Miniatura NPep2018

Estimacions de població. Dades definitives. 2018

La xifra de població de Catalunya assoleix el màxim històric de 7.543.825 habitants, a 1 de gener de 2018

La població ha augmentat a 27 comarques i l'Aran

query_builder   20 desembre 2018 10:37

event_note Nota de premsa

Estimacions de població. Dades definitives. 2018

La xifra de població de Catalunya assoleix el màxim històric de 7.543.825 habitants, a 1 de gener de 2018

La població ha augmentat a 27 comarques i l'Aran

GràficNPep2018
La població resident a Catalunya és de 7.543.825 persones a 1 de gener de 2018, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra supera el màxim històric que es va assolir l’any 2012 i representa un augment de 47.549 habitants respecte d’un any enrere. La migració amb l’estranger ha estat el principal component del creixement de la població el 2017 (43.108 persones). A més, l’aportació del saldo migratori amb la resta d’Espanya ha estat de 4.216 persones i la del creixement natural, de 638 (66.803 naixements menys 66.165 defuncions).

 

L’any 2017 la població ha crescut a 27 comarques i l’Aran, i ha disminuït a 14. El Baix Penedès (15,9 per mil habitants), el Gironès (12,6‰), l’Alt Penedès (12,0‰) i Osona (11,6‰) són les comarques amb els creixements més grans en termes relatius. D’altra banda, la Terra Alta (-12,3‰), el Pallars Jussà (‑11,0‰), les Garrigues (-8,2‰) i la Ribera d’Ebre (-7,5‰) són les comarques que han perdut més població en termes relatius.

 
La xifra de població major de 65 anys, a 1 de gener de 2018, és d’1.417.311 habitants, 21.106 persones més que l’any anterior per efecte de l’elevada esperança de vida i de generacions cada cop més nombroses que arriben als 65 anys. La població de 15 a 64 anys també ha augmentat l’any 2017 i és de 4.938.813 persones, 26.705 més que l’any anterior. En canvi, la població de 0 a 14 anys és d’1.187.701 habitants, 262 persones menys que l’any anterior.
El procés d’envelliment de la població catalana ha continuat el 2018, com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta. El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,6% el 2017 al 18,8% el 2018. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre majors de 85 anys i majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,4 el 2017 a 16,7 el 2018.
 
El pes de la gent gran en relació amb els adults ha augmentat. L’índex de dependència de la gent gran (nombre de persones de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) ha passat de 28,4 el 2017 a 28,7 el 2018. També ha augmentat el pes de la gent gran en relació amb els joves. A 1 de gener de 2018 hi ha 119,3 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys (índex d’envelliment).
 
El saldo migratori amb l’estranger és el component que ha aportat creixement a un major nombre de comarques
 
El Barcelonès destaca clarament respecte a les altres comarques, amb un saldo migratori amb l’estranger de 21.884 persones. La segueixen el Vallès Occidental (4.360), el Baix Llobregat (3.217) i el Maresme (2.074). En canvi, hi ha tres comarques amb saldo migratori amb l’estranger negatiu: la Cerdanya (-214), el Montsià (-107) i el Pallars Sobirà (-3).
 
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 28 comarques. Destaquen les comarques del Maresme (1.759), el Vallès Occidental (1.578) i el Vallès Oriental (1.481). Les altres 13 comarques i l’Aran han registrat un saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaquen el Barcelonès (-7.169), el Baix Ebre (-264) i el Segrià (-192).
Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya com amb l’estranger, a un total de 33 comarques i a l’Aran el creixement migratori ha estat de signe positiu, mentre que en les 8 restants ha estat negatiu. Les comarques amb major creixement migratori total són el Barcelonès, per la contribució de la migració amb l’estranger, i el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa.
 
Pel que fa al creixement natural, ha estat positiu a 15 comarques i a l’Aran. Les comarques amb major creixement natural l’any 2017 han estat el Vallès Occidental (1.541), el Baix Llobregat (713) i el Gironès (695). En canvi, en 25 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (-1.523), el Berguedà (-277) i el Baix Ebre (-221) són les comarques amb menys creixement natural.
 
L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,3%), el Pallars Jussà (25,6%), el Ripollès (25,6%), les Garrigues (25,4%) i el Priorat (25,4%).  En canvi, l’Aran (14,1%) i les comarques del Gironès (15,3%), el Vallès Occidental (16,4%), el Tarragonès (16,5%) i el Vallès Oriental (16,5%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys i més.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 202

Taules

Taules
XLSX | 32

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined