· Durant l’any passat es van impartir 232 jornades de formació a més de 5.000 professionals de diferents sectors. Es va ampliar la formació en els àmbits de la Protecció a la Infància i a l’Adolescència, als Agents Rurals i a les Associacions Culturals i Religioses
· La Comissaria General d’Informació, a través dels programes #PREV ,va tenir coneixement de 175 casos compatibles amb possibles processos de radicalització violenta en fases inicials i no van suposar cap amenaça rellevant per a la seguretat
·Un 84% dels casos detectats l’any passat estan vinculats a extremismes violents d’àmbit gihadista, un 10% a la ultradreta i un 6% corresponen a d’altres etiologies
En la prevenció dels processos de radicalització violenta, la coordinació i la col·laboració institucional són essencials i es fa necessari un treball transversal i conjunt en el seu abordatge. Durant el 2022 els Mossos d’Esquadra van afegir nous àmbits de col·laboració, entre els quals hi ha la protecció de la infància i l’adolescència, els agents rurals i l’àmbit associatiu i religiós, àmbits que es van afegir als ja existents de la proximitat policial, la comunitat educativa o l’execució penal. L’objectiu és aconseguir una àmplia xarxa de prevenció dels extremismes violents.
Els diferents organismes de coordinació entre departaments, és a dir, les taules centrals de treball i les Juntes Territorials d’Avaluació i Seguiment, s’han reunit fins a un total de 52 vegades durant el 2022. A més a més, amb la implementació de noves línies d’acció en el marc del #PREV s’han constituït les Juntes Territorials d’Agents Rurals i de Protecció de la Infància i Joventut. En aquests òrgans es coordinen i prioritzen accions i són l’espai principal de coordinació entre els diferents professionals.
Cal destacar que amb la incorporació i formació de nous sectors professionals i associatius la funció preventiva s’ha vist enfortida de manera general, la qual cosa contribueix a que la ciutadania, i en especial aquelles persones amb factors de predisposició a la radicalització violenta, sigui més crítica davant de discursos extremistes que cerquen la captació.
Pel que fa a l’activitat de detecció, els Mossos d’Esquadra de la Comissaria General d’Informació van realitzar l’any passat el seguiment de 175 possibles casos de radicalització violenta en l’àmbit gihadista i de la ultradreta, detectats gràcies al treball que es realitza a través dels programes de prevenció d’extremismes violents #PREV. Aquest treball es desenvolupa en el marc de l’acció preventiva, que fomenta un treball interdisciplinari i promou una xarxa comunitària i professional amb l’objectiu de reduir els diferents riscos derivats de la radicalització violenta.
Les deteccions es van produir en estadis incipients i, amb una intervenció educativa o assistencial, els processos de radicalització violenta no van evolucionar o no van avançar cap a la violència, malgrat al darrere hi havia una ideologia que legitima la violència com a mitjà per a assolir els seus objectius, per exemple, d’ultradreta o gihadista.
Totes les informacions que van arribar es van treballar i avaluar de manera individualitzada, per tant, l’enfocament es va adaptar a les necessitats de cada cas. Les aproximacions es van realitzar, en funció de cada situació, des de la vessant educativa, policial, de derivació a serveis socials o a la DGAIA, d’accions d’intervenció accessòria o, preveient només per als casos més greus, investigacions judicialitzades.
Els mecanismes d’intervenció van reconduir la situació i van permetre que en el 61’8% dels casos s’aturés un possible procés de radicalització en els primers 6 mesos des de la seva detecció. Un 22,7 % més es van revertir abans d’un any des de la seva detecció. Només un 15’5% dels expedients es manté actiu després a d’1 any i s’hi segueix intervenint multidisciplinàriament.
Pel que fa als mecanismes d’intervenció generats en els diferents programes de prevenció, es van dur a terme 72 intervencions educatives bàsiques i dotze mesures d’intervenció específiques proposades per les Juntes Territorials d’Avaluació i Seguiment (JTAS). Els Serveis Socials i la DGAIA van intervenir en dotze d’aquests casos detectats, alhora que es van proposar tres accions accessòries.
Durant l’any 2022 es va comunicar a Fiscalia un cas de radicalització violenta
La principal activitat policial en el marc dels #PREV consisteix a recollir informació i fer assessorament especialitzat i estudi continuat dels casos. En un altre nivell d’intervenció, durant el 2022, es van comunicar tres casos a la Fiscalia, tots ells en el marc del #PREV comunitat educativa. Dues d’aquestes comunicacions van ser únicament a efecte de protecció del menor i l’altra va consistir en una acció policial basada en l’assessorament especialitzat.
La naturalesa dels casos comunicats a la Fiscalia va ser diversa, des del cas d’un menor que va amenaçar amb un ganivet de grans dimensions a un alumne del centre amb un possible rerefons ideològic, i el fet es va posar en coneixement de mossos per analitzar-lo davant la possibilitat que es tractés d’un procés de radicalització violenta, fins a un cas d’interès desmesurat d’un jove per les armes, o un altre cas de representacions gràfiques recurrents d’admiració per accions terroristes en el marc d’un relat d’ideologia extremista violenta.
En tots els casos es van compaginar accions d’investigació tant en l’espai físic com virtual, amb altres iniciatives pedagògiques i assistencials, amb la incorporació gradual de professionals i referents segons les necessitats en cada moment.
És molt destacable també que en l’àmbit del #PREV execució penal, en el marc de compliments de condemna amb mesures de llibertat vigilada, durant el 2022 la Comissaria General d’Informació va participar de dos projectes multiagència, amb la participació de diferents administracions, que tenien per objectiu la desradicalització i la reinserció social de persones que just recuperaven la llibertat després d’haver complert condemna per delictes relacionats amb una radicalització extremista violenta.
Ampliació dels àmbits d’actuació dels Programes de Prevenció #PREV
Al llarg de 2022, els Mossos d’Esquadra han impulsat nous programes de prevenció dels extremismes violents, eixamplant la xarxa comunitària i implicant a altres sectors associatius, professionals i institucionals compromesos amb el treball per a la convivència i el foment de la cohesió social. Els nous protocols de treball prioritzen la prevenció, i s’ocupen també de la detecció primerenca, així com d’una intervenció multidisciplinària quan és necessari. A nivell d’intervenció, l’acció policial és la darrera instància, i està reservada a les situacions en què hi hagi indicis delictius.
Durant l’any passat, es va ampliar la formació en els àmbits de la Protecció a la Infància i a l’Adolescència, als Agents Rurals i a les Associacions Culturals i Religioses.
Actualment, la Comissaria General d’informacióté actius els següents protocols de col·laboració:
- Execució penal, emmarcat en el sistema penitenciari i de justícia juvenil de Catalunya
- Comunitat educativa, per a potenciar la prevenció dels processos de radicalització violenta a l’entorn escolar
- Protecció de la Infància i Joventut, per a promoure la tasca preventiva i poder identificar aquests Processos de Radicalització Violenta en estadis incipients en els menors que estan sota l’empara de la DGAIA.
- Agents Rurals, per a prevenir i detectar aquestes situacions en l’entorn rural.
- Comunitats religioses i teixit associatiu, per a donar a conèixer aquestes situacions als referents de les comunitats religioses i altres entitats socials perquè disposin d’informació i afrontar coordinadament el fenomen des de la vessant preventiva.
- Serveis socials, per a promoure la tasca preventiva en el seu àmbit de competència
- Ciutadania, per informar i sensibilitzar a la població en general, en matèria de prevenció de la radicalització violenta i els extremismes violents, així com per fer un exercici de transparència sobre l’activitat en aquest àmbit.
Més de 5.000 nous professionals implicats en la prevenció
Durant l’any passat 2022, els Mossos d’Esquadra van promoure un total de 232 jornades de formació dirigides a mossos i mosses d’esquadra, policies locals, treballadors/es de l’àmbit penitenciari, agents rurals, mestres de la comunitat educativa, professionals de protecció de la Infància i Joventut, representants de comunitats religioses i treballadors de Serveis Socials. Es tracta d’explicar en què consisteixen els processos de radicalització violenta, quins riscos suposen i com es poden detectar i aplicar mecanismes d’intervenció cas per cas. En total, 5.094 professionals d’aquests sectors van rebre aquesta formació de la mà d’especialistes de la Comissaria General d’Informació conjuntament amb altres professionals dels respectius sectors implicats.
L’objectiu és donar continuïtat a l’acció preventiva i crear protocols de treball dinàmics per tal ajustar-los a les noves realitats i estructures que poden adoptar els extremismes violents, seguir fomentant el treball interdisciplinari i promoure una xarxa comunitària i professional més extensa per reduir els riscos derivats de la radicalització violenta.
El contingut del material que s’utilitza en les diferents formacions és molt rigorós i es vetlla en tot moment per la seva actualització, l’adequació a les realitats canviants i les novetats sobre el fenomen extremista violent. S’han fet diferents col·laboracions en la recerca de coneixement en l’àmbit acadèmic, tant a nivell de Catalunya, com en l’àmbit estatal i internacional. Entre aquests espais de col·laboració hi ha reputades universitats, organitzacions de la societat civil o organismes de la Comissió Europea, entre d’altres.
L’extremisme violent, una amenaça per al bon funcionament de la societat
Una de les principals amenaces pel bon funcionament de les societats democràtiques són els posicionaments ideològics extremistes que legitimen la pràctica de la violència per a aconseguir els seus objectius. Els extremismes violents són fenòmens complexos i diversos que posen en risc els valors i els principis de la convivència i la pau social, i tenen una afectació no només local o nacional sinó que afecten la seguretat internacional, els drets humans i el desenvolupament sostenible.
En l’actualitat, la presència de discursos extremistes violents s’expandeixen a gran velocitat, atesos els nous models de relació social que han facilitat les xarxes socials i que faciliten nous escenaris d’acció i de comunicació, tot plegat afegit a una situació social de creixent polarització.
Per a que les persones abracin un extremisme violent han de passar necessàriament per un procés de radicalització violenta, un procediment de transformació interna profund que canvia les prioritats de l’individu i acaba amb la defensa de la violència com a mitjà legítim. La intervenció en estadis incipients d’aquests processos de radicalització és el mitjà més eficaç per a garantir els drets i llibertats de la ciutadania.
Àrea de Comunicació
Barcelona, 28 de juliol de 2023