Ubasart i González: “Fins ara s’havia optat per passar pàgina. Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que esclareixin els fets i estableixin veritat jurídica”
La Generalitat de Catalunya s’ha personat com a acusació popular en el cas de les tortures a Carles Vallejo a Via Laietana. Ho ha avançat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, en una roda de premsa a la seu del Memorial Democràtic acompanyada del mateix Carles Vallejo. “Fins ara s’havia optat per passar pàgina. Des de la Generalitat de Catalunya diem clarament que això s’ha acabat. Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que esclareixin els fets i estableixin la veritat jurídica. Seran processos reparatius per a la víctima i el conjunt de la societat”, ha afirmat.
Amb aquesta acció, la Generalitat de Catalunya es persona com a acusació popular. La consellera espera “obrir camí” i que aquest cas sigui el desencadenant de l’obertura d’altres casos: “Aquest cop, empenyem decididament per obrir procediments judicials relacionats amb els crims de la dictadura. Volem que amb aquesta acció pionera a l’Estat, i en el nou marc que possibilita la Llei 20/2022, comencin a obrir-se processos judicials per esclarir la veritat jurídica dels crims del franquisme”.
La consellera ha detallat que la Llei de memòria estatal dona cobertura a un moviment d’aquestes característiques atès que l’article 2.3 recorda que tota la normativa vigent, inclosa la Llei d’amnistia, s’interpretarà d’acord amb el dret internacional i els drets humans. Això vol dir que els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi o tortura han de ser considerats com a no prescriptibles i no amnistiables, i que s’han d’investigar. En paral·lel, la creació de la Fiscalia de Sala de Drets Humans i Memòria reforça aquesta via. La consellera ha apuntat que hauria de ser possible dictar una sentència que deixi provats els fets: el procés seria un element reparador per a la víctima i la societat.
En aquest sentit ha recordat que “els crims de lesa humanitat i les tortures no prescriuen”. “Tenim l’obligació política, jurídica i ètica de defensar els drets humans sempre i arreu”, ha conclòs.
Per acabar, la consellera ha advertit que la Generalitat aprofitarà “totes les escletxes polítiques i jurídiques per fer complir amb els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició” perquè “la dignitat de la persona i els drets humans no són negociables. Ja és hora que els represaliats per la dictadura obtinguin de la judicatura veritat i reparació”.
Per la seva banda, Carles Vallejo ha reivindicat que aquesta “no és una acció personal”, sinó que “pretén fer cultura democràtica”. En paraules seves, es tracta d’una querella “documentada, rigorosa i amb fets probatoris” que té com a objectiu esdevenir un “element mobilitzador ipedagògic” que ajudi a evitar les involucions de l’extrema dreta.Finalment, ha asseverat que “seguirem lluitant perquè l'espai de Via Laietana sigui un centre de reinterpretació i un referent de la cultura democràtica d'ahir, avui i demà”.
Recorregut judicial de la querella
El novembre de 2022, sota el lema ‘Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria’, una desena d’entitats van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta es va presentar poques setmanes després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica i al·ludeix crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant.
Actualment, es resta a l’espera que la judicatura decideixi si admet o no a tràmit la querella. Per la seva banda, la Fiscalia Provincial de Barcelona insta a arxivar la causa i remet al principi de legalitat penal, la Llei d'amnistia de 1977 i la prescripció dels delictes per no investigar el cas.
Les deu entitats implicades en el cas són: l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana de Persones expreses Polítiques del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, EUROM – l’European Observatory on Memories, la Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT, Irídia – el Centre de Defensa de Drets Humans, la Taula de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural.
Carles Vallejo
Nascut a Barcelona el 1950, des de ben jove es vaimplicar en l’associacionisme juvenil i, a la universitat, en el Sindicat Democràtic d’Estudiants. Va organitzar-se a les Joventuts Comunistes i també va formar part del PSUC. El 1970 fou detingut i torturat durant vint dies a la comissaria de Via Laietana. Posteriorment, va ser empresonat a la Model sis mesos. L’any 1971 es va exiliar a França i Itàlia, des d’on va continuar la lluita sindical i coordinant la solidaritat antifranquista. Amb l’indult de 1976, va poder tornar a Barcelona i reingressar a l’empresa automobilística SEAT, essent fundador del Comitè Europeu VW.
Fou escollit conseller del Comitè Econòmic i Social Europeu l’any 1986. Actualment, presideix l’Associació Catalana de Persones expreses Polítiques del Franquisme i ostenta el càrrec de president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, on també és membre de la Junta de Govern. Va rebre el premi Memorial Lluís Companys l’any 2018 i la Medalla d’Honor de Barcelona el 2019.
4
Imatges
