• Irene Rigau s’ha reunit aquesta tarda en sessió extraordinària de la Conferència d’Educació amb el ministre i els consellers autonòmics d’educació
  • La consellera, conjuntament amb 11 comunitats autònomes més, ha demanat paralitzar el desplegament de la Lomce, aturar la revàlida, replantejar el batxillerat i l’FP bàsica i derogar la disposició que desplega el cost d’escolarització en castellà
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha destacat que “hem aturat el desenvolupament de la revàlida de quart d’ESO” . Així ho ha afirmat aquesta tarda davant els mitjans de comunicació, després d’assistir a la Conferència Sectorial d’Educació a Madrid. La consellera ha explicat que el reial decret sobre avaluació només afectarà a primària i no regularà la revàlida de quart d’ESO ni la prova final de batxillerat: “Aquest és un element que hem de posar en valor perquè en el moment d’haver d’implantar l’ESO era una llosa que pesava. Tenim un període per aconseguir que l’avaluació dels alumnes sigui del centre i de les comunitats i que es diferenciï de l’avaluació del sistema a partir d’una dimensió mostral i no censal”.
 
Irene Rigau considera que el Ministeri d’Educació hauria d’aturar el desplegament de la Lomce, una llei que “no  té el consens social que hauria de tenir una llei d’educació a ser implantada en tres anys, és realment un despropòsit pedagògic. La dificultat que té aconseguir aquest canvi ve de què el calendari d’aplicació forma part de la llei. Una llei que va néixer amb el propòsit d’un període d’implantació molt breu per si venia un canvi polític tenir la llei en vigor. És un error perquè per tenir èxit s’han de fer les coses reposadament, curs a curs”.  
 
Davant els consellers de les comunitats autònomes, Rigau ha demanat al ministre d’Educació que es derogui la disposició addicional 38ena -en aquesta petició s’ha afegit València i les Illes- referent al cost d’escolarització d’una plaça en un centre privat per a les famílies que demanin escolarització en castellà. La consellera ha insistit que "crec que el nombre de sol·licituds que hi ha hagut i tota la gestió que ha fet el ministeri, i fins i tot en la llei de pressupostos que han rebaixat molt la quantia, justifica que demanem aquesta retirada d’aquesta previsió”. La consellera ha avançat que “el ministre diu que està disposat a fer una reunió bilateral que no havíem aconseguit fer-la a aquest nivell per valorar l’impacte real d’aquesta mesura”. En els anteriors pressupostos el ministeri es va reservar una partida de cinc milions d’euros per aquest supòsit, que als pressupostos d’enguany s’ha rebaixat a un milió.
 
Al si de la conferència s’ha valorat la implantació de l’FP en aquelles comunitats on s’ha posat en marxa de forma àmplia. S’ha constatat, tal com sempre des de Catalunya s’havia posat de manifest, que té molts aspectes crítics: “S’està d’acord que l’FP Bàsica no és la millor solució prevista, que se li ha de garantir a part de l’acreditació per la vida laboral també necessita la dimensió acadèmica i s’ha acordat un grup de treball per veure com s’està implantant, quines mancances té, perquè no és atractiva per totes les famílies, i perquè no s’ocupen totes les places “.
 
La titular d’Ensenyament ha lamentat que malgrat el ministre havia parlat de flexibilitat no s’hagi aconseguit de moment flexibilitzar el calendari d’aplicació de la Lomce.