- El text, pioner i amb voluntat de garantir la reparació integral, contempla actuacions preventives i mesures específiques en tot el procés cinematogràfic, del càsting fins a la cursa de premis
- El protocol reconeix la figura de coordinació d’intimitat, un nou perfil professional que es regularà com a figura referent en prevenció de les violències als assaigs i rodatges
Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, i Carla Vall, advocada especialitzada en violències masclistes, han presentat avui el Protocol guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual, un text pioner a l’Estat i acordat amb el sector que ofereix un model d’actuació i d’abordatge amb garanties de no repetició per assegurar la reparació integral de les persones afectades per violència física, psicològica, sexual o digital. L’adhesió a aquest protocol per part de les empreses productores catalanes simplificarà els procediments per activar la investigació, alhora que implicarà un compromís de transparència i garantia d’aplicació de les mesures preventives establertes. El document del protocol es pot consultar en aquest enllaç.
“S’ha acabat normalitzar aquestes violències i els abusos de poder que les sustenten,” ha declarat la consellera Verge. “S’ha acabat qüestionar el testimoni de les víctimes i justificar comportaments intolerables. S’ha acabat la impunitat davant una greu vulneració dels drets humans que afecta directament la dignitat, la llibertat i la integritat de les persones, que limiten les seves oportunitats professionals i personals, i que perpetuen una estructura de poder desigual i injusta,” ha continuat la consellera. Verge ha afegit que “si som avui aquí és perquè hi ha hagut un sector mobilitzat, i per això volem fer un agraïment a les actrius valentes que han fet denúncies públiques i que s’han organitzat per dir que s’ha acabat. Si som avui aquí és també perquè hi ha institucions compromeses, amb una direcció de l’Acadèmia que s’ho creu i amb un Govern que posa recursos i eines per accelerar aquest canvi cultural que necessitem per desterrar el patriarcat de tots els sectors, treballant amb els diferents agents implicats de cada sector i amb la màxima coordinació dins el Govern – en aquest cas de la mà del Departament de Cultura.”
Colell, per la seva banda, ha declarat que “per poder aconseguir un audiovisual segur per a totes, la prevenció havia de ser un objectiu des del principi del projecte. Així que un grup motor format per diverses entitats del sector (com l’Associació d'Actors i Directors Profesionals de Catalunya, i Dones Visuals), diverses professionals i membres de l’Acadèmia van començar a treballar el 2022 per tal d’agafar models. En aquell moment hi havia molt pocs protocols específics per al sector, la major part concentrats a Amèrica llatina, amb algunes iniciatives molt interessants al Regne Unit i a Finlàndia.” La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català també ha destacat la implicació de professionals del sector en tot el procés. “Una diagnosi inicial va comptar amb la participació de més de 300 professionals del sector i una comissió participativa formada per una vintena d’entitats, incloent les televisions públiques (TV3 i Betevé) que han participat en la fase prèvia i han també revisat i esmenat el document final. Per nosaltres la implicació del sector era condició sine qua non per treballar, ja que es tractava de fer una eina realment útil. Esperem haver-ho aconseguit,” ha dit.
Carla Vall ha subratllat que “hem adaptat la norma als movimients que ja s'estaven donant al sector. No estem pensant només en les conductes més greus, sinó que estem parlant de les conductes simbòliques que tot just comencen. L’eix de la prevenció estructural és començar a generar un canvi de consciència. I això no depèn exclusivament de la víctima, ni significa necessàriament activar una denúncia penal.”
El protocol respon als estàndards fixats pel Protocol Marc per una Intervenció amb Diligència Deguda en Situacions de Violència Masclista, aprovat pel Govern el 2022 i impulsat per Igualtat i Feminismes, que coordina les administracions per posar fi a la violència institucional vers les dones. El Protocol Marc ha establert unes bases comunes per a la intervenció dels poders públics en l’abordatge de les violències masclistes, i els obliga a complir uns estàndards en els seus propis protocols. A més, incorpora el concepte de la diligència deguda, el qual obliga les institucions i els poders públics a intervenir correctament per garantir els drets de les dones i del seu entorn proper (filles i fills, familiars, amistats, etc.). Gràcies al Protocol Marc s’estan revisant i actualitzant tots els protocols en sectors com l’atenció mèdica, l’educació, l’espai públic, el sector cultural, les universitats i els ens locals.
L’Acadèmia del Cinema Català, amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, va crear de manera pionera el Servei d'atenció a les víctimes d'abús en el sector audiovisual i de les arts escèniques. De caràcter confidencial, gratuït i especialitzat, presta assessorament jurídic i psicològic des del 2022 en situacions de violències masclistes i LGTBI-fòbiques. Aquest servei té una funció clau en el protocol que ara es presenta, en tant que les víctimes o testimonis de situacions d'assetjament, i també la persona de referència dins el rodatge, podran dirigir-s'hi. El Servei podrà demanar a l'empresa l'activació del procediment requerit.
Temporalitat i itinerància, factors de risc específics del sector cinematogràfic
En termes generals, la indústria cinematogràfica es caracteritza per la temporalitat dels seus projectes i la itinerància de les persones professionals d’una producció a una altra. Sovint poden donar-se jornades llargues de rodatge amb nocturnitat o desplaçaments amb pernoctació fora del lloc habitual de residència. Aquesta intermitència laboral i característiques específiques del sector són un factor de risc per amagar i silenciar situacions de violència masclista o LGTBI-fòbica, per raó de gènere i qualsevol altre tipus d’abús. En aquest context, els departaments de producció i direcció són els de màxim lideratge durant un rodatge i, per tant, els que tenen la màxima responsabilitat interdepartamental. En tot cas, l’empresa productora és la responsable de prendre-hi mesures preventives específiques i d'activar la comissió d'abordatge en cas que es produeixi una comunicació per part d'una de les persones que té contractades.
Persones de referència als rodatges
La prevenció proactiva, eix bàsic del text, s’entén com un conjunt d’actuacions permanents i prèvies a la constatació de conductes violentes. Tenen la finalitat última de transformació feminista estructural que pretén erradicar aquells factors sistèmics que perpetuen els estereotips sexistes i les causes contextuals que sustenten les violències masclistes. El protocol contempla la formació de persones de referència dins els rodatges, preparades per detectar i acollir casos i derivar-los al Servei d'atenció, així com un conjunt d’activitats de sensibilització a l’inici de les produccions dirigides a totes les persones que formin part del projecte. L'Acadèmia oferirà de manera periòdica i gratuïta aquestes formacions dissenyades específicament per al sector audiovisual i dirigides a formar els caps d'equip per poder fer aquestes tasques de detecció i acollida.
En segon lloc, el text també vol posar èmfasi la reparació integral, amb mesures preventives i cautelars aplicades als casos concrets, efectives i no revictimitzadores, de caràcter jurídic, econòmic, social, laboral, sanitari i educatiu, s’enfoquen, de manera simultània, a la no repetició i a la finalitat de recuperació.
Comissions d'abordatge especialitzades
Els procediments d’actuació, no condicionats a la presentació de la denúncia penal, seran iniciats amb la presentació d’una comunicació o petició d’activació de procediment per part de la persona afectada, un tercer testimoni de la conducta o qualsevol altra persona que hagi tingut coneixement de la situació. També ho pot fer el Servei d'atenció a les víctimes o, d'ofici, la direcció de l'entitat, sempre que tingui el consentiment de la víctima. És obligatòria quan es tracta de menors d’edat o persones amb una situació especial de vulnerabilitat i ha de respectar en tot moment els principis de confidencialitat, autonomia i ritme de decisió de les persones que hagin patit la situació.
Una vegada sol·licitada l’activació del procediment, en el termini màxim de tres dies s’ha de constituir la Comissió d’Investigació, creada ad hoc per a cadascuna de les situacions i i integrada per tres persones amb un perfil especialitzat en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional, i, recomanablement, externes a l’empresa on s’ha produït el fet: dues persones de l’àmbit psicològic i jurídic, respectivament, i una persona especialitzada en l’audiovisual amb experiència en rodatge. L’abordatge del cas pot incloure mesures cautelars, reparadores o disciplinàries, amb sancions que poden implicar la suspensió de feina i sou, l’acomiadament disciplinari o l’exclusió de candidatures individuals a premis, entre d’altres. En el seu sisè punt, el text inclou recomanacions específiques per a les comunicacions amb els mitjans.
Actuació i prevenció en tot el procés cinematogràfic
El protocol guia que avui s’ha presentat abasta totes les fases del procés cinematogràfic. En la prèvia al rodatge, reclama la màxima concreció de les escenes íntimes al guió i protegir especialment el càsting, un moment delicat on les imatges seran confidencials, no es podrà demanar un nu complet i es preveurà una figura de coordinació d’intimitat si l’escena requereix simulació de sexe. Tant el càsting com l’assaig, fases amb marcades estructures de poder i alt component de vulnerabilitat i dependència, s’hauran de desenvolupar sempre en un entorn professional i en horari laboral, mai en una habitació d’hotel o un habitatge particular.
Per a la fase de rodatge, el protocol contempla mesures específiques en el cas de les escenes íntimes, on serà obligatòria la incorporació del departament de coordinació d’intimitat i s’haurà d’aplicar el protocol de set reduït, també per aquelles que compten amb infants o adolescents. Es posa especial atenció als departaments tradicionalment molt masculinitzats (tècnics) o feminitzats (vestuari, maquillatge, perruqueria) on es produeixen sovint situacions d'abús de poder, actituds de menyspreu i comentaris masclistes, racistes o cosificadors.
Per a les festes de final de rodatge, d’estrena o de participació en festivals o gales, considerades un entorn laboral on les estructures de poder continuen en funcionament, el protocol també estableix pautes específiques, com un espai d’acollida i assessorament en cas de patir qualsevol tipus de violència (punt lila) o la formació en la detecció i l’abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques per part del personal de l’organització.
La figura de coordinació d’intimitat
En un pas sense precedent a nivell estatal, el protocol també reconeix la figura de coordinació d’intimitat i l’eleva a un departament propi dins l’estructura de la producció. Aquest nou perfil professional en l’àmbit audiovisual i de les arts escèniques es va preveure al Pla nacional de prevenció de les violències masclistes de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i es regularà com a figura referent en els assajos i rodatges de les escenes relacionades amb la sexualitat i la intimitat, a partir d’una proposta de difusió, formació i acreditació actualment en curs encarregada a l’Acadèmia del Cinema Català. La iniciativa, que compta amb el suport tècnic de Lola Clavo, l’única coordinadora d'intimitat amb formació oficial a Catalunya, revisarà les tasques específiques, possibilitats, deures, limitacions i referents d’aquest figura a Nord-amèrica, Regne Unit o Austràlia, amb l’objectiu de formar i acreditar aquest perfil professional al nostre sector audiovisual.
