El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies -a través de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària- juntament amb l’Observatori del Tercer Sector i la col·laboració de les entitats, han elaborat l’Informe de l’Associacionisme i el Voluntariat a Catalunya 2018. Un estudi que dibuixa un teixit associatiu dinàmic i en creixement, a partir de les respostes de més de 3.000 voluntaris i 2.000 entitats. Des de 2001 no es feia cap informe d’aquestes dimensions. L’informe és un requeriment de la llei 25/2015 que regula el model de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya.

 

D’acord amb aquest treball, s’estima que a Catalunya hi ha entre 23.000 i 25.000 organitzacions. A més, s’ha projectat també el nombre total de persones voluntàries, situat en prop de 510.000, i de persones associades, que sumen 1.550.000.

 

 

El 44% de les actuals entitats van ser creades en el segle XXI, cosa que demostra el dinamisme del sector i a la vegada planteja la necessitat del suport continu per a les entitats de nova creació. La forma jurídica predominant és l’associació -el 85% de les entitats ho són-, mentre que el 8% són fundacions, el 3% cooperatives i el 4% compten amb altres formes jurídiques.

 

Els àmbits d’activitat més presents són el de l’acció social i el de la cultura, amb un 28% i 25% del pes total respectivament. Aquests dos sectors sumen més de la meitat de les entitats catalanes.

 

Territorialment, les dades apunten al treball des de la proximitat, ja que el 43% de les entitats desenvolupen la seva activitat només en el mateix municipi on tenen la seu. El 13% ho fan a la comarca, el 9% a la província i el 20% a tot Catalunya.

 

Quant a la dimensió, un 32% de les organitzacions només tenen entre 3 i 30 persones associades, mentre que les que compten amb més de 250 socis en són un 17%.

 

La meitat de les entitats afirma haver comptat amb persones remunerades, cosa que denota que el tercer sector és un agent generador d’ocupació. El 55% dels contractes són indefinits, mentre que el 38% de les col·laboracions són autònomes. Un 62% de les persones treballadores són dones.

 

El 42% de les entitats disposen d’un recursos econòmics anuals que no superen els 15.000 euros. Amb això es fa palesa la multiplicitat de projectes associatius de petita dimensió. Les fonts de finançament principals són els recursos propis (46%) i les fonts de finançament públiques (45%). Pel que fa a les fonts privades, només representen el 9% del total. El 31% de les entitats també rep aportacions en espècie.

 

Pel que fa a les seus de les entitats, en el 44% dels casos se situen en espais públics cedits, essent aquesta opció la més freqüent. El 10% de les seus es troben en el domicili particular d’una persona membre de l’entitat, mentre que el 8% es troba en propietat.

 

 

El temps de dedicació setmanal al voluntariat més freqüent és de fins a 5 hores setmanals (64%). Una de cada quatre persones dedica entre 6 i 10 hores setmanals. Per edats, són les persones més joves i més grans qui més temps dediquen al voluntariat (nascuts abans de la dècada dels anys 60 i després del 1990). El 60% de les persones voluntàries són dones mentre que els 40% són homes.

 

Pràcticament la meitat de les persones voluntàries (48%) compten amb estudis superiors i, en conjunt, tenen un nivell d’instrucció elevat. Pel que fa a la dedicació principal, el 43% treballa i el 29% es troba jubilat/da.

 

 

A més de recopilar dades, l’Informe de l’Associacionisme i el Voluntariat a Catalunya 2018 també planteja una sèrie de reptes, fruit del que s’extreu d’aquestes xifres, però també de les reflexions recollides en els grups de discussió. Són els següents:

 

1.    Cal una adaptació en clau territorial. S’haurien d’atendre de forma personalitzada les especificitats del territori, impulsant programes de suport de l’associacionisme ad hoc, facilitant el suport a la creació de noves entitats, assessorament, etc.

2.    Aplicació de la llei 25/2015 a diferents  velocitats. En general, les entitats valoren positivament i comparteixen el contingut de la llei, tot i que, algunes de petites i mitjanes pateixen per la càrrega burocràtica que els exigeix.

3.    Cal promoure una millor visualització del rol i la importància del voluntariat, tant a l’interior de les entitats com cap a la ciutadania.

4.    Clarificar el rol dels diferents perfils de persones que integren les entitats. Tot i que a la llei ja es recull, cal continuar donant elements a les entitats perquè puguin definir i clarificar què és voluntariat i què no ho és.

5.    Apostar per la coresponsabilitat entre persona voluntària i entitat per enfortir-ne el vincle i actuar amb més qualitat i compromís.

6.    Impulsar la formació del voluntariat. Difondre i posar a l’abast de les entitats recursos formatius.

7.    El relleu generacional i la consolidació del voluntariat. Tenint en compte que un gruix important del voluntariat és d’edat avançada, cal oferir-los tasques adequades i reconèixer-ne la vàlua.

 

Malgrat aquestes constatacions demogràfiques i les dificultats en el relleu generacional, en opinió de les persones participants, les entitats gaudeixen d’un bon estat de salut. Les dades indiquen el constant creixement del sector i el naixement continu d’entitats.

 

Aquest informe referma el compromís i l’interès del Govern per les polítiques públiques de l’associacionisme i el voluntariat i ha de servir per poder comparar les dades i afrontar els reptes que tenim al davant, en un món global dinàmic i canviant.