La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presidit aquesta tarda la darrera reunió del grup de treball impulsat pel Govern per fixar els criteris que han de servir de base per a una futura legislació sobre els arrendaments urbans. En declaracions als mitjans de comunicació, la consellera ha explicat les principals conclusions del grup i les accions immediates que el Govern emprendrà en aquesta línia.

 

La consellera Borràs ha anunciat que el Govern crearà les properes setmanes, a través d’un decret, un índex de referència de les rendes de lloguer a Catalunya i adoptarà mesures de protecció als consumidors per als nous lloguers que estableixin rendes superiors a aquest indicador. “Volem tirar endavant de forma immediata la creació d’un índex de referència del preu del lloguer, a través d’un decret de Govern, que donarà transparència al mercat de lloguer i també permetrà modular els increments exagerats del lloguer que es puguin produir”, ha explicat la consellera.

 

La titular de Governació ha indicat que el Govern pretén que aquesta mesura pugui moderar els increments dels preus del lloguer que s’estan produint a ciutats com Barcelona i l’àrea metropolitana, i a la vegada contribueixi a millorar la rehabilitació dels habitatges per posar-los en lloguer, millorant així l’oferta existent.

 

Segons Borràs, “aquesta és una iniciativa pionera a l’Estat”, producte de l’estudi rigorós de “mesures que ja s’estan desenvolupant a d’altres països del món” i que esdevindrà una “eina molt sòlida” perquè els ajuntaments i altres administracions puguin treballar.

 

La consellera ha explicat que es tracta de “mesures directes al servei de propietaris i llogaters” i que obren “la possibilitar altres accions que podran desenvolupar els ajuntaments, a través de bonificacions a l’IBI, i l’Estat, que pot actuar sobre l’IRPF o l’Impost de societats”.

Borràs ha assegurat que aquestes accions volen fomentar un major equilibri entre drets i deures de llogaters i propietaris i oferir-los més garanties d’accés a la informació per establir un preu adequat a les característiques del pis. Alhora, segons ha comentat, es pretén que aquestes mesures no desincentivin els propietaris a llogar els pisos i evitin decantar-se per la venta de la propietat.

“El Govern de la Generalitat vol exprimir al màxim les seves competències en aquest àmbit”, ha prosseguit la consellera. “Més enllà de les nostres competències, el Govern no ofereix només paraules i demana als altres que facin coses, sinó que pren compromisos seriosos i actua de veritat proposant mesures en l’àmbit del lloguer”, ha afegit.

 

 

 

Pel que fa al nou indicador que el Govern crearà, Borràs ha apuntat també que, en cas que el propietari estableixi una renda superior a aquest nou indicador, això haurà de constar a la publicitat de lloguer i al contracte d’arrendament, i els condicionarà l’accés als ajuts del Pla de l’Habitatge de Catalunya. D’altra banda, el Govern demanarà la implicació dels Ajuntaments que s’acullin a l’índex, i també a l’Estat, per tal que amb els instruments de política fiscal -a través de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’Impost sobre la Renda (IRPF) o l’Impost sobre Societats (IS)-, es pugui beneficiar o penalitzar els lloguers que es trobin per sota o per sobre d’aquest indicador.

 

Aquest índex serà d’accés lliure a través de la pàgina web per tal de garantir la màxima transparència. L’establiment dels preus del metre quadrat de l’índex es determinaran en base a les del registre de fiances de l'Incasòl. En la determinació de l’Índex es donarà audiència als professionals del sector, i a les associacions i institucions que agrupin propietaris i arrendataris més representatives. Cada dos anys es procedirà a l’actualització dels preus de referència per m2 de l’Índex i cada 4 anys es procedirà a la revisió dels criteris d’elaboració.

 

Es tracta d’una mesura urgent que el Govern aplicarà per equilibrar els preus del lloguer, i que es preveu que es pugui tirar endavant en qüestió de setmanes. En paral·lel a la creació d’aquest índex, el Govern utilitzarà les conclusions i els criteris del grup de treball per elaborar una Llei que presentarà en 9 mesos, d’acord amb la Llei 4/2016, que permetrà desplegar a fons altres accions clau en aquest àmbit.

 

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat desembre per unanimitat aquesta Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social, que ja incloïa aquest compromís del Govern per redactar una llei per regular el lloguer a Catalunya en un termini de 9 mesos.

 

  

Promoure un canvi del marc legal sobre el lloguer és un dels objectius del Govern anunciats l’any passat per la consellera, que es va comprometre a valorar les possibilitats d’elaborar i aplicar una llei d’arrendaments urbans catalana.

 

Amb aquest objectiu, el Govern va crear el passat mes de setembre un grup de treball per fixar els criteris per a una futura legislació sobre els arrendaments urbans. Aquest grup ha mantingut vuit reunions els darrers quatre mesos i ha abordat els principals reptes en l’àmbit del lloguer prenent com a referència la normativa vigent a diversos països europeus avançats en matèria d’habitatge, com Alemanya, Àustria i França.

 

La creació de l’Índex de referència de les rendes de lloguer forma part de les conclusions d’aquest grup de treball, que fonamentalment apunten que cal cercar mecanismes legislatius que acostin Catalunya als estàndards europeus en la promoció i protecció del lloguer i facilitar a la ciutadania la percepció del lloguer com a alternativa real per a l’habitatge. Així, per exemple, la legislació hauria de determinar nous terminis de durada que incentivin el lloguer i, en aquest sentit, es proposa una temporalitat mínima de 5 anys més 3 anys de pròrroga, amb la possibilitat d’obrir un contracte de llarga durada que doni estabilitat i garanties a llogaters i propietaris, i que pot ser d’entre 15 i 25 anys.

 

El grup proposa també crear el Registre de lloguers de Catalunya (RLC), que podrà ser nodrit per part tant d’arrendadors com d’arrendataris, amb objectius estadístics per identificar, entre d’altres, males pràctiques en el lloguer. En aquesta línia, podrà recollir les sentències fermes i laudes arbitrals ferms d’impagaments de lloguers d’habitatge de primera residència, així com de sentències fermes de delictes i sancions administratives fermes. Es proposa que aquest registre tingui naturalesa administrativa, eficàcia declarativa i format electrònic amb accés lliure prèvia acreditació d’interès legítim en la consulta. En tot cas es respectarà la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal.

 

Durant les reunions s’han treballat també qüestions com ara les causes de resolució del contracte per part de l’arrendador o el desistiment per part de l’arrendatari; el dipòsit i les garanties per l’arrendador; el règim de despeses corrents de l’habitatge; els mecanismes de mediació i d’arbitratge; els drets d’adquisició preferent; les circumstàncies en cas de venda de l’habitatge llogat; i el règim d’obres i reparacions necessàries i de despeses útils o de millora de l’habitatge.

 

A més, el grup proposa que, pel que fa a la cessió i el sotsarrendament, es permeti que l’arrendatari pugui establir un sotsarrendament total o parcial de l’habitatge fins a un màxim de 9 mesos en cas dels contractes temporals de 5 anys més 3 de pròrroga, o bé de 5 anys de sotsarrendament en cas dels contractes de llarga durada, sempre que l’ús sigui per a primera residència.

 

Les conclusions tracten també els drets legals de subrogació, i és que amb la finalitat d’adaptar la normativa d’arrendaments a les noves formes de família, cal buscar noves fórmules que facilitin la permanència a l’habitatge de persones que ja convivien amb l’arrendatari, protegint especialment els més vulnerables.

 

El grup de treball per fixar els criteris per a una futura legislació sobre el lloguer impulsat pel Govern ha estat coordinat per la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Per part de Governació, n’han format part el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, i el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. També hi ha participat economistes, la Universitat de Barcelona, el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, la Fundació Hàbitat 3, l’Observatori DESC, la Plataforma per un Habitatge Digne, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Ajuntament de Barcelona, el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, el Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, l’Associació de Promotors de Catalunya, Gestors d’Habitatge Social de Catalunya, la Compañía Española de Viviendas de Alquiler i Solvia.