- El cap de l’Executiu, acompanyat dels consellers Torrent i Ubasart, ha presidit la inauguració que commemora el centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, figura clau de l’anarcosindicalisme català
El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha inaugurat aquest matí al Palau Robert l’exposició “Salvador Seguí, el Noi de Sucre”, per commemorar el centenari de la mort d’un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista a Catalunya. El cap de l’Executiu considera “un deure de país”homenatjar Seguí, “un referent per a la seva generació i per a totes les posteriors”, i que “des d’una catalanitat sense complexos”, va fer entendre que “la llibertat del país i la justícia social no són dos elements que es contraposen sinó dues cares de la mateixa moneda”.
Pere Aragonès ha reivindicat “el mestratge, la lluita i el compromís” de Salvador Seguí, que continuen, ha dit, “ben vius” , ja que és “un dels grans noms d’aquest fil roig de la lluita per les llibertats, per la fraternitat, per la justícia al nostre país, i per la lluita també dels valors republicans”. “Sense la lluita de Salvador Seguí i de tota la seva generació no haguéssim tingut República”, ha insistit Aragonès.
Per al cap de l’Executiu, la mostra inaugurada avui és també un homenatge a una generació representada per Seguí, “que va dedicar el seu temps i la seva energia, tota la seva capacitat organitzativa i el seu entusiasme individual i col·lectiu a millorar les condicions de vida de la majoria de la població”. Una lluita, ha explicat el president, que “ha tingut èxits, com la jornada de vuit hores que encara ens regeix i que es va aconseguir per la vaga de la Canadenca, en la qual va haver-hi morts, repressió i molta lluita”.
Per tot això, el president ha posat en valor “el conjunt del sindicalisme i la necessitat de les organitzacions sindicals del nostre país”. “El sindicalisme ara fa 100 anys no era només reivindicació sinó també organització col·lectiva”, ha assegurat Pere Aragonès, i en un moment, ha dit, de canvis i transformacions econòmiques a nivell global, “cal seguir apostant per l’organització col·lectiva”, perquè “la felicitat i el benestar individual no serà possible sinó hi ha un benestar col·lectiu i unes llibertats i drets garantits”.
El cap de l’Executiu ha estat acompanyat en la inauguració pel conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i Gonzàlez, així com pel comissari de la mostra, Sergi Martín, entre d’altres personalitats.
Per la seva banda, el conseller Torrent ha explicat durant la seva intervenció que “Salvador Seguí combina perfectament dos mons: l’aportació d’idees i la lluita del dia a dia. Va ser un home d’acció però també de reflexió, idealista però també pragmàtic, que va buscar l’acord permanentment. Una síntesi que no és fàcil, però que representa molts dels valors de les lluites que s’han fet al nostre entorn.”
Torrent també ha destacat que “Seguí ha influït en moltes figures polítiques posteriors, com el propi president Companys, però del seu llegat ideològic en van beure també la pràctica totalitat dels moviments d’esquerres i obrers posteriors. Tots els que defensem posicions d’esquerres, el republicanisme i el progrés som els seus hereus.” “Amb aquest exposició recordem d’on venim però també cap a on anem”, ha reblat el conseller.
Amb la mostra “Salvador Seguí, el Noi de Sucre “, que es podrà visitar al Palau Robert fins el 3 de setembre, la Generalitat commemora el centenari de la mort d’un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista a Catalunya de principis del segle XX. Seguí va ser assassinat a Barcelona el 1923, juntament amb Francesc Comas, i els autors del crim no van ser mai detinguts. Organitzada per la Direcció General de Difusió i la conselleria d’Empresa i Treball, aquesta exposició és un recorregut per la seva vida i el seu temps, uns anys fonamentals per entendre com Catalunya es va convertir en una societat industrial , dels quals Seguí va ser un protagonista essencial.
Nota: S’adjunta dossier de premsa sobre l’exposició
1