Després de la presentació per part de Toni Espinal, director general d’Ampans, entitat que compleix 50 anys d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha iniciat la seva conferència a Fòrum Nova Economia amb una connotació clara de balanç de legislatura i de reflexió sobre "com Catalunya pot guanyar en equitat i justícia social, partint d’unes bases ja assentades, que vénen de lluny, i que altres iniciatives més recents reforcen".

 

Munté ha destacat que "els reptes i les transformacions de la societat d’avui dia ens obliguen a repensar i redissenyar l’Estat del Benestar, que fins ara ha estat més orientat a protegir les persones grans, que no pas els infants i els joves; més capaç de curar i atendre que no pas de responsabilitzar i prevenir; més vist com a despesa que com a inversió". En definitiva, segons Munté "s’ha consolidat una idea de l’Estat del Benestar més pròpia d’una relació entre consumidor i empresa que no pas de contracte social i polític entre ciutadans i governs, en el si d’una comunitat on vivim plegats i que ha de posar l’accent en els drets, però també en les responsabilitats de tots i entre uns i altres".

 

En aquest sentit, la vicepresidenta ha afirmat que "l’actual model ha esdevingut caduc, condicionat per les pròpies limitacions polítiques, jurídiques i econòmiques, mentre han crescut les situacions de desigualtat", per tant, "s’imposa la necessitat de construir entre tots, un nou model que blindi el benestar integral de les persones a partir del bé comú".

 

I en aquest sentit, Munté s’ha centrat en el moment polític que vivim, afirmant que "sempre que Catalunya ha tingut poder polític ha fet l’opció d’una nació socialment avançada i ara també ens orientem en aquest sentit". La vicepresidenta s'ha declarat convençuda que "l'assoliment d’un Estat propi ens ha de permetre millorar i ampliar el nostre Estat del Benestar. Dotar-nos del marc normatiu, del sistema fiscal i dels organismes reguladors necessaris per tal d’incidir allà on s’originen les desigualtats per avançar cap a l’equitat i la justícia social".

 

I per a fer-ho, segons Munté, "ens cal apostar per l’aplicació de polítiques predistributives com a contenció, o almenys prevenció de les desigualtats socials per tal que la posterior inversió social i redistributiva sigui menor i l'eficàcia d'aquestes polítiques, més gran. Una combinació, per tant, de polítiques pre i redistributives eficaces que ha de tenir un impacte anivellador".

 

En aquest sentit, els principals reptes en matèria de protecció social, per tal de configurar una societat més justa i igualitària serien:

 

 

 

 

"Per a aquesta reformulació de l’Estat del Benestar sigui sostenible, cal un model econòmic que a més de generar riquesa sàpiga distribuir-la de manera equitativa i que hi hagi una correspondència adequada entre els ingressos tributaris i la despesa pública", ha afirmat Munté. Però "l’actual marc competencial, jurídic i econòmic, ens empetiteix, ens pren capacitat de decisió i de maniobra".

 

En resposta als qui creuen que és agosarat pensar que una Catalunya independent podrà garantir eines de progrés i benestar, Munté ha declarat que "crec sincerament que no és agosarat, crec que és possible, desitjable, i que és del tot necessari. I més quan, en el terreny de la protecció social, el nostre Govern té competències per establir marcs d’actuació, mesures de foment, de protecció, de suport, i és la voracitat recentralitzadora de l’Estat qui ho impedeix, i l’ofec sistemàtic des d’un punt de vista financer que ho dificulta encara més".

 

"El nostre és un país que sempre ha apostat per la convivència i la cohesió, per un projecte col·lectiu, compartit, integrador, que no parteix de zero, sinó de mesures i pràctiques de democràcia participativa" ha afirmat Munté. La vicepresidenta ha argumentat aquesta afirmació amb "alguns exemples d’allò que ja tenim, hem fet o estem elaborant”, com l’aposta inequívoca del Govern per la transparència, al servei de la bona gestió i la major confiança amb la ciutadania, reconeguda pel principal organisme internacional amb una qualificació de 100 sobre 100; l’estabilitat legislativa i el rigor en les lleis i normatives aprovades pel Parlament; la simplificació de processos administratius adreçats a ciutadans, empreses i entitats; la proximitat, el valor intrínsec i el principi d’autonomia municipal del nostre model descentralitzat, especialment en allò referent als serveis a les persones (educació, sanitat, serveis socials), o els instruments que generen sistemes compartits de diagnosi, determinació de prioritats i presa de decisions, amb diferents actors socials, econòmics i polítics (acord pel diàleg social permanent, Pacte per a la Infància i l’Adolescència, Pla de Suport al Tercer Sector Social, model de serveis socials bàsics, Pla pel Dret a l’Habitatge, Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària…).  

 

Com a exemples de "compromís i voluntat de treballar amb ambició i horitzó de futur per a unes actituds noves, pel benestar integral i pels drets humans", Munté ha fet referència a 3 iniciatives recents:  la reforma horària, el Pla Nacional de Valors i el Pla de Protecció Internacional a Catalunya. 

 

"Si som capaços de fer tot això, i moltes coses més, i de fer-ho plegats, societat civil, entitats, persones expertes, món acadèmic, empreses... vol dir que som capaços d’engegar un país entestat a reforçar l’atenció a les persones més vulnerables, a garantir uns nivells de vida adequats, en termes de salut, educació, seguretat, però també a empoderar-les a totes, per proporcionar-los més qualitat de vida". I en aquest sentit, Munté ha fet una crida  a "no tenir por, a rebatre el discurs interessat i decadent de la por, a il·lusionar-se i a participar. Tenim grans reptes al davant, defensar la nostra identitat, la nostra dignitat, defensar els drets socials, conquerir una vida millor. No és un repte senzill, però sabem que cal abordar-lo, que és el moment de fer-ho i que sabem com fer-ho".