El militant antifranquista Cipriano Martos torna a casa 50 anys després de la seva mort. Des d’aquest matí, les restes descansen finalment al cementiri de Huétor-Tajar, el seu poble natal, a Granada. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González ha entregat les restes identificades al seu germà, Antonio Martos, en un acte organitzat per la família i l’entorn, celebrat a la Casa de la Cultura de la localitat. Posteriorment, els familiars han reinhumat novament les despulles de Martos al panteó familiar, on hi son enterrats també els seus pares. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, també hi ha assistit.

“Aquest és un homenatge merescudíssim a un lluitador per la llibertat”, ha dit la consellera després de traslladar una afectuosa salutació a la família i amics en nom de la Generalitat de Catalunya. En paraules de la consellera Ubasart, “pretenem portar amb aquest gest més veritat, més justícia, més reparació i més memòria”. “Avui tanquem un cicle d’injustícia i abandonament que ha durat 50 anys”, ha afegit.

Per la seva banda, Aragoneses, ha reivindicat la importància de l’acte perquè “permet als familiars tancar una etapa”. “La justícia encara es veu lluny, però amb aquest acte podem reparar parcialment el dany que van patir”, ha afegit.

Cipriano Martos va ser detingut, torturat i executat per la Guàrdia Civil després d’haver estat acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Va morir el 1973, després d’haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori sota tortura. El cos de Martos va ser enterrat en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés les restes a la seva terra d’origen.

Tasques arqueològiques i identificació

Les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar les restes de Martos van començar el passat mes de desembre com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.

El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos (sexe, edat, dimensions, ferides) com amb les espacials de la fossa (columna de la fossa i profundidat). Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats de les proves genètiques i antropològiques van ratificar que les restes es corresponien amb les de Cipriano Martos.

Així, Cipriano Martos ha esdevingut la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016.

En tractar-se d’una fossa comuna amb una alta densitat de cossos, la intervenció va ser prou complexa. El procés per d’obertura de la fossa va incloure la preparació de l’espai (delimitació i encerclament del terreny on s’havia d’intervenir, zona d’amuntegament de terra) i l’excavació de l’àrea estudiada, a partir de treballs previs de la fossa 11-67 nord, on estaven ubicades les despulles de Cipriano Martos.

Qui era Cipriano Martos?

Cipriano Martos Jiménez va ser un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 al poble Huétor-Tajar de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir, el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).

El 29 d’agost, tot i el seu estat de salut pèssim, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.