El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest matí, en una entrevista al programa El món a Rac1, que el cobrament de les pensions en un futur Estat català “no ha de preocupar gens”. El cap de l’Executiu ha recordat que aquesta prestació es cobra amb els que es recapta per les cotitzacions dels treballadors i que, com més bons salaris tingui un país, més capacitat de cobrar pensions hi ha; per això ha subratllat “a Catalunya, comparat amb la resta de l’Estat, hi ha més volum de cotitzants de mitjana i els sous són una mica millor, per tant, en un futur Estat català, encara es cobraran amb més garanties les pensions”.

 

“El pensionista català les cobrarà de l’Estat espanyol o català, però les cobrarà, perquè les pensions no són ni de l’Estat espanyol ni de l’Estat català sinó que són de cadascú en la mesura que hi ha prou gent que treballi per pagar les cotitzacions”, ha reblat el cap del Govern.

 

Preguntat pel director del programa, el periodista Jordi Basté, sobre què passarà el dia 28 de setembre, l’endemà de les eleccions, el president ha explicat que si hi ha una majoria de diputades i diputats favorables al sí es constituirà un Govern a Catalunya i una majoria parlamentària “per garantir el màxim possible que això que s’ha votat es porti a la pràctica”; es farà una declaració al Parlament de Catalunya “d’inici del procés per constituir un estat a Catalunya; s’oferiran negociacions pel bon fi d’aquesta operació a l‘estat espanyol i  a les institucions de la UE, i es començarà a elaborar, amb la participació de la gent en general, una proposta de constitució catalana”.

 

El president ha dit ser conscient que “podem trobar-nos un mur a l’altre costat” però ha afegit que “si hi ha un resultat a Catalunya prou clar a favor del sí, seria un missatge molt potent que els catalans volen anar cap a un Estat català”.  I ha continuat “si ens veuen decidits i amb majories clares, els països civilitzats acabaran entenent que, en bona col·laboració amb tothom, no volem imposar les nostres tesis, volem protegir els interessos de tothom, de l’estat, de la UE, dels tractats internacional signats, no volem ser una nació incòmoda sinó fer una aportació al món a la nostra escala, i fer-ho bé”.

 

Per això, Artur Mas ha volgut advertir que “si el dia 27 de setembre el que representa el sí no guanya, i no guanya clarament,  la primera festa gran serà a Madrid aquell vespre. I aquell dia sí que podran dir que això no té futur”. “Tothom sap que aquestes no són unes eleccions autonòmiques més, per això el president Rajoy parla amb la senyora Merkel”, ha reblat.

 

El cap de l’Executiu ha rebutjat les acusacions del president Rajoy sobre que els sobiranistes volen un contracte d’adhesió i ha recordat “els cops de porta” que el PP ha donat a les aspiracions catalanes com és el cas de la campanya contra l’Estatut o la negativa al pacte fiscal. “Això li han retret a tot arreu, no hi ha ningú a l’escena internacional que entengui la posició de l’actual Govern espanyol i el seu president respecte a fer oïdes sordes a les reivindicacions catalanes, quan a Catalunya hi ha les mobilitzacions i les majories parlamentàries que hi ha”, ha dit.

 

Sobre la reforma exprés del Tribunal Constitucional que promou el Govern espanyol, el president ha assegurat que “es tracta d’una operació per controlar directament el procés català, encara que la vulguin disfressar” i ha recordat que “a mi em volen inhabilitar”. Ha criticat que “un tribunal que hauria de ser àrbitre i imparcial, cosa que no és, el volen convertir en un àrbitre descarat de part, carregant-se tota l’estructura de l’estat”. “S’han quedat sols en aquesta proposta, no hi ha hagut cap partit polític que li doni suport, i això demostra els nervis que tenen i els límits on poden arribar”, ha afegit.

 

El president també s’ha referit a la carta que va publicar fa uns dies l’expresident Felipe González i s’ha mostrat “molt decebut” perquè “jo sempre l’havia vist com un demòcrata de cap a peus” i “la frase final del seu escrit en la qual diu que votem el que votem no en faran cas, doncs per qui ens tenen? que som uns súbdits, que no tenim pràcticament ciutadania, ens veuen així?”, ha qüestionat.

 

A preguntes de Jordi Basté i en referència als escorcolls a la Fundació Catdem, el president ha insistit, com ja va fer ahir a la diputació permanent del Parlament, que “si a poques setmanes d’unes eleccions decisives, per aconseguir uns quants expedients, es fa un muntatge d’aquest nivell, amb l’espectacle corresponent, vol dir que es busca una altra cosa”. En aquest sentit, Artur Mas diu no criticar l’actuació judicial sinó “l’espectacle que li acompanya” i ha deixat clar que “jo estic net de corrupció, no he comès irregularitats personalment i crec que m’he comportat sempre en termes d’honestedat personal”, i ha defensat els responsables de la gestió econòmica de CDC “dels quals em refio completament”.

 

El cap de l’Executiu ha recordat una vegada més que les aportacions de les empreses a les fundacions dels partits polítics estan emparades en el marc legal i que aquestes aportacions voluntàries de Teyco, com l’empresa mateixa ha dit, es van fer a fundacions de diverses formacions, a aquelles que creuen poden defensar un esquema de país amb les quals es poden sentir identificats.

 

En aquesta línia, el president ha deixat clar que “Teyco va ajudar uns anys a la fundació de CDC i altres  no, i va tenir cada any contractes d’administracions governades per CiU”, per això ha afirmat “si fos tan automàtic, cada vegada que hi hagués un contracte hi hauria d’haver aportacions, i ni el 2010 ni el 2011 no n’hi van haver”.

 

Sobre el problema de la immigració que viu Europa, el president ha assegurat no entendre que Europa “no tingui un acord per acceptar aquests refugiats i que hi hagi un repartiment correcte i just d’aquestes persones”. El cap de l’Executiu creu que “Europa té prou força demogràfica, prou creació de riquesa, prou estat del benestar, prou tradició democràtica i prou responsabilitats per entendre quina és la seva missió històrica”. Per això, ha afirmat que “si ens toca acollir una part d'aquestes persones, forma part d'aquesta funció, no només política sinó també de la nostra funció com a persones, de la nostra funció com a governants, de la nostra funció  humanista i la nostra dimensió ètica”.