Aquest matí, el Departament de Cultura, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, ha presentat l’estudi “Anàlisi i Valoració del patrimoni arquitectònic dels segles XIX i XX a Catalunya”, que proposa la llista dels edificis arquitectònics construïts entre el 1850 i finals del segle XX que han de ser protegits com a béns culturals per les administracions públiques.

 

El catàleg s’ha presentat en el marc de les primeres Jornades d’Arquitectura i Patrimoni, que organitza el Departament de Cultura amb motiu de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. La cita vol posar en valor el patrimoni arquitectònic català i la tasca d’inventari, protecció i restauració que duu a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

L’estudi té com a objectiu seleccionar aquelles obres arquitectòniques més significatives per a ser considerades arquitectura d’autor i arribar a conèixer si la protecció que tenen actualment, tant des del punt de vista del patrimoni arquitectònic com des del punt de vista urbanístic, és l’adequada o si cal reforçar-la, modificar-la o, segons el cas, proposar la seva incorporació en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i protegir, si s’escau, com a Bé Cultural d’Interès Nacional o Bé Cultural d’Interès Local.

 

Com a resultat, l’informe proposa escollir, per al període d’anàlisi, un total d’entre 400 i 450 edificis distribuïts per tot el territori. Tot i ser un informe obert que s’anirà completant, ara es proposen en concret 438 obres arquitectòniques: 152 a Barcelona ciutat, 89 a Barcelona província, 63 a la demarcació de Tarragona, 50 a la de Lleida i 84 a la de Girona.

 

En el cas dels edificis proposats per a BCIN, es proposen tres velocitats o nivells d’aplicació, amb la idea que la declaració es pugui fer de forma progressiva. Així, dels 438 béns seleccionats, es proposen 49 elements que han de ser protegits amb caràcter d’urgència en una primera fase i dues fases més de revisió de 234 elements. La resta d’obres, 155, seran proposades als ajuntaments per a ser protegits Bé Cultural d’Interès Local.

 

Per realitzar aquest document, s’ha partit d’una primera selecció realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura que recull informació bàsica de l’arquitectura dels segles XIX i XX, arquitectura modernista, arquitectura del patrimoni industrial i del moviment modern, principalment de la primera meitat del segle XX. A partir d’aquesta base, s’han examinat en profunditat els valors històrics i arquitectònics de les obres, sobre les quals, en aquest catàleg, s’adjunten unes fitxes individualitzades on s’indiquen aquests valors. Com a conclusió, també es fa referència a la seva rellevància arquitectònica avaluada en tres nivells graduals, per tal d’avaluar la seva protecció patrimonial propera o futura.

 

De la suma del coneixement dels valors històrics i artístics dels elements amb l’anàlisi del seu estat actual arquitectònic i urbanístic i la seva distribució territorial, han derivat els criteris que han determinat la rellevància de les obres escollides, els autors o temes que han emergit de l’estudi i les conclusions del mateix. També s’han tingut en compte altres criteris com són la presència dels elements en les principals publicacions històriques i en guies d’arquitectura; els premis i reconeixements rebuts, com per exemple els Premis FAD d’Arquitectura; el registre de la Fundació DOCOMOMO Ibèric; el mapa d’arquitectura de paisatge noucentista, així com el propi coneixement dels arquitectes redactors de l’estudi i les aportacions d’altres professionals, sota la direcció del Servei de Patrimoni Arquitectònic.

 

El marc temporal de la llista d’elements a protegir va des d’aproximadament l’any 1850, moment històric de canvi disruptiu per al desenvolupament del que seria l’arquitectura i la ciutat moderna a casa nostra, fins a final del segle XX. 

Recordem que, actualment, la Generalitat de Catalunya està realitzant els treballs perquè en un futur immediat siguin declarades BCIN dues obres de Josep Maria Jujol (Casa Bofarull, als Pallaresos, i Teatre Metropol, a Tarragona) i dues d’Antoni Bonet Castellana (Casa Gomis “La Ricarda”, al Prat de Llobregat, i Poblat Hifrensa, a Vandellós).