El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha clausurat aquest migdia el VI Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit, que avui s’ha centrat en la salut i la seguretat viària, la recerca i tecnologia, i la planificació estratègica de la seguretat viària.

 

Ramon Espadaler ha destacat la importància d’haver recuperat aquest congrés en favor de l’intercanvi d’experiències internacionals, que seran útils per l’objectiu de la reducció de la sinistralitat viària. El conseller ha demanat que “hem d’avançar en una major integració amb Europa en una política homogènia, com ara la unificació de taxes d’alcoholèmia, un sistema comú de limitacions de velocitat o que s’activi l’intercanvi d’informació sobre les sancions de trànsit”.

 

El conseller d’Interior també ha volgut posar en valor les bones xifres en accidentalitat de trànsit: “Un sol mort són massa morts, però quan ens alineem plegats els resultats són tendencialment positius”. Les xifres així ho demostren. Espadaler ha explicat que a l’any 2003 hi va haver 114 morts a Catalunya per milió d’habitants, ocupant l’onzè lloc en el rànquing europeu; al 2010 hi va haver 50 morts i ens va situar al vuitè lloc empatats amb Finlàndia; i al 2013 hi hagut 36 morts a les carreteres catalanes i ens hem situat al cinquè lloc, per darrera de Suècia, Regne Unit, Dinamarca i Països Baixos.

 

Per poder continuar per aquest camí, el titular d’Interior ha dit que s’han unir esforços: “Volem aprendre de les experiències d’altres països i mostrar les que ens han funcionat a nosaltres”. “L’esforç per reduir la sinistralitat ha de ser compartit”, ha afegit.

 

Per la seva banda, el director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, ha centrat la seva ponència en el Pla estratègic de seguretat viària de Catalunya, 2014-2020. Compromís amb Europa.

 

Isern ha afirmat que “el Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020, impulsat des de l’SCT, vol ser un referent al servei d’Europa a l’hora de treballar en matèria de seguretat viària”. A més, també ha concretat que, volent assolir la reducció del 50% de les víctimes mortals respecte del 2010, “el pla es fonamenta en 4 eixos bàsics: la implicació de les entitats públiques i privades; l’impuls d’un espai continu de seguretat viària que tingui en compte les zones urbanes i les interurbanes en relació amb els ajuntaments; la recerca, el desenvolupament i la innovació en benefici de la seguretat viària amb la col·laboració de les universitats; i la facilitació de l’educació i la formació de la mobilitat segura al llarg de tot el cicle vital dels usuaris”. En relació amb aquests eixos ha destacat com a mesures adients la creació de grups de treball per afrontar problemàtiques específiques (mobilitat laboral i motocicletes); els Plans locals de Seguretat Viària i la creació d’un observatori de seguretat viària; la creació de càtedres per trobar solucions a problemes en la seguretat viària; i els programes de conscienciació adreçats a joves, com “Canvi de marxa” i “Game Over”, així com el training de motoristes a partir de 16 anys amb permís A1, entre d’altres.

 

 

 

El president de la Comissió d’Estudi de la Seguretat Viària del Parlament de Catalunya, Oriol Amorós, ha fet les conclusions del Congrés i ha destacat que durant el simposi “s’han posat de manifest moltes línies de treball que han d’anar confluint també a nivell del continent”. En aquest sentit ha destacat que la taula dedicada a la seguretat viària en l’entorn laboral va servir “per destacar la necessitat que el trànsit no és un element aliè a les condicions laborals i que cal apostar per un canvi modal a favor dels desplaçaments segurs, col·lectius i sostenibles”.

 

De la taula dedicada a l’educació i formació, Amorós ha exposat que “la conclusió principal que s’extreu és que Catalunya i Europa han d’apostar decididament per incloure en tots els processos formatius obligatoris l’educació per una mobilitat segura, però no com a assignatura”.

 

Quan a l’última taula d’ahir, dedicada als col·lectius vulnerables, el president de de la Comissió d’Estudi de Seguretat Viària del Parlament ha assenyalat que “va prendre com a referència una multiplicitat de propostes internacionals a favor de la pacificació i de la protecció dels col·lectius vulnerables, un altre dels reptes que a Catalunya i a Barcelona té en les motos un dels seus principals reptes de reducció de la sinistralitat”.

 

De la taula sobre salut i seguretat viària, Amorós ha indicat que “se n’extreu que les drogues i l’alcohol en la conducció encara són una xacra a nivell europeu, però s’ha detectat a partir de les necròpsies de víctimes d’accident viaris una presència cada cop més elevada de psicofàrmacs. Això no vol dir, en absolut, que la ingestió d’aquests medicaments siguin la causa de l’accident, en absolut, però sí que és un símptoma de cap a on hem de treballar. El gran canvi és l’assumpció de les autoritats sanitàries i dels metges en concret (i perquè no, dels laboratoris), perquè informin als ciutadans dels riscos que poden tenir l’ús d’aquestes substàncies”.

 

Quant a la taula centrada en l’aportació de la tecnologia a la seguretat viària, segons Amorós “s’ha posat de manifest la necessitat de l’aplicació creixent d’aquestes tecnologies” i per últim ha assenyalat, en relació a la taula sobre la planificació estratègica de la seguretat viària, que s’han pogut conèixer els plans estratègics de Dinamarca, d’Irlanda, d’Espanya i de Catalunya, que de manera global, “ens permeten assegurar una visió de la seguretat viària a mig i a llarg termini que tots coincidim que ha de tenir una acció múltiple sobre tots els protagonistes de la mobilitat a la xarxa viària. No podem deixar ni un sol element ni una sola perspectiva a l’atzar, perquè el repte de la tendència zero és molt agosarat, té una dimensió ja absolutament europea i només ens en sortirem si posem en comú totes les polítiques de cada país i actuem conjuntament”.

 

Finalment, Amorós ha subratllat que “si hi ha hagut una política de consens a Catalunya, ha estat la política de seguretat viària”.