El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha recordat Albert Manent, mort a Barcelona, com “un treballador infatigable i un catalanista insubornable, una persona amb un compromís extraordinari amb la cultura catalana, que el va fer un punt de referència de tot el que es va coure en l’àmbit català cultural en els anys del Franquisme i, relligant la vida republicana i els grans homes de la República, un referent en el que va ser la pròpia construcció democràtica a partir dels anys 80”.
"Manent era un activista incansable, una persona clau per a la nostra cultura, amb una obra molt sòlida; un treballador infatigable, amb molta curiositat. Ha tingut una importància cabdal perquè el fil de la cultura catalana no s’estronqués. Va crear infraestructures imprescindibles com el Departament de Cultura o l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un dels grans constructors de la nostra realitat”.
“Manent estava convençut que calia recuperar els noms propis de la nostra literatura i ha estat fonamental en aquest sentit. Manent juga un paper de pont essencial, està en totes i cadascuna de les iniciatives que es despleguen, amb un compromís que va ser sempre profund i mai claudicant amb la llengua i la cultura catalana”.
“Manent és un personatge inabastable des del punt de vista cultural, i, des del punt de vista social, un activista que no va abandonar mai. Va ser un dels últims noucentistes. El ventall de la seva obra és enciclopèdic, té una obra extraordinària. Era un home de gran curiositat i des de jovenet va ser un catalanista convençut. Ha estat una persona clau per a la cultura catalana i per a la recuperació de les institucions catalanes, amb una gran capacitat de treball”.
Albert Manent i Segimon va néixer a Premià de Dalt (Maresme) l’any 1930. Va estudiar Dret i Filologia Catalana. Impulsor de la primera Antologia Poètica Universitària (1949). President de la Societat d'Onomàstica (1980-2010). Va ser col·laborador habitual en mitjans de comunicació i en revistes científiques culturals com La Vanguardia, Ya, Serra d'Or, Avui, Curial.
Va ser reconegut amb el premi Prat de la Riba (1989); Crítica Serra d'Or d'assaig (1970); Josep Pla – 1987, i Ramon Llull (1995), entre altres. Manent és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de la Llengua Catalana (1959) i Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.
