La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, la directora general de Cooperació Cultural, Àngels Ponsa, i la directora de l’Observatori Cultural de Gènere, Mª Àngels Cabré, han presentat aquesta tarda les conclusions del primer Projecte d’intervenció en els espais públics culturals per a la integració de la perspectiva de gènere que es duu a terme a Catalunya.

 

Balada ha destacat el fet que “serem una societat igualitària quan haguem incorporat amb normalitat i equilibri les dones a tots els nivells de la producció cultural”. I ha explicat que a través de la intervenció “s’ha copsat la necessitat de garantir la visibilitat de les dones en la cultura i també que hi ha equipaments que fan bones polítiques que mereixen ser posades en comú. Les quotes i els pressupostos amb visió de gènere són bones solucions a la desigualtat. Aquest projecte és una baula important en aquest camí imparable cap a la igualtat efectiva de dones i homes”.

Les conclusions d’aquesta iniciativa son un diagnòstic de la implementació de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes en el sector de la cultura i una guia per a la presa de decisió sobre les mesures a emprendre per normalitzar la participació i les aportacions de les dones a tots els nivells: programació, anàlisi de públics, equip de treball, la comunicació, etc.

 

Es tracta d’un projecte d’intervenció no vinculant que vol facilitar l’aliança entre institucions i equipaments. L’objectiu de la intervenció en prop de 50 equipaments culturals participats per la Generalitat és sensibilitzar i col·laborar per a l’aplicació d’allò que determina aquesta llei que estableix que els poders públics han de garantir la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits i nivells de la creació i gestió cultural. La intervenció ha estat duta a terme per l’Observatori Cultural de Gènere, entitat que ha col·laborat amb diversos sectors per divulgar informes denunciant la manca de dones en la producció cultural.

 

Els equipaments públics culturals són una peça clau en el nostre imaginari cultural i això els converteix en motor de canvi per a una societat que incorpori les dones, les seves aportacions i perspectiva de la vida.

 

Els 50 centres han estat escollits en funció de la seva representativitat en sectors de la cultura i per criteris d’equilibri territorial. La primera presa de contacte es va fer a través d’un qüestionari i posteriorment amb visites presencials. La distribució per sectors és la següent: Art (26%); Arts escèniques (26%); Història (14%); Música (10%); Biblioteques (8%); Fàbriques (8%); Cinema (4%); Polivalents (4%).

 

La intervenció ha analitzat els següents 10 aspectes: direccions; llei d’Igualtat efectiva de dones i homes, preocupació per la igualtat, públics per gènere, representació de les dones, llenguatge inclusiu, accions positives en el passat, accions positives en el futur, demanda d’orientació, protocols contra l’assetjament.

 

Resum conclusions:

Es detecten resistències com: negació de les desigualtats de gènere en la nostra societat, i la cultura. Visió de que la igualtat afecta fonamentalment a les dones i no en millores per a tota la societat. També es detecten inèrcies de funcionament i resistències al canvi i s’al·ludeix a la meritocràcia per estar en contra de les quotes

 

S’identifica que cal integració de la producció cultural de les dones a la producció en general; incentivar les dones per tal que s’incorporin allà on no hi son; composició paritària dels jurats: beques, premis, elecció de càrrecs, etc., i la necessitat de quotes per aconseguir la igualtat quan aquesta no existeix.

 

1.    Un total de 22 equipaments estaven dirigits per dones (44%) i 28 dirigits per homes (56%).

2.    Només 6 del 50 equipaments no tenien coneixement de la Llei d’Igualtat (12%).

3.    La majoria d’equipaments creu que la igualtat de gènere forma part de les seves actuacions.

4.    Només 11 dels 50 equipaments visitats desagreguen el seu públic per gènere. O sigui que un 78% dels equipaments no analitzen el seu públic amb aquesta perspectiva.

5.    Un percentatge elevat d’equipaments afirma que les dones estan ben o molt ben representades en la seva programació.

6.    Es detecten biaixos sexistes en la comunicació en 13 equipaments (26%).

7.    La majoria afirma haver pres alguna mesura per combatre la infrarepresentació de les dones en la seva programació. 14 equipaments no han pres mai mesures (28%), mentre 36 sí ho han fet (72%).

8.    Només 10 dels 50 equipaments afirmen no tenir previstes accions positives (un 20% davant d’un 80%).

 

Son accions genèriques que els equipaments estan disposats a emprendre:

 

1.    Valoració global de la programació amb perspectiva de gènere.

2.    Vetllar per la paritat. Aplicar quotes.

3.    Rectificar si veuen que hi ha discriminació.

4.    Treballar els estereotips de gènere per superar-los.

5.    Destinar part del pressupost a incentivar les dones.

6.    Els equipaments responen positivament a l’oferiment d’assessorament.