La consellera de Justícia, Drets i Memòria anuncia que el Govern aprovarà aviat la nova llei catalana de memòria, la qual inclourà l’estudi de la memòria democràtica en els centres educatius
La titular de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha anunciat avui que la llei de memòria democràtica s’aprovarà “ben aviat” i que, entre altres mesures, “incorporarà la memòria democràtica als currículums educatius”. En paraules de la consellera, “la dimensió educativa de la memòria és molt important especialment per a les generacions més joves”. “Saber i explicar què va passar fa gairebé cent anys forma part de la memòria col·lectiva més que no pas, ja, de la familiar”, ha afegit.
Ubasart ho ha declarat en l’acte inaugural del projecte que converteix el passeig Nou de Figueres en el passeig de la Memòria, un memorial per a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’una iniciativa del Grup d’Enriquiment de l’Institut Ramon Muntaner, els alumnes del qual han assistit també a la inauguració.
Durant l’acte, Ubasart ha reivindicat que és responsabilitat de les institucions impulsar una memòria basada en els principis “de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició”. En aquest sentit, la consellera ha emfatitzat que “no fem memòria democràtica com a exercici purament intel·lectual i de divulgació històrica –per fer això ja tenim professors i investigadors excel·lents–”, sinó que l’impuls de les polítiques públiques de memòria han der ser “un exercici de prevenció i un mur contra la barbàrie”.
Figueres va ser la segona ciutat catalana més bombardejada i, després de Barcelona, la que més víctimes mortals va patir, atès que unes 400 persones hi van perdre la vida. El passeig Nou va ser l’escenari d’un dels bombardejos més cruents patits a Figueres, sobretot per l’atac de l’aviació italiana del diumenge 23 de gener de 1938, en el qual van morir nombroses famílies i infants. Aquesta no va ser l’única escomesa, ja que els bombardejos es van perllongar dotze mesos més, fins que les tropes franquistes van entrar a la ciutat. En homenatge i memòria a totes les víctimes, s’hi han instal·lat 400 llambordes de ceràmica amb el nom i l’edat de cadascuna de les persones afectades.
Com a singularitat, les llambordes dels adults són de fang vermellós amb lletres blanques, i les dels nens i nenes, de fang blanc amb lletres d’òxid de coure. A més, també s’ha descobert una escultura de bronze de més de dos metres d’alçada que presideix el passeig i simbolitza la cicatriu social dels conflictes armats.