- Aquest abril s’ha posat en marxa el pla pilot per universalitzar el servei a Tarragona i Terres de l’Ebre, les conclusions del qual seran la base per definir els paràmetres de la universalització arreu del país
- El pla pilot a Tarragona i a les Terres de l’Ebre, l’aprovació d’una llei de justícia restaurativa catalana i la incorporació de més professionals al servei són algunes de les propostes que recull l’Estratègia Justícia Restaurativa 2030 que ha impulsat el Departament de Justícia, Drets i Memòria
El Govern ha analitzat l’estat de desenvolupament de l’Estratègia Justícia Restaurativa 2030, que té com a objectiu universalitzar l’accés al servei públic de justícia restaurativa. Aquest document dibuixa l’horitzó 2030 com el camí necessari per realitzar el procés de creixement dels serveis de justícia restaurativa en la jurisdicció de menors i d’adults.
El punt de partida de l’Estratègia són els 25 anys d’experiència del servei a Catalunya i s’aposta en un primer moment per un programa pilot a Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on es testarà la universalització i s’acompanyarà l’experiència amb el monitoratge i l’avaluació.
L’Estratègia conté, a més, 15 mesures, que requereixen el suport i l’aposta de diverses institucions i actors. També constata que, per fer un salt qualitatiu i quantitatiu en els serveis de justícia restaurativa, és necessari l’impuls en totes les fases del procés penal, per tota classe de delictes, víctimes i victimaris i arreu del territori català.
Amb aquest objectiu, el pla s’estructura en tres fases i recull propostes en el sentit de reforçar qualitativament i quantitativament els equips, penetrar en els operadors jurídics i redimensionar el servei.
L’aprovació d’una llei catalana de justícia restaurativa hauria de donar l’impuls institucional i normatiu necessari. També caldria harmonitzar els requisits formatius dels professionals d’acord amb uns estàndards mínims, així com crear la figura del tècnic/a de gestió de conflictes de la Generalitat.
Catalunya, pionera en Justícia restaurativa
Catalunya ha estat pionera en l’àmbit de la justícia restaurativa. El Departament disposa d’un servei de justícia restaurativa des de l’any 1998, tot i que les experiències en l’àmbit de la justícia juvenil es remunten a l’any 1990.
La justícia restaurativa es configura alhora com a invitació a reconceptualitzar la idea de justícia en ple segle XXI per transitar d’una lògica de confrontació a una de diàleg i acord i contribuir a la deflació punitiva, i també com a pràctiques concretes que posen al centre la restauració i la reparació de la víctima, amb serveis i experiències en l’àmbit penal.
L’Estratègia pretén contribuir a avançar en ambdues direccions: crear una cultura favorable a la restauració i centrada en la víctima, i generar uns serveis sòlids i robustos que ens permetin pensar la justícia restaurativa com un dret de ciutadania.
Diagnosi de la justícia restaurativa
L’any 2023 van finalitzar 1.728 programes de mediació penal en l’àmbit de la justícia juvenil, en els quals van participar 1.622 joves: un 75 % van ser homes. Les víctimes van participar en un 63 % dels processos mitjançant una trobada directa amb les parts (46%), una mediació indirecta (45 %) o una reparació a iniciativa de les parts (9 %). La majoria de joves arriben a la mediació penal per delictes de lesions (32,5 %) i contra el patrimoni (29,1 %). En un 82,6 % dels casos la mediació penal és satisfactòria per a les parts.
El servei de justícia restaurativa d’adults va finalitzar l’any passat un total de 2.246 casos, un 64 % dels quals ho van fer de manera exitosa. La majoria de les víctimes (53 %) i dels victimaris (67 %) són homes. Un 52,9 % van ser mediacions indirectes; un 18,3 %, mediacions conjuntes; un 25 %, una entrevista reparadora amb la víctima, i un 3,8 % són cercles restauratius en els quals participa la comunitat afectada. El procés té una durada mitjana de 58 dies.
