Govern

La consellera Vilallonga destaca que la Biennal de Venècia és un exemple que des de Catalunya "exportem cultura de qualitat"

query_builder   8 abril 2019 14:44

event_note Nota de premsa

La consellera Vilallonga destaca que la Biennal de Venècia és un exemple que des de Catalunya "exportem cultura de qualitat"

  • La consellera de Cultura ha participat avui en la presentació de l'exposició “Catalonia in Venice_To Lose Your Head (Idols)”, que representarà Catalunya a la Biennal d'Art de Venècia
  • Vilallonga ha manifestat el desig de “tenir un pavelló nacional a la Biennal de Venècia”
FOTO
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha participat avui en la presentació de l’exposició que representarà Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia 2019: “Catalonia in Venice_To Lose Your Head (Idols)”, comissariada per Pedro Azara. La consellera ha estat acompanyada per la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé. El projecte s’emmarca dins dels Eventi Collateralli de la 58a edició de la Biennal de Venècia, que tindrà lloc de l’11 de maig al 24 de novembre.
 
La consellera Vilallonga ha mostrat la satisfacció pel fet que, des de fa 10 anys, Catalunya formi part dels Eventi Collateralli, però ha manifestat el desig de “tenir un pavelló nacional a la Biennal de Venècia”. “Des del Departament de Cultura exportem cultura de qualitat. Exportem cultura des d’un punt de vista transversal, i ho fem de la mà de creadors de tots els àmbits, des de l’escultura, l’arquitectura, els actors, els escriptors...”, ha afirmat.
 
La roda de premsa, que s’ha fet a l’Institut Ramon Llull, ha comptat també amb la presència del comissari del projecte, Pedro Azara, i l’artista Marcel Borràs.
 
L’exposició “Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols)” és una reflexió, des de la teoria de l’art i l’estètica, sobre la particular i intensa relació de l’ésser humà amb les estàtues, que inclou documents i exemples originals que contextualitzen el fenomen de l’adoració i la destrucció de les escultures.
 
A la mostra, situada als Cantieri Navali de l’Illa de San Pietro de Venècia, es mostraran exemples escultòrics que il·lustren i contextualitzen el fenomen de l'adoració i la destrucció de les estàtues, a Catalunya i arreu del món. Amb una performance de Marcel Borràs, un arxiu, vídeos, fotografies, i un llibre d’artista, “Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols) investiga la qüestió de la teoria de la recepció de l’art.
 
El títol del projecte “Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols)” explica ja –amb el doble sentit que té l'expressió de “perdre el cap” en llengües llatines com el català, el castellà o l'italià– part del tema que plana sobre tota l'exposició. Al llarg de la història, quan ha caigut un sistema polític o religiós, quan hi ha hagut conquestes i destruccions de l'enemic en els conflictes bèl·lics, és habitual que els exèrcits o el poble destrueixin les estàtues que simbolitzen o personifiquen el règim enderrocat. Tothom té a la memòria imatges d'estàtues caient literalment dels seus pedestals, destruïdes a cops de martell o dinamitades durant revolucions, cops d'estat i invasions.
 
A més, sovint aquestes estàtues són decapitades, perden el seu cap. En la seva eufòria i desig de canvi i també amb la intenció d'humiliar l'enemic o el règim que es vol substituir, els destructors també perden el cap. Igualment, també succeeix el mateix, però a l'inrevés, quan s’adora apassionadament una estàtua o un monument que representa un personatge històric o un déu, tant com si l'objecte fos el mateix subjecte de l'adoració. La iconoclàstia i la iconodulia són tan actuals i estan tan vives com en les cultures mil·lenàries. “Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols)” és una exposició que documenta la complexa vida de les estàtues, que alguns artistes avui en dia recreen i sobre les què reflexionen.
 
En paraules de Pedro Azara, “la destrucció i adoració d'imatges és un fenomen universal” i sovint és molt difícil “mantenir el cap fred” perquè és molt possible que “la imatge sigui capaç d'imposar-se sobre nosaltres i davant d'això la primera reacció és que perdem el cap”. És com si les estàtues tinguessin vida pròpia, al marge de l'objecte més o menys artístic. “Les estàtues són cossos artificials. Com éssers estranys aixequen passions, desitjos i pors. Les estàtues ens dominen. Ens exposen al que no sempre volem veure. Se les implora o se les decapita. Desesperats davant el seu desdeny, o agraïts davant un inesperat desvetllament, reaccionem, donant les gràcies o un cop de gràcia”, afegeix el comissari de l'exposició.
 
El projecte expositiu
 
“Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols)” consta de quatre pilars:
 
1.La performance Ella se apropia en presente, de Marcel Borràs, en la qual un grup d'una vintena de persones assisteix a una visita guiada pels carrers de l'illa de San Pietro di Castello amb cinc parades on l'espectador s’enfronta amb algunes de les imatges que composen el corpus escultòric i teòric de l'exposició. La quietista Marta Aguilar interpretarà algunes d’aquestes escultures Durant la visita el comissari Pedro Azara i l'artista Marcel Borràs contextualitzen cadascuna de les peces recreades. El visitant és convidat a recrear actes d'adoració i destrucció de les peces en el cos de l'actriu, amb materials (ous, pintures, piruletes, banderes, espelmes, esprais de pintura, rams de flors...) que haurà adquirit en una màquina expenedora d’objectes per adorar o destruir estàtues, l’escultura interactiva E.Y.M.: una refotuda máquina expenedora present a l'exposició.
 
2. L’audiovisual ULLS/ULLS/ULLS/ULLS, d'Albert García-Alzórriz, rodat en un magatzem on es conserven fragments d'estàtues derrocades. La peça explora, mitjançant el llenguatge audiovisual, l’ambivalència de la imatge, la matèria i la subjectivitat.
 
3. Un llibre d'artista publicat per l'editorial Tenov, que inclou diverses reflexions sobre el tema de l’exposició en forma de textos i obres. Hi participen David Bestué, Perejaume, Francesc Torres, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Daniela Ortiz.  A més , el llibre documenta els monuments catalans que visitaran Venècia, acompanyats de les intervencions que hi fan el cineasta Albert Garcia-Alzórriz amb el poeta Gabriel Ventura, el dramaturg Marcel Borràs i l’arquitecte Tiziano Schürch.
 
4. Exposició de 4 monuments originals, exemples escenogràfics d'estàtues públiques a Catalunya que en els últims anys han suscitat reaccions apassionades, sigui perquè són adorades o perquè han patit danys i retirades de l'espai públic. Aquestes obres són: Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; Monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l'Ajuntament de Balaguer; Record d'un malson (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, actualment al Passeig de Sant Joan de Barcelona.
 
En la mostra es documenten 15 escultures més, adorades, vandalitzades i retirades a tot Catalunya.
 
 
L’Institut Ramon Llull
     
L’Institut Ramon Llull produeix i organitza la participació de Catalunya als Eventi Collaterali de la Biennal d’Art de Venècia des de l’any 2009. L’Institut Ramon Llull és un consorci que es dedica a promoure la llengua i la cultura catalana al món.
 
Per escollir el projecte “Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols)”, l'IRL va nomenar un comitè d'experts presidit per l'artista Dora García, i que va tenir com a vocals a João Fernandes, subdirector del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies i Cèlia del Diego, crítica d'art i directora del centre d'Art La Panera.
 
Aquesta serà la sisena vegada que l’IRL presenta Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia, que tindrà lloc de l’11 de maig al 24 de novembre de 2019 i comptarà amb Ralph Rugoff com a director artístic.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined