Les polítiques de memòria democràtica han centrat la reunió que han mantingut avui a les Terres de l’Ebre la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la responsable de les polítiques de memòria democràtica de la Generalitat Valenciana, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez.

Les dues conselleres s’han volgut trobar a la Terra Alta, per posar en relleu la memòria històrica de les Terres de l’Ebre i també en homenatge al patiment que s’hi va viure durant la Guerra Civil, “que es va convertir en la zona zero de la Batalla de l’Ebre, la més cruenta del conflicte”, segons ha recordat Lourdes Ciuró.

Des del Poble Vell de Corbera d’Ebre, les conselleres han fet visible la màxima col·laboració dels dos executius en aquest àmbit. La consellera Ciuró ha explicat que “els dos governs estem molt compromesos amb la memòria democràtica i volem aglutinar esforços per reparar i dignificar les víctimes, localitzar-les i identificar-les, per permetre així que les famílies puguin tancar el dol”.

La consellera Rosa Pérez ha assegurat que “Catalunya és un exemple a seguir en aquest àmbit, perquè des d’aquí vau començar a treballar-hi molt abans, mentre que al País Valencià hem anat molt endarrerits i hem tingut molts anys de desmemoriament, durant tants anys de govern del Partit Popular”. Pérez ha explicat que la Generalitat Valenciana es vol emmirallar amb Catalunya i impulsar diferents instruments, com són el Pla de fosses, el Cens de persones desaparegudes o el Programa d’identificació genètica.

Durant la trobada, la consellera Ciuró ha explicat que el seu besoncle va desaparèixer a València durant la Guerra Civil i que encara no se n’han trobat les restes. Ciuró ha assegurat que “m’agradaria molt ser una de les primeres a poder donar una mostra d’ADN al vostre banc de dades del País Valencià”.

A més de fer una visita pel conjunt monumental del Poble Vell de Corbera d’Ebre, la comitiva ha visitat dos altres espais de memòria: el Centre d’Interpretació 115 Dies, també a Corbera, i el Memorial de les Camposines, a la Fatarella. Els tres espais formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l’Ebre, que gestiona el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE).

En paral·lel a les visites sobre el terreny, les responsables de les polítiques de memòria de les dues comunitats han dut a terme una jornada de treball per intercanviar coneixements.

Una col·laboració estreta

La Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana col·laboren en matèria de memòria democràtica gràcies al conveni que van signar les dues administracions el gener de 2021. Amb l’acord, els dos governs es comprometen a impulsar diferents accions que contribueixin a la reparació, la dignificació i el reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil o el franquisme procedents de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i d’altres llocs d’origen.

El conveni té una durada de quatre anys i explicita aquests altres compromisos:

- Dur a terme accions oportunes per divulgar entre la ciutadania els fets històrics i les anàlisis historiogràfiques que s’han desenvolupat, així com col·laborar en la transformació dels indrets on hi ha les restes.
- Establir les condicions, els protocols i els criteris funcionals necessaris per facilitar l’accés a les dades que es tinguin i que permetin identificar les víctimes.
- Organitzar exposicions conjuntes, compartir programes educatius i intercanviar informació sobre la gestió de les col·leccions de fonts orals i documentals.

Primera reunió de treball

La reunió d’avui ‒la primera d’ençà que van signar l’acord marc‒ ha permès intercanviar dades i perfils genètics sobre valencians desapareguts a Catalunya i catalans desapareguts al País Valencià. La trobada també ha servit per presentar les principals eines de treball en matèria de memòria democràtica de què disposa cada govern. En el cas de Catalunya, s’ha informat dels diferents instruments, com són el Cens de persones desaparegudes, el Mapa de localització de fosses, el Pla de fosses, o el Programa d’identificació genètica, entre d’altres.

Altres acords

A més de la col·laboració amb la Generalitat Valenciana, Catalunya manté convenis sobre temes de memòria democràtica amb la Comunitat Foral de Navarra i el Govern de les Illes Balears. En el cas de Navarra, ja s’ha identificat una víctima: un home de Salamanca que va ser afusellat a prop de Pamplona i que es va poder identificar gràcies al fet que el seu fill, resident a Catalunya, havia donat una mostra d’ADN a la Generalitat. En el cas de les Balears, gràcies a l’intercanvi d’informació i de dades, ja s’ha aconseguit localitzar els familiars de vint-i-cinc víctimes catalanes del desembarcament de Mallorca de l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.

Visita a tres espais del COMEBE

La primera parada de la visita d’avui entre les dues conselleres ha estat al Poble Vell de Corbera d’Ebre, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992 per la Generalitat de Catalunya. El conjunt, agrupat a l’entorn de l’església parroquial de Sant Pere, va quedar destruït durant la Batalla de l’Ebre, fet que va provocar que la població es desplacés i creés el poble nou, a la part baixa del municipi.

El Poble Vell és un monument a la pau, i cada any hi passen unes 20.000 persones. Aquest passat mes de desembre, el Departament de Justícia ha presentat el projecte de rehabilitació i consolidació que el converteix en memorial, i que el reconeix com a element del patrimoni memorial de Catalunya.

El projecte, amb un cost previst de prop de tres milions d’euros, s’iniciarà en la primera fase amb un import de 253.598 euros, durant el tercer trimestre de 2022. Entre els treballs que es preveu dur a terme, s’inclouen la consolidació d’estructures, la restauració de paviments i elements singulars, la recuperació del nucli urbà i la definició d’un itinerari de memòria, amb panells informatius.

La delegació dels governs ha visitat també el Centre d’Interpretació 115 Dies, situat també a Corbera d’Ebre. L’espai explica els 115 dies que va durar la Batalla de l’Ebre i recupera la memòria d’aquelles persones que van haver de posar en joc els ideals i la vida de manera tràgica. Hi ha una exposició permanent que, a través de les sensacions, transporta els visitants als espais de la batalla i als seus factors militars i polítics.

La darrera parada ha estat al Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta). Construït el 2005 sobre una antiga trinxera de la Batalla de l’Ebre, simula un búnquer i és un espai de dol i dignificació de tots els combatents que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre, sense distincions ideològiques o de bàndols. A l’exterior de l’espai hi ha unes plaques col·locades per la Direcció General de Memòria Democràtica amb els noms de les persones que van morir a la batalla. Actualment hi ha el nom de 1.685 víctimes. L’espai també té uns faristols informatius que contextualitzen l’indret i la Batalla de l’Ebre, així com les ofensives que s’hi van dur a terme.