Imatge de l'entrevista del conseller Homs a Ràdio 4

El conseller Homs anuncia que el Govern presentarà dimarts un informe sobre la sentència del TC, després d'analitzar-ne la "lletra petita", que "inclou aspectes interessants"

query_builder   27 març 2014 14:04

event_note Nota de premsa

El conseller Homs anuncia que el Govern presentarà dimarts un informe sobre la sentència del TC, després d'analitzar-ne la "lletra petita", que "inclou aspectes interessants"

  • El portaveu del Govern reitera que el debat és polític però assenyala que la lletra petita de la resolució és favorable a les tesis del Govern de Catalunya
  • El conseller subratlla que la sentència reconegui el dret a decidir i afirmi que la solució és el diàleg
Imatge de l'entrevista del conseller Homs a Ràdio 4
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha anunciat avui que el Govern presentarà dimarts que ve un informe “precís” sobre el contingut de la sentència emesa pel Tribunal Constitucional en relació amb la Declaració de Sobirania que va aprovar el Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013.

En una entrevista al programa Matí a 4 bandes de Ràdio 4, Homs ha explicat que, després d’una primera lectura sobre el fet que el TC hagi valorat un posicionament polític, ara cal estudiar amb detall la lletra petita, ja que inclou alguns aspectes “que són interessants i on al govern del PP se li trenca el discurs”.

En aquest sentit, el portaveu del Govern ha fet especial èmfasi en el fet que el Tribunal “reconeix el dret a decidir i, a més a més, el diferencia del dret a l’autodeterminació i diu que la solució és el diàleg”. Per a Homs, tot i tractar-se d’una qüestió “evidentment política, potser ens està apareixent una oportunitat en el terreny jurídic, que pot resultar interessant”.

Homs considera que la resolució del TC “tanca una porta al govern espanyol en un argument que entenc que els impedia asseure’s en una taula, que era el de dir “esto no es possible”. Ara, l’“esto no es possible” s’ha acabat, i ho diu ni més ni menys que el Constitucional i per unanimitat”.

Davant d’aquestes consideracions, i a l’espera de tenir l’informe jurídic complet sobre la sentència, el conseller apunta que la lletra petita no dóna la raó als advocats de l’Estat en moltes coses, sinó més aviat als lletrats del Parlament de Catalunya. Per això, creu que el govern espanyol, que “sempre s’empara en la Constitució, haurà de parar el cavall, baixar i asseure’s en una taula a negociar”.

El conseller de la Presidència ha explicat que ja ha mantingut i està mantenint converses amb experts en dret constitucional, amb els serveis jurídics de la Generalitat i amb els del Parlament de Catalunya, i que dimarts el Govern fixarà una posició sobre la sentència: “em comprometo que el dimarts estarem en condicions, crec que tenim l’obligació de fer-ho, de presentar un informe complet sobre com llegim el que hi ha en aquesta sentència, a part d’allò que és conegut, que és un pronunciament que ens ha sobtat perquè és la primera vegada que el Constitucional s’ha pronunciat sobre un posicionament polític, i això costava d’entendre”.


“Dir que això és una imposició vol dir que no entenen com és la democràcia”

Sobre els arguments del govern espanyol per no asseure’s a negociar, Homs remarca que els partits polítics catalans simplement s’han posat d’acord internament, han pactat una proposta i la defensen. “Dir que com que ens hem posat d’acord això és una imposició vol dir que no entenen com és la democràcia i la lògica de la democràcia. Si ells es volen asseure i parlar de tot això i fer una contraproposta, els escoltarem atentament”.

En aquest sentit, Homs ha posat d’exemple el cas escocès i el procés de negociació amb el govern britànic per acordar la pregunta de la consulta. Per al conseller, “si la proposta del senyor Rajoy fos com la del senyor Cameron, la contemplaríem. N’hauríem de parlar amb totes les forces polítiques catalanes però segur que l’hauríem d’analitzar. El que no pot demanar és que fixi un preu i la retallada sobre aquest preu”.

El portaveu del Govern ha afegit que tant Cameron com Rajoy “tenen tot el dret del món a fer campanya en contra” del sí a la independència, però subratlla que “la diferència és que allà poden votar i aquí no”.


El pagament dels interessos als bancs “té un punt diabòlic”

D’altra banda, Homs ha titllat d’”horrorós” haver de pagar els interessos als bancs abans que atendre les necessitats dels ciutadans que es troben “en situació de pobresa o de gran dificultat”. Però reconeix que “estem subjectes a unes normatives perquè formem part d'una cosa que es diu Unió Europea, on s'estableix que primer van els interessos financers, els pagaments als bancs, que d'altres coses”. Tot plegat “té un punt diabòlic” ha lamentat, perquè “si per arribar a final de mes no tenim prou diners, hem d'anar a buscar-ne als bancs, que són els que en tenen”, i així poder pagar les despeses i mantenir l’estat del benestar. Això genera uns interessos que els bancs “volen tenir la certesa que els tornaràs” i si no és així, “mai més no et deixaran aquests diners” i això significaria que “encara hauries de retallar més”.

Homs reconeix que aquesta explicació “és molt dura”, però és “la constatació de saber que som un país més pobre del que ens pensàvem. I més endeutat del que sabíem”. De tota manera, el conseller ha apuntat que “això té una solució”, que és “tenir la confiança en nosaltres mateixos, en el nostre esforç col•lectiu” i “poder repartir millor el que produïm entre tots”. “És evident”, ha afegit “que hi ha un problema estructural que altres països del nostre entorn no tenen, que es diu formar part de l'estat espanyol”.


Els contactes internacionals

En relació amb els contactes que manté el Govern amb executius d’altres països, Francesc Homs ha explicat que tenen una activitat molt intensa però que la fan d’una manera “gairebé clandestina, perquè el govern espanyol està tan obsessionat que no passi el que és evident que passa, que pressiona per tot arreu”.

Homs assegura que a nivell internacional “hi ha molt interès” pel que passa a Catalunya, i ho atribueix, en part, a la tasca en contra que fa el ministre d’Afers Exteriors espanyol: “És tan intensa la seva activitat parlant del tema de Catalunya que aquelles portes que ens hauria costat obrir, s’han obert ni que sigui per curiositat”. Per al conseller, “aquesta és la desesperació del govern espanyol, que voldria contínuament pronunciaments i missatges contundents en contra, i es troba que no hi són”.

Per últim, el portaveu del Govern ha assegurat que, de moment, no demanen suport ni pronunciaments a favor del procés català, ja que això vindrà més endavant, de cara als propers mesos.   

undefined
undefined
undefined
undefined