El Govern aprova la Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+

El Govern aprova la Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+

query_builder   21 juny 2022 14:02

event_note Nota de premsa

El Govern aprova la Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+

  • El text recull l’obligació dels poders públics de “fer valdre les lleis d’igualtat en tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència”
  • L’Acord de Govern amb què s’ha aprovat la Declaració inclou també un recull de reivindicacions d’entitats membres del Consell Nacional LGBTI

El Govern ha aprovat aquest dimarts la Declaració institucional del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, que es commemorarà el pròxim 28 de juny. L’objectiu d’aquesta jornada és reivindicar el dret de lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals a poder viure amb igualtat de drets i lliures de discriminacions i violències.

La data commemora els fets de Stonewall, de 1969, a la ciutat de Nova York, en què persones dels col·lectius LGBTI+ es van revoltar en protesta per la persecució que patien. La mobilització va representar una presa de consciència col·lectiva, que va esdevenir la llavor d’una intensa lluita pels drets de les persones LGBTI+ arreu del món.

En la declaració aprovada aquest dimarts, el Govern reconeix que drets com “caminar pel carrer sense por” o “que el nostre lloc de treball sigui un espai segur”, entre altres, són drets que “els col·lectius LGBTI+ han hagut de lluitar durant dècades”, i que “encara avui no estan plenament garantits”. En aquest sentit, mobilitzacions com les de Stonewall o les de la dècada dels setanta a Catalunya “han contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i l’impuls d’un marc normatiu de protecció dels drets humans”.

D’aquest marc normatiu, la declaració en destaca la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, i la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. La primera “va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques LGBTI+ a Catalunya, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+”. Pel que fa a la segona, més recent, “reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de discriminació o d’intolerància per motiu de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere de les persones”.

En aquests moments, el Govern treballa per continuar reforçant una estructura legislativa que garanteixi plenament els drets de totes les persones LGBTI+. Per això, està impulsant la futura llei trans* catalana. Així, en la declaració s’assenyala: “Com més drets, més justícia, més democràcia. Els nous drets no resten altres drets assolits ni tampoc no esborren res ni ningú.

Ara bé, l’aprovació de textos legislatius és un pas necessari però no suficient per a la garantia de drets. Un cop aprovades, els poders públics han de “fer valdre les lleis d’igualtat en tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència”. Aquesta és una “obligació” que en el context actual és especialment rellevant, tenint en compte “els discursos d’odi a la diferència i el qüestionament per part de l’extrema dreta dels drets assolits”, segons recull la declaració.

El text tanca amb el compromís de defensar “el dret de les persones a viure en llibertat” i de treballar per “accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes polítiques són també antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat”. “Els drets de les persones LGBTI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de totes les persones a ser i a viure lliures de discriminacions i de violències”, apunta el final del text, que conclou: “Els drets s’exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva”.

El Govern dona suport a les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI

 A més de la Declaració institucional del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, l’Acord de Govern aprovat aquest dimarts inclou també un recull de les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI, sintetitzades en nou punts.

Les demandes aborden qüestions com les dificultats que encara troben les persones trans* i les famílies homoparentals en el Registre Civil, la protecció internacional i l’acollida de persones LGBTI+ que es troben en situacions de vulnerabilitat en els països d’origen, o la formació del professorat en matèria de diversitat i de la realitat LGBTI+. També es reclama enfortir la xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+, millorar l’accés a la informació de les persones del col·lectiu LGBTI+ amb discapacitat sensorial o física en igualtat de drets, i crear i administrar espais inclusius i segurs per a les persones grans LGBTI+, a la vegada que es fomenta la formació de les persones que treballen amb persones grans i dependents. En l’àmbit de la salut, el Consell demana garantir el dret a reproducció assistida a les dones lesbianes i els homes trans*, i descentralitzar el Servei Trànsit. Finalment, el Consell reclama tenir molt present les especificitats del món rural en l’elaboració de les polítiques públiques LGBTI+, i disposar d’un avantprojecte de llei trans* catalana per tal que pugui ser debatut i aprovat al Parlament de Catalunya.