El Govern presenta la Nota d'Economia "Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat"

El document constata que les limitacions en matèria competencial i d'ingressos fan que les polítiques que pot impulsar la Generalitat tinguin un abast restringit

query_builder   17 novembre 2016 12:55

event_note Nota de premsa

El Govern presenta la Nota d'Economia "Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat"

El document constata que les limitacions en matèria competencial i d'ingressos fan que les polítiques que pot impulsar la Generalitat tinguin un abast restringit

Fotografia del vicepresident, durant l'acte
  • 19 articles signats per experts mostren les dimensions de la pobresa i la desigualtat a Catalunya i proposen mesures per combatre-la
  • La Nota és el primer pas dins d’un pla de monitorització de la pobresa i la desigualtat a Catalunya que es portarà a terme des dels departaments de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i de Treball, Afers Socials i Famílies
  • El Departament de la Vicepresidència, juntament amb l’Idescat, treballa en la definició d’una taula d’indicadors de progrés social, en línia amb altres països de la Unió Europea
 
Des de l’any 2013, l’economia catalana evoluciona favorablement, amb un PIB que creix per sobre de la zona euro, una taxa d’atur que es redueix de forma progressiva i un comportament molt favorable de les exportacions, la inversió estrangera, la indústria i el turisme. Tanmateix, la recuperació econòmica no arriba a tothom i els efectes socials negatius derivats de la crisi encara persisteixen. La taxa de risc de pobresa a Catalunya s’està reduint però encara és superior a la mitjana de la zona euro, tot i estar per sota de la mitjana de l’Estat espanyol.
 
Amb l’objectiu de conèixer en profunditat els aspectes d’aquesta problemàtica al territori català, la direcció general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya ha impulsat la Nota d’Economia 103: “Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat”. Es tracta del primer treball coordinat des del Govern que analitza el fenomen de la pobresa i la desigualtat a Catalunya des d’una perspectiva transversal, abordant diferents dimensions i metodologies.
 
El document recull fins a 19 articles signats per 30 acadèmics, tècnics i experts en aquest àmbit: Jordi Arcarons, Marc Balaguer, Xavier Bonal, Toni Codina, Marta Espasa, Òscar Ferré, Josep Ginesta, Guillem López Casasnovas, Anna Mercadé, Josep Maria Monferrer, Sònia Parella, Iñaki Permanyer, Carme Poveda, Miquel Puig, Albert Quiles, Raúl Ramos, Xavier Ramos, Daniel Raventós, Vicente Royuela, Ramón Sabes-Figuera, Lluís Salvadó, Jordi Sanz, Federico Todeschini, Lluís Torrens, Carme Trilla, Josep Vidal, Adrián Zancajo, Cristina Amarelo, Ermengol Bertran i Anna Monreal.
 
 
 
Propostes per als gestors públics
 
Més enllà de proporcionar dades sobre la pobresa i la desigualtat a Catalunya, el document proposa un seguit d’actuacions públiques que poden ser eficaces en la lluita contra la desigualtat. Així, s’aborden qüestions com la pujada del salari mínim, millores en educació, un permís de paternitat ampliat i intransferible, la implantació d’una renda bàsica incondicional, la necessitat d’un sistema de prestacions públiques més senzill i flexible o la millora de les actuals polítiques actives d’ocupació.
 
Amb tot, el document posa de manifest que les restriccions de l’actual marc autonòmic pel que fa a competències i disponibilitat d’ingressos limiten l’abast de les polítiques públiques que es poden impulsar des del Govern de la Generalitat. Un exemple el trobem al sistema tributari: el disseny impositiu actual s’hauria de replantejar perquè tingués un caràcter més redistributiu, però el Govern català no té capacitat per fer-ho, ja que els grans tributs són gestionats directament per l’Estat.
 
 
Pla de monitorització de la pobresa
 
La publicació d’aquesta nota suposa el primer pas dins d’un pla de monitorització de la pobresa i la desigualtat a Catalunya que es portarà a terme des del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En aquest sentit, es treballa en el disseny d’una taula d’indicadors de progrés social per complementar variables econòmiques com el PIB, que ajudin en la presa de decisions polítiques i permetin millorar a l’hora de retre comptes de l’actuació governamental. Aquest treball està en línia amb iniciatives semblants desenvolupades per les autoritats comunitàries i per països com Alemanya, el Regne Unit, Austràlia o el Canadà, els quals ja disposen dels seus propis índexs de desenvolupament social.
 
El document sencer de la Nota d’Economia 103, que s’han presentat avui al Centre Cívic Navas de Barcelona, es podrà consultar al web del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
 
 
Alguns trets de la pobresa i la desigualtat a Catalunya
 
Aquestes són algunes de les dades més rellevants sobre la situació de la pobresa i la desigualtat a Catalunya extretes de la Nota d’Economia 103:
 
  • L’any 2015, el risc de pobresa a Catalunya afectava el 19% de la població, 1,9 punts menys que el 2014 (20,9%). Aquesta taxa és inferior a la mitjana espanyola (22,1%) però superior a la de la UE (17,2%). Segons la taxa AROPE (indicador de pobresa harmonitzat a nivell europeu que va més enllà de la pobresa exclusivament monetària i té en compte altres indicadors d’exclusió social) Catalunya destaca lleugerament en positiu respecte de la mitjana europea. En termes de desigualtat, Catalunya és el 11è país més desigual de la UE segons l’índex de Gini (Espanya és el 7è).
 
  • La recuperació econòmica està permetent una reducció important de l’atur, però el risc de pobresa que afronten els treballadors a Catalunya encara és molt elevat (11,2%), un dels més alts a la zona euro (9,5%) i a la UE (9,6%). Això mostra que persisteixen problemes estructurals relacionats amb l’elevada taxa d’atur, l’alta temporalitat i l’atur de llarga durada.
 
  • El salari mínim està esdevenint una referència per a molts contractes de treball, quan abans quedava per sota del salari mitjà. Això reforça el seu paper com a eina clau per lluitar contra la desigualtat. L’any 2008, el 20% dels catalans amb un nivell econòmic més elevat van guanyar 6 vegades més que la població de nivell econòmic més baix. L’any 2015, la ratio puja fins al 7,6.
 
  • Nombrosos estudis mostren que l’educació infantil és l’etapa formativa amb més poder igualador de les diferències socials. També s’evidencia com la despesa pública en educació, a partir d’un cert punt, no influencia sobre els resultats acadèmics, però sí sobre els índexs de desigualtat social.
 
  • El nivell de despesa pública en Ensenyament sobre el PIB encara està lluny de la mitjana europea. En entorns més desafavorits, com al barri de La Mina, la funció de l’escola requereix una lectura que vagi més enllà de l’educació reglada.
 
  • Existeix una pobresa de gènere. Pràcticament la meitat de les dones a Catalunya serien pobres si haguessin de dependre exclusivament dels seus ingressos, degut a la no valoració de les tasques domèstiques i a la bretxa salarial que les allunya dels homes.
 
  • La major taxa de pobresa a Catalunya en comparació amb Europa s’explica principalment per les llars que tenen fills a càrrec, ja que la taxa de pobresa de les llars sense fills és idèntica a la mitjana de la UE. Això demostra que el suport a les famílies amb nens a Catalunya és limitat, fet paradoxal si es té en compte que som un dels països amb la taxa de natalitat més baixa d’Europa.
 
  • La nacionalitat condiciona molt la desigualtat. Mentre el risc de pobresa i exclusió social afecta el 19,1% dels catalans, aquest percentatge puja fins al 51,8% en el cas dels estrangers. A més, la renda mitjana de la població catalana el 2015 va ser un 76,8% superior a la de la població estrangera. Aquesta distància s’ha reduït respecte al punt àlgid de la crisi, que el 2013 va arribar a ser del 103,7%, però continua sent molt significativa. Cal tenir present que això també afecta els infants que viuen en llars amb progenitors d’origen immigrant.
 
  • La crisi ha impactat molt en el col·lectiu de gent gran. Destaquen les conseqüències econòmiques arran d’invertir en participacions preferents (el 80% dels afectats són majors de 65 anys), les conseqüències de la pobresa energètica (un 16% no pot mantenir la seva casa a temperatura adequada) i el no-desplegament de la Llei de la Dependència. Cal destacar que les persones grans han estat un pilar fonamental per esmorteir l’impacte de la crisis sobre membres de la seva família: l’any 2010, un 23,8% de persones grans ajudaven econòmicament a familiars.
 
  • Hi ha una correlació entre el preu dels habitatges i l’índex de pobresa. Entre 1997 i 2007, els salaris van créixer un 51% i els preus un 287%, gairebé 6 vegades més. El nostre sistema d’habitatge se situa entre els que compten amb una major presència d’habitatge de titularitat privada (gairebé el 98% del total). En canvi, la mitjana europea d’habitatges de titularitat pública o social es troba al voltant del 15%. De fet, a Àustria i Alemanya s’apropa al 25%, i als Països Baixos supera el 30%.
 
  • La parcial descentralització competencial del sistema de prestacions socials només ha traslladat a Catalunya la gestió (no la competència normativa ni el finançament) de les prestacions no contributives. Per tant, Catalunya no és plenament sobirana ni en competències ni en recursos. El 2013, Catalunya va tenir una inversió en protecció social del 21,5%, mentre països com Dinamarca, Alemanya o França se situen en el 33%, 29% i 33,7%, respectivament.
 
  • Malgrat la crisi, les cooperatives han crescut sostingudament en el període 2011-2015 (un 3,9% de mitjana), han donat feina a més de 40.000 persones i han presentat un índex de supervivència superior al del conjunt d’empreses. Tanmateix, a Catalunya encara cal establir un marc regulador que defineixi el concepte d’empresa social.
 
  • Cal potenciar la capacitat dels instruments predistributius i redistributius del model social català i, al mateix temps, reforçar els programes pal·liatius que atenen situacions singulars que el sistema no resol satisfactòriament.
 
  • L’avaluació de polítiques públiques relacionades amb la pobresa i l’exclusió social ha d’adquirir més rellevància, ja que constitueix una eina cabdal per a una millor presa de decisions.
 
 
 
Enllaç a la Nota d’Economia “Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat”, que inclou un resum executiu dels articles.
 
 
 

2  

Imatges

Fotografia del vicepresident, Oriol Junqueras, durant l'acte

Fotografia del vicepresident, Oriol Junqueras, durant l'acte 589

Fotografia de la DG d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas Guix

Fotografia de la DG d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas Guix 516

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 60

Document de presentació

Document de presentació
PDF | 8492

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined