El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquesta tarda, en el decurs de la seva intervenció en el debat d’investidura del Parlament de Catalunya, que tenim una oportunitat històrica de fer “un país nou, millor del que tenim” i, per a això ens cal “no errar en la tria del camí” perquè “fallaríem a molts que ens han precedit i tallaríem les ales a molts que ens han de succeir”. “Arribats a la cruïlla, hem de triar entre assumir el cost de la subordinació o pagar el preu de la llibertat”, ha remarcat.

Artur Mas ha iniciat el seu discurs ressaltant que “les urnes han parlat” i que, per primera vegada a la història, “hi ha una majoria netament independentista formada per 72 diputats i diputades”. Ha recordat que “en la llarga història del catalanisme, persones, generacions i partits diferents han apostat reiteradament, i fins i tot tossudament, pels camins intermedis, les anomenades terceres vies”, sense que aquests “intents d’encaix” hagin tingut èxit. Per això, el president ha fet notar que “el problema de fons no és la manca de voluntat de Catalunya d’encaixar, sinó la manifesta incapacitat de l’Estat espanyol d’acceptar en el seu si una Catalunya amb personalitat pròpia, identitat pròpia i projecte propi”.

Aquesta “intolerància a la realitat nacional catalana”, que se segueix manifestant “malgrat la lleialtat que Catalunya ha demostrat en tots els grans reptes que Espanya ha hagut d’encarar en les darreres dècades”, és, segons Artur Mas, “l’arrel de la desafecció que una part molt significativa de la societat catalana sent per l’Estat, i per això som on som”.

Pel president Mas, una mostra que l’Estat “segueix en la seva dinàmica de dinamitar ponts de diàleg i d’entesa” són les trobades que el president Rajoy ha promogut amb líders polítics per donar resposta a iniciatives de les institucions catalanes, sense que cap representant d’aquestes hi hagi estat convidat. “Per parlar de Catalunya es convoca tothom menys els representants de Catalunya”, ha criticat, i ha afegit que és “una actitud que frega el ridícul i que està molt lluny del fair play institucional”.

 

 

En aquesta línia, el president s’ha referit a la resolució aprovada avui pel Parlament com a “conseqüència lògica del mandat democràtic recentment formulat a les urnes”, i, per això, ha assegurat que “els que se sorprenen d’una resolució així és que possiblement no han llegit prou bé el resultat de les passades eleccions”. Artur Mas també ha subratllat que “un 50% de vots a favor de la independència de Catalunya suposa una esmena a la totalitat de la Constitució de 1978, i de l’actuació del seu àrbitre, el Tribunal Constitucional”.

Mas ha deixat clar que “Catalunya és un país en moviment i ningú pot aturar la voluntat majoritària d’un poble” i que “cap querella, cap amenaça, cap por podran frenar l’anhel íntim de milers de persones”, però tot i això ha volgut ressaltar que si l’Estat fes “una lectura serena i assenyada tant del resultat de les eleccions com de la declaració del Parlament veuria que hi ha marge per al diàleg i la negociació”. El cap del Govern ha assenyalat com un objectiu per a la propera legislatura “la voluntat d’un diàleg permanent i sincer amb l’Estat espanyol per garantir la màxima seguretat jurídica de tot el procés i per evitar perjudicis innecessaris per a qualsevol de les parts implicades”.

 

El president Mas creu que “el gran repte d’aquest mandat consisteix a transformar l’autonomia catalana en l’Estat català” i “la majoria absoluta del Parlament hi és per assolir-ho”. I ha volgut deixar ben clar que “per aconseguir-ho fa falta tothom, tothom que hi cregui i que s’hi comprometi, no sobra ningú”.

 

Sobre com dur a terme aquest repte, el cap de l’Executiu ha afirmat que “de la majoria depèn que no hi hagi bloqueig ni pèrdua innecessària de temps per iniciar el procés que ens ha de portar a l’Estat català”. Per això, ha fet palès que “un cop constituït el Parlament, això passa perquè hi hagi investidura i, per tant, un nou Govern”. I ha continuat: “sense investidura no hi ha Govern definitiu, i, consegüentment, el procés queda encallat”.

 

“Una arrencada tan potent de legislatura requereix un govern a l’altura dels reptes que ens hem marcat i per als quals disposem d’un bon mandat democràtic”, ha reblat.

 

 

En el decurs de la seva intervenció, el president ha desgranat el seu programa de Govern, l’acció del qual ha situat al voltant de tres eixos: el primer, fer de Catalunya un país més just, equitatiu, preparat, culte, segur i saludable;  el segon, fer de Catalunya un país amb més feina, estable, de qualitat, dinàmic, creatiu i obert i, el tercer, convertir-lo en un país més transparent, modern, amb majors bones pràctiques públiques i democràtiques.

 

Pel que fa al primer eix, ha assegurat que l’Executiu vetllarà per protegir els més febles i vulnerables i s’implementarà un pla d’emergència social per reduir la taxa de pobresa, que posarà especial èmfasi en l’habitatge i la protecció dels infants. En aquesta mateixa línia, ha citat també els programes orientats a resoldre situacions de desnonaments o el lloguer d’habitatges buits. També ha explicat que hi haurà una reforma de la renda mínima d’inserció cap a una renda garantida de ciutadania i es treballarà per un nou model de salut i atenció social integrat, entre altres mesures.

 

En aquest punt, el president també s’ha referit a l’acolliment de les persones refugiades i ha assegurat que Catalunya té el “deure i l’oportunitat de seguir sent un exemple davant un repte humanitari de grans dimensions”. Per això, ha explicat que el Govern crearà un marc estable de relacions amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) i ha assegurat que es donarà cobertura i resposta sanitària a les persones refugiades i es garantirà l’escolarització dels infants nouvinguts, entre d’altres accions.

 

En el segon eix, de caràcter econòmic, el president ha posat l’accent en la creació del Banc central de Catalunya com a “oportunitat de crear una institució professional, independent i transparent” per donar “credibilitat al sistema financer i protegir estalviadors, empreses i ciutadans sense interferències”. El programa que proposa el cap de l’Executiu passa també per la necessitat de fer realitat la Hisenda pública catalana, que sigui capaç de “superar el model tradicional de control i persecució” per un nou model “basat en la cooperació i la confiança entre el contribuent i l’Administració”.

 

I amb l’objectiu de recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions i la política, emmarcats en el tercer eix programàtic, el president s’ha referit a la necessitat d’elaborar marcs legals relatius al procés constituent i a l’impuls de noves mesures que afavoreixin la transparència i la regeneració democràtica. Entre d’altres actuacions, s’ha compromès en l’elaboració d’un Llibre blanc de la participació i la democràcia de forma conjunta entre Govern, entitats i ciutadania i la creació d’una administració pública moderna, eficient, lleial i col·laborativa, així com una nova administració de justícia que sigui eficaç, accessible exigent amb el compliment de la llei.