El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest vespre, en l’acte d’inauguració de l’exposició “La Model ens parla”, que “un país que es consideri digne i decent ho ha de ser també amb els seus presos i presons”.

 

Després de visitar les instal·lacions de la presó, el cap de l’Executiu ha destacat que a un país també se’l coneix per la seva política penitenciària i que la de Catalunya és “modèlica” perquè pot demostrar que “7 de cada 10 interns que compleixen condemnes a les presons catalanes no reincideixen”. “El 1984 vam assumir amb molt de coratge una competència que no volia ningú i som l'única comunitat autònoma que l’exerceix”, ha remarcat el president, que ha demanat que es compari l’itinerari que han seguit els centres penitenciaris des de llavors “en funció de qui els ha gestionat” i “com hem aconseguit èxits que hem posat al servei de la ciutadania”.

 

Amb el tancament definitiu de la Model “hem ensenyat una molt bona pràctica de política pública”, ha assenyalat Puigdemont, que ha volgut felicitar el Govern, el conseller Mundó, la ciutat de Barcelona i la seva alcaldessa per “fer possible un desig històric de moltíssimes generacions”, i per haver-ho assolit “amb  temps i forma, exhibint aquella competència de què som capaços quan tenim un propòsit comú”.

 

“Aquesta exposició és un recorregut imprescindible per a la gent que vulgui entendre què ha estat la Model i, alhora, és un bon itinerari per reflexionar sobre quina política penitenciària ha de tenir un país que vol ser decent”, ha assenyalat.

 

Una política penitenciària que també passa, com ha remarcat, “per professionals sensibles, vocacionals i conscients que també formen part de l’èxit d’aquest propòsit”. En aquest sentit, ha expressat un “agraïment profund” als treballadors de la Model perquè “és enormement complicat tancar una presó 113 anys després, en silenci, sense incidents i garantint una absoluta normalitat”.

 

Per la seva part, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha assegurat que el tancament de la Model és "el millor homenatge a totes les persones que hi han estat represaliades". No obstant això, ha subratllat la tasca que, a partir del 1984, hi han fets els funcionaris de la Generalitat "al servei de la rehabilitació i reinserció social de les persones privades de llibertat".

 

També han assistit a l’acte el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; i els consellers de Justícia, Carles Mundó, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret.

 

 

 

Instal·lada en una de les galeries de la presó, la mostra explica, a través del cas concret de 13 persones que van estar preses o vinculades a la Model, els 113 anys de vida de la presó, un mirall de la història política i social de Catalunya.

 

Els protagonistes de les 13 històries són: Ramon Albó, secretari de la Junta de Construcció de la Model en el moment de la inauguració de l’edifici (1904); Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog laic i progressista, fundador de l’Escola Moderna, jutjat a la Model i afusellat a Montjuïc (1909) com a instigador intel·lectual de la Setmana Tràgica; Lluís Companys i Salvador Seguí, engarjolats a la Model (1920) com a presos governatius durant l’època de la Llei de fugues de Martínez Anido; Jaume Compte i Marcel·lí Perelló, militants independentistes, fundadors de La Bandera Negra d’Estat Català, condemnats a presó (1925) pel complot del Garraf; Mossèn Salvador Balletbó, rector de Sant Fost de Campsentelles, empresonat durant la repressió religiosa de la Guerra Civil (1936); Josep Fortuny, alcalde de Mollet del Vallès durant la República, tancat a la Model i afusellat al Camp de la Bota per la dictadura de Franco (1939); Helios Gómez, impulsor del cartellisme revolucionari durant la Guerra Civil, reclòs a la Model (1945), on va pintar la Capella Gitana, situada a la galeria dels condemnats a mort; A. R., àlies la Gilda, cambrer detingut i empresonat per la seva condició d’homosexual (1955); els 113 de l’Assemblea de Catalunya, detinguts durant una reunió a Barcelona (1973) i engarjolats a la Model i a la Trinitat; Salvador Puig Antich, militant anarquista executat al garrot vil a la Model (1974); Lluís M. Xirinacs, filòsof, escriptor i polític, que reivindicà l’amnistia (1975) dels presos polítics amb una plantada diària de 12 hores a les portes de la Model, des de la mort de Franco fins al 1977; i el Vaquilla, instigador de diversos motins (1977) a l’època de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), que exigia l’amnistia total, no només per als presos polítics.

 

A partir de dilluns dia 3 de juliol, i fins el 26 de novembre, la Model restarà oberta al públic per tal que els ciutadans puguin visitar-ne les instal·lacions. Totes les visites seran concertades i gratuïtes.