1. La consellera Ubasart s’ha trobat avui amb el seu homòleg navarrès en el marc d’una jornada sobre justícia restaurativa a Pamplona


  1. Ubasart i Santos es reuniran a Barcelona el proper 12 de desembre en una trobada bilateral per avançar en aquesta matèria


  1. L’any 2021, unes 5.000 persones van participar en processos de justícia restaurativa a Catalunya

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, s’ha trobat avui, a Navarra, amb el conseller navarrès de Polítiques Migratòries i Justícia, Eduardo Santos Itoiz, en el marc d’una jornada sobre justícia restaurativa a Pamplona. Aquest ha estat un primer contacte en el qual s’ha constatat la sintonia entre els interlocutors.

La Comunitat Foral de Navarra serà la primera regió que reguli amb una llei pròpia aquest àmbit, una norma pionera a Europa que s’alinearà amb les recomanacions de la Unió Europea. Catalunya i Navarra treballen des de fa anys amb programes innovadors d’impuls i foment de justícia restaurativa, però fins a la data, cap dels dos governs compta amb una llei integral que reguli aquesta matèria.

En aquesta primera trobada, els consellers Santos i Ubasart s’han emplaçat a reunir-se el dia 12 de desembre, a Barcelona, en una trobada bilateral per explorar noves vies de col·laboració que posin en valor l’expertesa de Navarra en aquest àmbit. El Departament de Justícia, Drets i Memòria prioritzarà en l’acció de Govern l’impuls i foment de la justícia restaurativa, desplegant al màxim les seves competències.


Prop de 5.000 persones van participar en processos de justícia restaurativa

La meitat dels processos de justícia restaurativa a Catalunya finalitzen amb un acord satisfactori, tant per a les persones denunciades com per a les seves víctimes. Dels 2090 expedients finalitzats l’any 2021, un total de 993 van acabar en un procés restauratiu exitós per a totes dues parts.

L’any passat, un total de 4.712 persones van finalitzar un procés de justícia restaurativa a Catalunya: 2.049 eren part denunciada o victimaris i 2.663 eren víctimes. Un 53,5% de les víctimes eren homes - la gran majoria d’entre 31 i 55 anys- . Els victimaris també van ser homes en un 68%, amb edats d’entre els 31 als 50 anys. Pel que fa als delictes, quasi la meitat estaven relacionats amb fets delictius contra la llibertat (40,7%), seguit de delictes de lesions (25,1%) o contra el patrimoni (23,6%). En percentatges molt més petits, hi hauria grups delictius contra l’honor, les relacions familiars, la intimitat, la seguretat col·lectiva o l’ordre públic, entre d’altres.

Pel que fa a la vinculació entre les parts implicades, un 48% tenien relació en l’àmbit social; un 14%, en l’àmbit familiar; un 11%, en l’àmbit personal, mentre que un 25% no tenia cap mena de relació. La durada d’un procediment de justícia restaurativa se situa en 54 dies de mitjana.


De l’àmbit de menors a l’àmbit d’adults

A Catalunya, la justícia restaurativa en l’àmbit de justícia juvenil –quan l’agressor té entre 14 i 18 anys– està regulada per llei (Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil; i en l’àmbit estatal, per la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors i el reglament que la desplega).

Per contra, a la jurisdicció d’adults –quan l’agressor té més de 18 anys– , la justícia restaurativa no té una llei pròpia, sinó que s’aplica seguint les diverses recomanacions europees i la normativa estatal, com ara el Codi penal o la Llei de l’estatut de la víctima, que estableix en alguns dels seus articles l’aplicació de la justícia restaurativa.


El Programa de mediació penal per a joves infractors: 32 anys de vida i 40.000 participants

Tot i que a Catalunya no hi ha una llei pròpia en justícia restaurativa, el Departament de Justícia fa anys que aposta per la mediació penal com a alternativa o complement al procediment judicial. El maig de 1990 –fa 32 anys– la conselleria va engegar un programa pioner de mediació i reparació penal en l’àmbit de menors. Des de l’aleshores, més de 40.000 joves han passat pel Programa.


La justícia restaurativa: una altra forma de justícia social

La justícia restaurativa proposa una manera de respondre al delicte, centrada a reparar el dany causat a les persones i a les relacions, tot permetent a les persones implicades participar activament en la solució dels problemes resultants de la infracció penal, amb l’ajuda d’una tercera persona. Es pot utilitzar en alguns casos com a alternativa al procediment penal –sobretot quan es tracte de delictes lleus–, però en molts d’altres n’és un complement que l’humanitza i que beneficia la víctima i l’infractor.

Són mecanismes de reparació que permeten una intervenció més acurada en conflictes que poden tenir problemàtiques més complexes, molt especialment en els àmbits de les relacions personals, atès que afavoreixen la reparació en els aspectes psíquics, morals i emocionals.

La iniciació d’un procés de justícia restaurativa es pot realitzar en diferents moments processals: durant la instrucció i abans del judici oral, en fase d’enjudiciament o en fase d’execució de sentència. En la majoria dels casos, són els mateixos òrgans judicials els que sol·liciten començar un procés de justícia restaurativa, tot i que també ho poden sol·licitar les parts implicades o equips tècnics.

Té beneficis també per a la societat en la mesura que proporciona formes de justícia més properes a la ciutadania que disminueixen la conflictivitat social. Addicionalment, fomenta actituds cap a la responsabilització i la reparació del dany causat, que pot alleugerir la càrrega d’expedients als jutjats.

1  

Imatges

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González amb el conseller navarrès de Polítiques Migratòries i Justícia, Eduardo Santos Itoiz, avui a Pamplona.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González amb el conseller navarrès de Polítiques Migratòries i Justícia, Eduardo Santos Itoiz, avui a Pamplona. 549052