El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet aquest migdia, des de Girona,una crida a “aquells que de manera insistent diuen que aquest és el país de la crispació” perquè “visitin les nostres ciutats i pobles i vegin que en lloc del país de la crispació som el país de la convivència”. Una convivència, ha remarcat el cap de l’Executiu, “tranquil·la, normal i serena, que és un valor de tots els catalans i catalanes, i pel qual treballem cada dia molt intensament”.

Artur Mas, que ha inaugurat aquest migdia la mostra “Girona, temps de flors”, ha posat aquesta festa com a exemple de “l’esperit de convivència que es respira a tot arreu malgrat els temps difícils”; un tret que, juntament amb la solidaritat, ha dit el cap del Govern, “caracteritzen la societat catalana, més enllà dels errors que puguem cometre, que els cometem; més enllà de les nostres debilitats, que les tenim, i més enllà dels nostres defectes individuals i col·lectius”.  

 

Per això, el president ha agraït a la societat catalana aquesta actitud i, més concretament, a la societat de Girona “per aquest exemple de convivència i per la capacitat d’acollida que teniu de la gent que viu a casa nostra que no ha nascut aquí i de la gent que ens ve a visitar”.

 

 

Prèviament a aquest acte, el president ha fet referència també a aquests fets diferencials durant el discurs que ha pronunciat en la inauguració de l’exposició El pintor Antoni Viladomat (1678-1755), al Museu d’Art de Girona, emmarcada en els actes del Tricentenari. El cap de l’Executiu ha subratllat que sovint es parla de factors econòmics per explicar com Catalunya “ha resistit, sobreviscut i progressat” al llarg d’aquests darrers tres segles, i “s’obliden de la importància dels fets culturals i lingüístics per superar els entrebancs d’aquest període”.

 

“Si Catalunya ha pogut resistir malgrat tots els elements històrics en contra és perquè tenim una base cultural sòlida”, ha destacat el president, i ha afegit “aquest pòsit cultural explica la manera de fer les coses de la societat catalana; explica que ara que estem plantejant un gran repte democràtic, ho fem d’una manera rotundament i radicalment pacífica”.

 

En aquest sentit, el president ha posat en relleu “la contradicció que hi ha entre el poble català mobilitzat i els poders de l’Estat espanyol”, que, segons ha explicat Artur Mas, “es pot resumir en què Madrid practica la cultura del poder i aquí practiquem la cultura del pacte, i no és el mateix”.

“En la cultura del pacte hi ha la llavor del diàleg, de l’entesa, la llavor absolutament pacífica a favor de la democràcia, i en la cultura del poder hi ha aquell punt del poder, si és absolut, millor”, ha continuat dient, i ha reblat “aquesta reacció del poble català que desconcerta i atabala a més d’un es deu a aquest pòsit cultural”.

 

El president Artur Mas ha fet aquest matí, acompanyat de la seva esposa, Helena Rakosnik, una visita institucional a la ciutat de Girona, en el decurs de la qual ha presidit diversos actes. El cap de l’Executiu ha iniciat la seva jornada amb una reunió a primera hora amb representants de l’Associació Duchenne Parent Project, una entitat sense ànim de lucre creada i dirigida per pares de nens amb Distròfia Muscular de Duchenne (DMD) i de Becker (DMB).

 

La vicepresidenta de l’entitat i mare de dos nens bessons afectats, Merche Pardo, ha informat al president de les activitats dutes a terme per aquesta entitat, com són les campanyes de sensibilització sobre la malaltia; la recaptació de fons per afavorir, dinamitzar i potenciar les investigacions científiques i mèdiques, i les accions de suport als malalts i les seves famílies, entre altres.

 

A la reunió també hi han assistit el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, i el director dels serveis territorials del Departament de Salut, Dr. Josep Trias. Per part de l’Associació, hi ha participat, a més de la vicepresidenta, la cap de relacions institucionals, M. Àngels Gómez.

 

Posteriorment, el president ha inaugurat l’exposició El pintor Antoni Viladomat (1678-1755), al Museu d’Art de Girona, una de les cinc mostres que formen part de la retrospectiva més completa que s'hagi fet mai sobre aquest gran pintor del barroc català, i que s’ha organitzat en el marc del programa d’actuacions del Tricentenari impulsat pel Govern.

 

Antoni Viladomat va ser el gran cronista de la Catalunya de les noves plantes, un artista reivindicat entre els segles XIX i principis del XX, i gairebé oblidat avui. El projecte que ha inaugurat el president de la Generalitat compta amb cinc exposicions simultànies i complementàries, al Museu d’Art de Girona, el Museu de Mataró, el Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

Es tracta d’una mostra exhaustiva, que inclou obres mai exposades al públic i altres recuperades per a l’ocasió. Cadascuna de les cinc exposicions oferirà una perspectiva diferenciada de la vida, l’obra i el context històric de Viladomat, que expliquen el seu èxit i importància (Es pot descarregar el dossier de premsa informatiu  a l’adreça http://tricentenari.gencat.cat/export/sites/tricentenari2/.content/galeries/Documents/DdP-Viladomat.pdf)

 

A l’acte inaugural d’aquest matí, a més del president Mas, hi han intervingut l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i el comissari de les exposicions del pintor Antoni Viladomat, Francesc Miralpeix. Hi han assistit també el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut; el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, i el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, entre altres autoritats.

 

Posteriorment, el president Mas, acompanyat de l’alcalde Puigdemont, ha inaugurat la 59a edició de la mostra “Girona, temps de flors”. L’acte ha tingut lloc al migdia, a la plaça de la Catedral, i ha comptat també amb l’assistència dels consellers de Cultura i de Territori i Sostenibilitat, Ferran Mascarell i Santi Vila, respectivament, i de la regidora de Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Girona, Coralí Cunyat.

 

Un total de 145 espais (82 patis, 54 monuments i 9 jardins) es poden visitar del 10 al 18 de maig a diferents emplaçaments de la ciutat, i que alberguen un total de 185 projectes florals. La mostra d'aquest any és la primera que es viu sense la seva fundadora, Maria Cobarsí, que va morir l'estiu passat. Amb motiu d'aquest fet, gran part dels projectes florals d'aquesta edició recorden la seva figura i serveixen per retre-li homenatge.