- En la seva primera compareixença a la cambra catalana, el titular d’Unió Europea i Acció Exterior ha destacat les principals línies d’actuació de la nova legislatura
- Duch ha desgranat, un per un, els sis àmbits prioritaris, entre els quals hi ha l’augment de la presència de Catalunya a les institucions europees, l’impuls de la política de cooperació al desenvolupament i l’acompanyament a la projecció econòmica
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch Guillot, ha presentat aquest divendres al Parlament les línies mestres del seu Departament durant aquesta legislatura. En la seva primera compareixença a la cambra catalana, Duch ha subratllat que l’acció exterior del Govern es mantindrà alineada amb el tradicional europeisme que ha caracteritzat el país: “Catalunya és Europa, formem part del teixit humà, econòmic i social que conforma la columna vertebral del projecte europeu, del qual sempre ens hem sentit orgullosament partícips”, ha destacat.
Durant la seva intervenció a la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior, el conseller ha assegurat que la nova denominació del Departament reflecteix la voluntat de situar Europa com a eix central: “Europa ha de ser la nostra prioritat”. “Catalunya ha de guanyar influència en tots els àmbits de decisió on la seva participació pugui resultar útil a la ciutadania”, ha afirmat Duch.
A més, el titular d’Unió Europea i Acció Exterior ha subratllat la importància de col·laborar amb la resta de departaments de la Generalitat per acostar Europa a la ciutadania: “Farem acció exterior fora de Catalunya, però també a casa nostra”.
En aquest sentit, el conseller ha volgut posar el focus en la necessitat de reforçar la connexió entre la Unió Europea i l’àmbit municipal, recordant que els 947 pobles i ciutats de Catalunya “han de ser actors, i no subjectes passius, de les decisions que els afectin”. Un vincle europeista que també es vol promoure entre noves generacions: “Europa i els seus valors han d’estar més presents a les escoles, instituts i universitats catalanes”.
En referència al dossier europeu, Duch ha recordat que l’acció del Departament estarà guiada per la fidelitat al marc competencial establert per l'Estatut d'Autonomia del 2006, així com la lleialtat institucional a tots els nivells, la qual ha de ser “recíproca” i “amb ple respecte de la resta d’institucions cap a les nostres competències i el nostre autogovern”.
La cooperació al desenvolupament, una “política estratègica” del Departament
En la seva compareixença, Duch també ha fet esment a alguns dels objectius que orientaran la política de cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, ha anunciat la intenció del Govern d’ampliar la contribució econòmica destinada a l’Agència de Nacions Unides per la Població Refugiada de Palestina (UNRWA) i també de modernitzar la llei de cooperació catalana.
En paral·lel, el Departament treballarà per augmentar el volum de recursos destinats a les entitats catalanes que exerceixen en l'àmbit de la cooperació.
“Apostem per una cooperació al desenvolupament adaptada al segle XXI”, ha asseverat el conseller, que alhora s’ha compromès a treballar per assolir el creixement de l’ajut oficial al desenvolupamentcatalà fins al 0,7% dels ingressos propis el 2030, tal com recull el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026.
Un pla director que, com ha assenyalat el conseller, té com un dels seus principals compromisos reforçar l’enfocament de gènere i basat en drets humans, cap a una cooperació fermament feminista.
Nou impuls a la xarxa de les delegacions del Govern a l’exterior
Pel que fa a la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior ―que dona cobertura institucional a 72 països, inclosos tots els estats membres de la Unió Europea―, el Departament aposta per “consolidar i ampliar” aquesta xarxa. Una tasca que buscarà promoure i coordinar al màxim la interacció entre totes les agències i organismes que representen Catalunya a l’exterior, així com exportar els projectes de tots els Departaments del Govern.
Per a Duch, “les delegacions han de connectar Catalunya amb els principals actors institucionals, econòmics, socials i polítics de les àrees del món on actuen”. “La seva ha de ser una feina que doni fruits, que generi un retorn tangible i un benefici directe per a tothom”, ha afegit.
Compromís amb el català a la Unió Europea
L’oficialitat del català en les institucions europees constitueix una altra de les prioritats essencials per al Govern. Una qüestió ja abordada amb el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, amb qui ha constatat que “el govern espanyol hi està treballant de manera convençuda, compromesa i seriosa”.
De fet, tot i que aconseguir el suport unànime dels 27 estats membres no és senzill, Duch ha remarcat que el català ha de ser una llengua d’ús habitual a les institucions, seguint l’exemple de la Comissió Europea, del Consell de la Unió Europea i del Comitè Europeu de les Regions.
El multilateralisme, la projecció econòmica de Catalunya i la dimensió europea del món local, també eixos clau de l'acció exterior catalana
Finalment, Duch ha exposat la resta d’àmbits prioritaris de l’acció exterior: potenciar la presència internacional de l’economia catalana; promoure la participació de la Generalitat en organismes multilaterals, com la UNESCO, per reforçar les polítiques de diversitat lingüística, la cultura i la promoció dels drets fonamentals; i impulsar la participació del món local en els afers europeus.
El conseller Duch ha conclòs la seva intervenció amb una reflexió sobre l'auge dels populismes, els extremismes i la desinformació al món, i ha apel·lat als valors democràtics que defensa Catalunya, estretament lligats a l’esperit fundacional de la Unió Europea.
5
Imatges
