El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha comparegut aquesta tarda al Parlament de Catalunya i ha presentat les principals polítiques del Departament en matèria de Joventut així com també s’ha presentat la nova secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut. El Homrani ha explicat que les principals prioritats passen per la Garantia Juvenil i l’atenció de la salut mental d’aquests joves. Ha considerat que aquest col·lectiu si bé és el present d’aquesta societat, actualment no està totalment incorporat al sistema i en la corresponent presa de decisions i definició de les polítiques del Govern i la intenció és revertir-ho: “Volem que tinguin la plena ciutadania i això comporta anar més enllà de la participació i apropar-nos a la codecisió de les polítiques transversals per als joves” perquè “les polítiques de joventut han de ser polítiques de país”.

 

D’una banda, el servei públic d’ocupació per a aquest segment de la població té projectes com el de Noves Oportunitats, enfocat a facilitar projectes professionals i vitals als joves més vulnerables. D’aquest, se’n beneficiaran uns 2.500 joves d’entre 16 i 21 anys de tot el territori i aquesta edició per primera vegada també s’obra als menors que emigren sols.  A banda, el conseller també ha explicat que tots aquells joves que disposin de formació prèvia però no hagin pogut aconseguir una feina de qualitat tenen la possibilitat de beneficiar-se d’una primera experiència professional en 5989 entitats locals o socials desenvolupant tasques relacionades amb allò amb el que s’han format. Aquest 2018 s’han fet uns 1.400 contractes i estan previstos 1.000 contractes més de cara el 2019.

 

Altres projectes dels que ha parlat El Homrani en la seva compareixença són, per exemple, el Singulars, del qual se’n beneficiaran més de 6.100 joves entre 2018 i 2019 en 118 projectes adaptats a tot el territori i a diversos sectors productius, o la figura de Referents d’Ocupació Juvenil. Aquesta figura es troba en un cos de 81 tècnics de 63 entitats locals que treballaran fent de pont entre el sistema educatiu i el sociolaboral, especialment en aquells instituts de secundària d’alta complexitat. Finalment, un altre programa que s’ha abordat és el de mobilitat internacional (TLN Mobilicat), que en aquesta tercera edició beneficiarà a 197 joves amb pràctiques en 10 països europeus.

 

Quant a salut mental, el conseller El Homrani ha explicat que des de diversos departaments de la Generalitat i en col·laboració amb diverses entitats del territori es fa un treball preventiu i d’acció sociosanitària en l’àmbit de la salut mental dels joves. Programes com ‘What’s up! Com vas de salut mental’ (fet conjuntament amb el Departament d’Educació per abordar l’estigma i la discriminació als instituts), ‘XarXaJoves’ (un projecte pilot d’acompanyament integral a joves de 16 a 25 anys amb programes de salut mental que s’inicia a tres clubs socials amb l’objectiu de facilitar la recuperació dels joves participants a través de la seva implicació social en tots els àmbits de la vida. Si funciona s’inclourà a la cartera de serveis de la Generalitat), o crear més centres per a adolescents similars a l’Acompanya’m de Sant Joan de Déu són algunes de les principals línies d’actuació que ha destacat el titular de Treball, Afers Socials i Famílies.

 

 

El conseller El Homrani ha comparegut acompanyat de la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, la qual ha explicat que “per primera vegada es prioritzarà els processos i les necessitats individuals i grupals, abans que les edats cronològiques i el compliment d’expectatives que la societat adulta projecta sobre el col·lectiu infantil i juvenil constrenyent-los socialment”. Entre totes les polítiques que es desenvoluparan Oliva n’ha destacat tres: prevenció i actuació envers la violència masclista, prevenció i atenció en matèria de salut mental juvenil i accés a les pràctiques culturals i l’oci saludable, totes elles fetes posant en valor i tenint en compte aspectes com el gènere i l’entorn de cadascun dels joves del país. I per fer-ho, el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) es planteja com un instrument estratègic de governança col·lectiva que fixa el full de ruta del país, a mig i llarg termini, en matèria de polítiques de joventut. Aquest pla està plantejat des de la lògica institucional (amb la suma i el treball en xarxa de totes les administracions), la lògica interdepartamental (amb la voluntat d’integrar totes les polítiques amb incidència sobre el col·lectiu jove) i la lògica de l’apoderament juvenil (amb la incorporació dels i les joves en el disseny i el desplegament de les polítiques públiques els afecten).