El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha participat aquest matí a la inauguració del Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social en Societats Plurilingües, organitzat pel Síndic de Greuges de Catalunya amb la col·laboració de l’Associació Internacional de Comissaris de Llengua (IALC). També han intervingut a l’acte l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i el comissari lingüístic federal del Canadà i president de l’IALC, Graham Fraser.

 

El simposi té lloc els dies 19 i 20 de març al Born Centre Cultural i s’emmarca en els actes de commemoració del Tricentenari dels fets de 1714, organitzats per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. En el marc del simposi, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, modera la sessió “Plurilingüisme a l’Estat espanyol: els poders públics i la promoció de les llengües oficials”.

 

En la seva intervenció en l’acte inaugural, el conseller Mascarell ha destacat que “les qüestions que s’abordaran en aquesta jornada són d’una notable importància per a nosaltres. S’hi parlarà de dos temes: la voluntat dels ciutadans de utilitzar i expressar-se a través de les llengües amb plena llibertat i el paper dels estats”. “El simposi ens donarà nous elements, reflexions i punts de vista que seran útils per al nostre desplegament com a societat cohesionada, que estima la seva llengua, el català, i com a societat que estima la pluralitat lingüística com a signe d’aprofundiment social i democràtic”, ha explicat el conseller.

 

El conseller ha fet una declaració d’intencions respecte la llengua catalana: “Volem una llengua catalana absolutament normalitzada, que sigui tractada com totes les altres llengües oficials del món, amb el suport i la tutela de les institucions estatals i supraestatals. Volem un país que faci de la diversitat i la pluralitat lingüística un dels seus elements identitaris. No tenim dificultat amb cap altra llengua i encara menys amb la llengua castellana, que és la llengua de molts ciutadans a Catalunya. Volem absoluta normalitat a l’hora de desplegar l’ensenyament de la llengua. Tenim un sistema que permet que els nostres estudiants acabin l’escolarització obligatòria amb ple coneixement del català i el castellà. Volem que es respecti la unitat de la llengua catalana, se li digui català o se li digui valencià. I no ens agrada que se li doni noms estranys a la llengua catalana en alguns indrets en què es parla amb normalitat, com a la Franja d’Aragó, on s’ha batejat el català amb un nom que fa estranyesa”.

 

Pel que fa al plurilingüisme a Catalunya, Ferran Mascarell, ha afirmat: “A Catalunya avui s’ha construït una societat plurilingüe, en què el castellà també participa plenament com a llengua de molts ciutadans. Aquesta dualitat de llengües no ha trencat la cohesió de la societat catalana, la nostra és una societat cohesionada des de la diversitat lingüística. Avui hem fet del català una llengua de societat, una llengua de cultura i volem que sigui una llengua d’Europa, una llengua normal com totes les altres que es despleguen amb normalitat i oficialitat en el context europeu”.

 

El conseller Mascarell ha analitzat també la normalització del català: “A Catalunya hi ha hagut un conflicte entre unes institucions polítiques que sovint han posat pals a les rodes al desplegament lingüístic i una societat que ha volgut mantenir, recuperar i fer plenament viva i efectiva la utilització de la seva llengua històrica. Al llarg dels darrers 30 anys, després de l’última prohibició de l’ús del català en la vida social, la societat catalana ha salvat el català. Avui és una llengua gairebé normalitzada en la vida institucional, i, encara més important, en la nostra vida social. Queden aspectes que s’han de corregir, però en termes generals és una llengua plenament normalitzada”.

 

“Som un país de 7,5 milions d’habitants, en què hi ha més d’un centenar de llengües”, ha explicat el conseller, i ha fet menció especial “a l’aranès, llengua també oficial a Catalunya”.