El desè informe elaborat pel Conselll Assessor  per la Transició Nacional (CATN) analitza el procés constituent de Catalunya, entès com el procés que caldria obrir en cas de constituir-se en un estat propi i independent, per a la seva plena institucionalització “d’acord amb estàndards democràtics altament exigents”. Segons va afirmar el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, durant la presentació, aquest informe és el “més rellevant des del punt de vista polític” ja que és una continuació del primer dels informes que va presentar el CATN sobre la consulta. Viver i Pi-Sunyer va precisar que l’informe explica “què és el què caldria fer després de celebrada una consulta, o unes eleccions plebiscitàries, amb les que, majoritàriament s'hagués decidit crear un nou estat català independent”.

Després que la ciutadania hagués expressat el seu vot positiu, es produiria una “declaració solemne del Parlament a favor de la creació d’un nou Estat”. Per al CATN, aquesta declaració caldria que inclogués un “oferiment a l’Estat espanyol per negociar el procés de separació”, amb una apel•lació si escaigués, a la mediació internacional i a la Unió Europea per fer possible l’obertura d’aquest procés. A partir d’aquí, l’informe preveu dos escenaris: el de la col•laboració i el de la no col•laboració de l’Estat espanyol.

En un escenari de col•laboració, segons el CATN, les institucions catalanes i espanyoles haurien d’obrir “un procés de negociació per preparar el naixement del nou Estat”, un procés en el qual hi podria jugar un paper fonamental tant la mediació internacional de la Unió Europea com la mobilització ciutadana. Aquesta negociació, diu l’informe, tindria quatre objectius bàsics: negociar amb l’Estat les condicions de la separació; cercar el reconeixement internacional; negociar amb la Unió Europea i els organismes internacionals les condicions de la incorporació del nou Estat, i preparar internament la creació del nou Estat.

En aquest últim punt, el CATN considera “essencial” preparar “estructures d’estat” com la hisenda i l’administració econòmica i tributària, la seguretat social, el poder judicial, la seguretat pública, les infraestructures, les telecomunicacions, l’energia i l’aigua i les relacions exteriors, sense prejudici de les decisions que es prenguessin en la futura Constitució catalana. Durant aquest procés, l’informe recomana que l’Estat i la Generalitat acordin un protocol d’actuació per oferir la màxima seguretat jurídica.

En aquesta fase prèvia, assenyala l’informe, també caldria preparar les decisions bàsiques de la regulació del procés constituent (procediment d’elaboració i aprovació de la futura Constitució). Aquestes decisions bàsiques es podrien contenir en una “llei constitucional provisional de Catalunya”, que també  hauria d’incloure el dret aplicable transitòriament en aquest període “per garantir els drets i les llibertats de les persones” fins a l’entrada en vigor de la nova Constitució.

En un escenari d’oposició de l’Estat espanyol, el CATN conclou que la Generalitat podria intentar “forçar la negociació amb l’Estat acudint a actors diversos de caràcter internacional i de la societat civil”. Si això no tingués resultats, l’alternativa que li restaria a la Generalitat seria la de “proclamar unilateralment la independència” i ratificar aquesta proclamació en un referèndum. En aquest supòsit, diu l’informe, caldria disposar de les estructures d’estat indispensables per fer efectiva la proclamació d’independència i poder exercir el govern del nou Estat.

A partir de la proclamació d’independència, ja sigui unilateral o amb la col•laboració de l’Estat, s’inicia pròpiament el procés constituent.  
 
Aquest procés, segons el CATN, hauria d’incloure els elements següents: “eleccions constituents”, celebrades segons la legislació electoral vigent en el moment de la proclamació de la independència i que només es podrien obviar en el cas que les eleccions plebiscitàries s’haguessin produït molt poc abans de la declaració d’independència; la “iniciativa constitucional”, que hauria de recaure en el Parlament mitjançant una ponència conjunta de tots els grups parlamentaris; la “tramitació i l’aprovació parlamentàries” de la llei constitució provisional catalana, per a la qual es podria valorar la possibilitat d’una majoria reforçada; “fórmules de participació ciutadana” i “referèndum de ratificació” per part de la ciutadania.

Provisionalment, considera l’informe, es podria mantenir el sistema institucional de Catalunya previst a l’Estatut d’autonomia, introduint-hi algunes modificacions. En el cas de drets que no estiguin inclosos a l’Estatut, el CATN apunta que es podrien incorporar a la llei provisional els drets reconeguts en els principals instruments jurídics vigents a Catalunya fins al moment, com ara el Títol I de la Constitució espanyola relatiu als drets i a les llibertats, o els drets reconeguts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Aquesta legislació provisional hauria d’incloure la “regulació sobre la nacionalitat catalana”, ja que determinaria quines persones poden votar en el procés constituent. En aquest sentit, el CATN conclou que es podria partir de la regla de ciutadania inclosa en l’Estatut d’autonomia, segons la qual “són ciutadans catalans els nacionals espanyols amb veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya”.  L’informe també remarca la conveniència que l’adquisició de la nacionalitat catalana no estigués condicionada a la renúncia de la nacionalitat espanyola.

En relació amb el règim lingüístic, l’informe del CATN deixa clar que correspondria establir-lo a la futura Constitució i la legislació que la desenvolupés. No obstant això, el Consell recomana determinar amb caràcter provisional el règim aplicable durant el període constituent, que hauria de tenir en compte dos criteris bàsics: atorgar al català la plenitud de reconeixement i d’ús, en tots els àmbits, i mantenir la continuïtat dels usos del castellà.