1. Un nou decret introdueix canvis en el màxim òrgan de coordinació del país respecte a l’abordatge de les violències masclistes, que augmenta la representació d’entitats i institucions i incorpora tres grups estables
  2. L'objectiu és seguir millorant la coordinació i fer-la més efectiva entre el màxim d’institucions per tal d’avançar en l’erradicació de les violències masclistes


El Govern ha aprovat el nou Decret sobre la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra les Violències Masclistes (CNVM) que actualitza i adapta les seves funcions, composició i finalitat a la realitat actual, per tal que doni compliment a la normativa vigent pel que fa a l’abordatge de les violències masclistes. L’objectiu de l’actualització és seguir millorant la coordinació i organització del màxim d’institucions i fer-la encara més efectiva i eficient. Des de la creació del Departament d'Igualtat i Feminismes fa tres anys, ja s'han produït importants millores en la coordinació en l’àmbit pràctic, i el que permet aquest Decret és introduir-les formalment a la normativa, alhora que n’afegeix canvis en l’estructura.

Per assolir aquest objectiu, el nou Decret introdueix diferents canvis en la composició de la CNVM. Per un costat, es creen tres grups estables:

  1. Grup Interdepartamental: garanteix la coherència i l’eficàcia de les propostes de noves accions i instruments que posteriorment se sotmetran a discussió i aprovació al Ple de la Comissió.
  2. Grup de Seguiment Tècnic: s’ocupa del funcionament intern de la Comissió
  3. Grup d’anàlisi dels casos de Feminicidis: analitza les circumstàncies dels feminicidis que tenen lloc a Catalunya. Es va crear el 2012 i l’estiu passat va canviar l’estratègia de recollida de dades Ha adoptat una nova metodologia amb l’objectiu de millorar la prevenció dels feminicidis.

A banda, es crearan nous grups de treball temporals en funció de la matèria i del territori, adaptats a les necessitats i a la realitat legislativa, amb l’objectiu d’abordar de forma acotada en el temps una qüestió determinada.

També es constitueixen noves vocalies, és a dir, participaran més entitats i institucions en el ple de la CNMV, per tal d'assegurar més implicació, compromís i representació de la societat en l’erradicació de les violències masclistes. Les noves incorporacions són:

  1. Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.
  2. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
  3. Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals.
  4. Consell de la Discapacitat de Catalunya.
  5. Associació de Micropobles de Catalunya.
  6. Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya.
  7. Dincat-Federació d’entitats de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya.
  8. Consell de l’Associacionisme Cultural.
  9. Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.
  10. Taula del tercer sector.

Un altre canvi que incorpora el Decret és el nom de la Comissió Nacional, que utilitza el concepte de Violències Masclistes en plural amb l'objectiu de reflectir tots els tipus, àmbits i formes de violència que s’exerceixen contra les nenes, adolescents i dones. El plural és necessari perquè les violències masclistes són estructurals, plurals i diverses, i el nou decret de la CNVM així ho garanteix.

La CNVM estava regulada fins ara pel Decret 60/2010, que calia actualitzar, ja que s’han produït canvis legislatius i normatius importants, com la Llei 17/2020 que modificava la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la recomanació general 35 de la CEDAW o l’aprovació del nou protocol marc. Així, amb el nou Decret es busca garantir a tot el país l'aplicació del nou protocol marc per a una intervenció amb diligència deguda en l’erradicació de les violències masclistes, que fixa els estàndards que han de complir tots els protocols, instruments, circuits i serveis i coordina les administracions.

La Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, del Departament d’Igualtat i Feminismes, és qui coordina la CNVM.La finalitat de la Comissió és impulsar, efectuar el seguiment i avaluar les actuacions, les eines, el finançament i els protocols d’intervenció que promou la Generalitat de Catalunya per a l’abordatge de les violències masclistes. Alhora, busca fomentar la participació i col·laboració de la resta d’administracions públiques i òrgans de la societat civil que treballen en aquest àmbit.

La CNVM s’articula territorialment a través dels circuits territorials d’abordatge de les violències masclistes (CTAVM), els quals organitzen al territori el treball en comú de la Xarxa d’abordatge en situacions de violències masclistes, ja que lluitar contra la violència masclista és un compromís col·lectiu i el treball coordinat n’és un element clau. Actualment, des de la DGEVM s’ha començat a treballar en un reglament específic que reguli aquests circuits territorials.

Més de 40 institucions i entitats participen en la Comissió Nacional

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra les Violències Masclistes està formada pel Ple, per tres grups estables de caràcter permanent i per tots aquells grups de treball que aprovi el Ple per raó de la matèria i del territori.

El Ple s’ocupa del funcionament intern de l’òrgan. Està integrat per la presidència, exercida per la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre; les dues vicepresidències, que ocupen la secretària de Feminismes, Montserrat Pineda Lorenzo, i la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé; la secretaria tècnica, i les vocalies.

De les vocalies en formen part representants tant de cada departament del Govern, com dels serveis territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes, així com dels circuits territorials d’abordatge de les violències masclistes. A més, l’integren representants de més de 40 institucions i entitats de Catalunya, vinculades amb l’abordatge de les violències masclistes en els seus corresponents àmbits. Algunes d’aquestes són:

  1. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  2. Consell de la Gent Gran de Catalunya.
  3. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
  4. Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
  5. Les quatre diputacions de Catalunya.
  6. Ajuntament de Barcelona.
  7. Delegació del Govern de l’Administració general de l’Estat.
  8. Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
  9. Fiscalia Superior de Catalunya.
  10. Entitats municipalistes.
  11. Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia.
  12. Col·legis Oficials de Psicologia, de Pedagogia i de Treball Social de Catalunya, el d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
  13. Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya.
  14. Taula de Ciutadania i Immigració.
  15. Organitzacions sindicals i empresarials més representatives en l’àmbit de Catalunya, entre d’altres.

Per últim, en formen part tres representants del Consell Nacional de Dones de Catalunya, a causa de la seva directa implicació i representativitat de les associacions i entitats del país.