49 del Tractat, tan argumentats per alguns”, ha puntualitzat, alhora que ha comentat que “la referència de l'article 4.2 a la integritat territorial dels estats membres va adreçada, sobretot, a evitar les ingerències de les institucions europees en les funcions dels estats membres dirigides a protegir la seva integritat territorial”.
 
Pel que fa a l'article 49, relatiu a les noves sol·licituds d'adhesió a la Unió Europea, Gordó s'ha mostrat contrariat perquè “en el cas de Catalunya, resulta poc raonable exigir el procediment de nova adhesió a un territori que ja en forma part des de 1986 i on resideixen ciutadans europeus amb drets i deures adquirits”.
 
En relació amb els principis de respecte per la dignitat humana, de llibertat i de democràcia, i als drets de les persones que pertanyen a minories, recollits en l'article 2 del Tractat de la Unió Europea, segons el conseller de Justícia, “la negativa d'un estat membre a autoritzar una consulta com la que demana Catalunya vulneraria aquests principis, i fins i tot es podria preveure una sanció a l'estat que actués així ”.
 
Germà Gordó ha recordat que “en casos imprevistos, la Unió Europea ha estat capaç de trobar solucions a mida, com ha passat en l'ampliació d'Alemanya, la sortida de Groenlàndia o les peculiaritats territorials de Xipre”. “Cap d’aquests casos —ha dit el conseller— no estava previst, i tots van ser resolts pensant en el benefici de la Unió Europea i dels estats membres”.
 
En aquest punt, el titular de Justícia ha conclòs que, “bé sigui per raons de fons, bé sigui per raons pragmàtiques”, és possible trobar un consens per a una solució ad hoc que no perjudiqui la Unió Europea i no faci possible cap vet.

1  

Fitxers adjunts

Imatge del conseller durant la conferència

Imatge del conseller durant la conferència
JPG | 40

undefined
undefined
undefined
undefined