La consellera de Justícia detalla al Parlament que hi dedicaran més pressupost i més professionals durant els propers tres anys


“La presó ha de ser l’última ràtio del sistema. Les mesures penals alternatives són més efectives en termes de reducció de la reincidència”

.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha anunciat al Parlament de Catalunya la posada en marxa d’un pla de xoc durant els propers tres anys per reduir la llista d’espera per al compliment de les mesures penals alternatives a l’ingrés a la presó, de 8 mesos a 60 dies. “La privació de llibertat ha de ser l’última ràtio”, ha afirmat la consellera, que defensa que “un compliment de la pena en contacte amb l’exterior fa més fàcil la reinserció i evita la reincidència”.

“Apostem de manera decidida perquè es compleixi el màxim de mesures penals fora de la presó”, ha asseverat Ciuró. A dia d’avui, a Catalunya, la població reclusa és de 7.700 persones, mentre que s’executen 8.300 mesures mitjançant aquesta altra modalitat de compliment de la pena, que no implica l’ingrés a la presó, però sí el seguiment per part de les persones condemnades de programes formatius adaptats al delicte que han comés, treballs en benefici de la comunitat o tractaments de deshabituació de tòxics o alcohol, entre d’altres.

“S’executen més mesures penals alternatives que privatives de llibertat”, ha assegurat Ciuró. Tanmateix, la consellera ha admès que per potenciar-les encara més “hem de traslladar als jutges el missatge que el compliment de les mesures que acordin són executables”.

Amb aquest objectiu, s’aplicarà durant tres anys un pla de xoc al qual es destina un milió d’euros “per reduir el temps d’espera i que el temps d’inici de l’execució de les mesures no arribi als 60 dies”, ha dit Ciuró.

El pla preveu l’increment de programes formatius per a les persones condemnades i també l’augment del nombre de delegats d’execució de mesures, que són els professionals que fan el seguiment i l’avaluació del compliment de les penes i n’informen el jutge. Paral·lelament, s’establiran més recursos per oferir treballs en benefici de la comunitat, amb la complicitat amb el món municipal i les entitats.

“La millor reinserció és, quan sigui possible, no privar la persona del dret fonamental a la llibertat”, ha conclòs la consellera.