El 47% dels procediments de justícia restaurativa finalitzats l’any 2021 van acabar amb un acord satisfactori per a les dues parts. Així, dels 2090 expedients finalitzats, un total de 990 van acabar en un procés restauratiu exitós tant per a les persones denunciades com per a les seves víctimes.

Dels processos de justícia restaurativa en surten beneficiades les dues parts, tant la víctima com el victimari (part denunciada): la primera perquè pot sentir-se escoltada, explicar quines són les seves necessitats i recuperar la seva tranquil·litat; la segona perquè té l’oportunitat de reparar el dany, disculpar-se i expressar les seves emocions així com el que l’ha portat a delinquir.

Radiografia de la justícia restaurativa

L’any passat, un total de 4702 persones van finalitzar un procés de justícia restaurativa a Catalunya: 2049 eren part denunciada o victimaris i 2653 eren víctimes. Un 53% de les víctimes eren homes - la gran majoria d’entre 18 i 60 anys- . Els victimaris també van ser homes en un 68% d’entre20 i 50 anys.

Pel que fa a la vinculació entre les parts implicades, en un 48% tenien relació en l’àmbit social, un 14% en l’àmbit familiar, un 11% en l’àmbit personal mentre que un 25% no tenia cap mena de relació. La durada d’un procediment de justícia restaurativa es situa en 54 dies de mitjana.

Cartes o tasques reparadores

Escriure una carta demanant disculpes; seure’s a parlar i explicar els sentiments i el greuge patit per la víctima o els motius que han portat la persona denunciada a delinquir; fer una tascar reparadora com pintar una paret o ajudar a fer la compra, són alguns exemples dels acords als que poden arribar víctima i victimari en un procés restauratiu.

Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d’una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajudar a restaurar relacions socials entre les parts). En un procés restauratiu es pot arribar a més d’un acord.

Més enllà de la justícia tradicional

Per iniciar un procés de de justícia restaurativa poden sol·licitar-ho tant els òrgans judicials com les parts implicades en el conflicte o els seus advocats. Aquestes poden fer-ho en qualsevol moment del procediment penal: en fase d’instrucció, d’enjudiciament i també en fase d’execució de la pena quan la persona penada pot estar complint una pena de presó o una mesura penal alternativa..

Catalunya compta amb un equip de justícia restaurativa integrat per 15 professionals de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima i de la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil del Departament de Justícia altament especialitzats en mediació penal i altres metodologies restauratives com ara els cercles restauratius, les conferències o les reparacions indirectes que donen servei a tots els jutjats catalans.

La justícia restaurativa és un procediment que pot ser complementari o alternatiu al procediment judicial tradicional. Aquest tipus de processos no són viables quan puguin comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi hagi perill de causar nous perjudicis materials o morals. Tampoc en els casos de violència de gènere quan el procediment es troba en fase d’instrucció.