Tal com ha informat en reiterades ocasions el Departament d'Ensenyament, un 42% de les escoles públiques i concertades fan assignatures usant l'anglès com a llengua vehicular i un 14,25% ho fan usant com a llengua vehicular el castellà. En tots dos casos en diferent intensitat, és a dir, de manera heterogènia i distinta a cada curs. Un pare d'un alumne d'una de les escoles que usa en alguna assignatura la llengua castellana com a vehicular va reclamar davant dels tribunals més castellà i de manera lineal, és a dir, igual a tots els cursos.

La notícia publicada avui a “El Mundo” on s’afirma que “la Generalitat se pliega en consecuencia a dar cumplimiento a las sentencias que la obligan a introducir el castellano como lengua vehicular en las aulas”, no és certa i té composicions equívoques.

En el procediment judicial al qual es refereix el diari, la Generalitat s’ha limitat a constatar que, atès el projecte lingüístic vigent en el centre educatiu, i concretament en el curs de l'alumne afectada, no calia efectuar cap tipus d’intervenció per considerar la resolució judicial correctament executada.

Ni el centre educatiu ha modificat el seu projecte lingüístic arran del procediment judicial, ni el Departament d’Ensenyament l’ha instat a fer-ho.

La filla dels recurrents rep l’ensenyament de les diverses matèries en la llengua prevista per el centre educatiu en el seu projecte lingüístic. Per tant, ella i els seus companys rebrien exactament el mateix ensenyament, en les mateixes llengües, encara que no s’hagués iniciat cap procediment judicial.

De fet, el TSJC ha denegat la sol·licitud del pare d'incrementar encara més l'ús del castellà com a llengua vehicular.