El Departament de Justícia, Drets i memòria ha iniciat formalment el tràmit per aconseguir que els funcionaris de presons obtinguin la jubilació anticipada. La conselleria ha lliurat a la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions la documentació necessària per obrir un expedient, i que tècnicament es faci efectiva la petició. Entre d’altres, aquest expedient conté els resultats de l’informe del Grup de Treball per a l’estudi de la jubilació anticipada dels cossos penitenciaris, que justifiquen la petició. Aquest és un tràmit imprescindible perquè s’iniciï el procediment.

La jubilació anticipada és una reivindicació històrica dels funcionaris de presons de Catalunya. La consellera, Gemma Ubasart i González, i el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, han impulsat el procés que permetrà el desplegament normatiu necessari per part de l’Estat. Malgrat que el 2020 el grup de treball va presentar les conclusions, fins ara no s’havia fet cap gestió efectiva en aquest sentit.

La tramitació que ara s’inicia formalment és fruit de l’acord entre el Departament de Justícia, Drets i Memòria i totes les organitzacions sindicals amb representació a la Mesa Sectorial de serveis penitenciaris, que es va signar el 2 de desembre de 2021 i que el Govern de la Generalitat va ratificar el 29 de març de 2022.

Una plantilla amb una edat mitjana de 50 anys i una sinistralitat del 7 %

La jubilació anticipada permetrà que els treballadors dels cossos penitenciaris es puguin jubilar voluntàriament a partir dels 60 anys, o als 59, si acrediten 35 anys de servei. En els pròxims vuit anys es podrien acollir a aquesta modalitat de jubilació al voltant de 1.400 professionals, que representen el 31 % de la plantilla actual.

La jubilació anticipada farà possible rejovenir una plantilla que té una edat mitjana de 49,56 anys, a conseqüència de diferents factors, com ara els anys de recessió econòmica i la contenció de la despesa. Aquesta renovació permetrà millorar el servei i un estalvi en la despesa a llarg termini, perquè redueix la sinistralitat, que ara se situa en un 6,92 %.

També es reduirà l’absentisme, que actualment requereix incrementar la despesa en substitucions i reforços per poder prestar els serveis i garantir la seguretat dels centres penitenciaris. Els treballadors que presenten un percentatge més elevat de baixes per accident laboral i malaltia professional són els que se situen en la franja que va dels 54 als 63 anys, i la durada mitjana de les baixes en aquests treballadors supera els 55 dies.