• Té com a objectius orientar l’actuació dels servidors públics, impulsar la millora de la qualitat democràtica i contribuir a la recuperació de la confiança de la ciutadania en les institucions
El Comitè per a l’elaboració del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya ha presentat aquest matí al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, els primers treballs realitzats en la redacció del codi ètic per als treballadors i treballadores que presten serveis a les administracions públiques catalanes. A la reunió, també hi ha assistit la secretària d’Administració i Funció Pública, Meritxell Masó.
 
El president Puigdemont ha felicitat els membres del Comitè per la feina realitzada, ha valorat molt positivament la iniciativa i s’ha interessat per l’àmbit d’actuació, la metodologia de treball i altres aspectes inclosos al Codi. Així mateix, ha destacat que aquest ha de ser un document obert i que serà missió del Comitè mantenir-lo a l’alçada de les expectatives de la societat.
 
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha destacat que el Codi Ètic és “un pas més, molt important”, que referma el compromís del Govern de la Generalitat en l’àmbit de l’ètica pública i dóna compliment a la Llei de Transparència. “Estem compromesos a fer aquest codi de codis, que és molt més que una fotografia”, ha assegurat, “és el principi d’una infraestructura ètica que cal anar desplegant”.
 
D’altra banda, la secretària d’Administració i Funció Pública, Meritxell Masó, ha subratllat que l’elaboració del codi ètic s’emmarca en el Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, que inclou l’ètica en un dels seus eixos. Algunes de les accions que ja s’han dut a terme en aquest sentit són el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de la Generalitat; la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern; la creació d’organismes com el Tribunal català de contractes del sector públic, i el Codi Ètic de la Policia de Catalunya, entre altres.
 
Masó també ha explicat que en el plantejament del Codi ètic s’ha optat per la transversalitat, i anar més enllà de l’àmbit estricte de l’Administració de la Generalitat perquè esdevingui “un marc d’integritat pública de Catalunya comú per a totes les administracions i organitzacions que presten serveis públics”. Un marc que ha de permetre “orientar l’actuació dels servidors públics, impulsar la millora de la qualitat democràtica i contribuir a la recuperació de la confiança ciutadana envers les institucions”.
 
Es tracta d’un codi ètic del servei públic i, per tant, abasta totes aquelles persones que professionalment desenvolupen serveis públics, amb independència de l’organització a la qual estiguin adscrites o del règim jurídic aplicable. L’àmbit d’aplicació és el territori català i inclou tant l’Administració de la Generalitat com les administracions locals, les universitats i altres organitzacions que prestin serveis públics. Exclou, però, l’Administració de l’Estat perquè és un codi de servei públic de Catalunya i no a Catalunya.
 
Entre altres aspectes, el codi fa referència a temes relacionats amb els recursos emprats pels servidors públics, l’ús de la informació, la relació i el tracte amb la ciutadania, la relació amb l’esfera pública i els polítics o la relació amb els grups d’interès. D’altra banda, el Codi incorpora també el disseny d’elements d’infraestructura ètica que han de contribuir a fer-lo efectiu, com ara formació, informació, mecanismes de seguiment, avaluació i control, etc.
 
El Comitè per a l’elaboració del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya, que es va constituir el passat mes de setembre, el presideix el professor de Ciències Socials a ESADE, Àngel Castiñeira, i està format per vint persones expertes en l’àmbit de l’ètica i el servei públic que provenen de l’àmbit universitari, de l’Administració de la Generalitat i d’altres administracions, i de la societat civil.
 
Castiñeira ha destacat que el Codi és “un document que implica una renovació del compromís amb la ciutadania, amb valors en positiu i innovació, que marcarà uns puntals transversals per als servidors públics”. Així mateix, ha assegurat que els codis són dinàmics i que el Comitè haurà de tenir capacitat per incorporar noves temàtiques i desplegar iniciatives que facin aterrar al dia a dia els punts inspiradors del codi.
 
Un comitè expert en ètica i servei públic
 
A més d’Àngel Castiñeira, especialista en ètica pública, també formen part del Comitè que elabora el Codi ètic Xavier Antich (UdG), Begoña Román (UB), Núria Terribas (Fundació Víctor Grífols), Francesc Torralba (URL), Agustí Cerrillo (UOC), Adrià Albareda (Institute of Public Administration - Leiden University), Joat Henrich (Associació Catalana de Gestió Pública), Xavier Forcadell (Diputació de Barcelona), Josep M. Vilalta (Associació Catalana d’Universitats Públiques), Albert Guilera (ACM), Michael Donaldson (FMC), Xesus González (CCOO), Encarna Fernández (UGT), i David Caño (IAC).
 
Per part del Govern, l’integren la secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació, Meritxell Masó; el secretari de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Jordi Foz; el director general d’Atenció a la Família i Comunitat  del Departament d’Ensenyament, Jordi Miró; el director general d’Entitats Jurídiques i de Dret del Departament de Justícia, Xavier Bernadi; el responsable del Gabinet Tècnic de la Secretaria General del Departament de Salut, Josep Ramon Morera, així com Olinda Anía, experta en polítiques de reforma i modernització de l’Administració del Departament de Governació.
 
 
 

2  

Imatges

Govern

Govern 1244

Govern

Govern 1814