A Catalunya hi ha 727 famílies acollidores, que proporcionen una llar a 887 infants tutelats pel sistema de protecció de la Generalitat. A més a més, hi ha 135 famílies col·laboradores que procuren que 157 nenes i nenes puguin passar els caps de setmana i les vacances en família. Però en calen més, especialment per acollir grups de germans i infants amb malalties greus o amb diversitat funcional.

 

És per això que la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, ha fet una crida a la ciutadania i, molt especialment a les famílies, perquè sàpiguen que “hi ha nens i nenes que busquen una família d’acollida i que es mereixen una nova oportunitat de viure en família”.

 

Per incrementar el nombre de  famílies acollidores, el Govern va posar en marxa el 2016 un pla estratègic de promoció de l’acolliment familiar, incrementant el suport a les famílies i fomentant la cultura d’aquesta mesura de protecció al nostre país.

 

El pla va donant resultats. Així, si el 2016 hi havia 559 famílies acollidores, el 2018 la xifra va pujar fins a les 707, per tant, hi ha hagut un augment del 26%. No obstant això, els infants en acolliment es mantenen estables, amb una mitjana de 950 en els últims 3 anys. La complexitat que presenten alguns d’aquests infants i la disponibilitat de les famílies fa que, en línies generals, l’acollida sigui d’un nen o nena, mentre que temps enrere hi havia més famílies disposades a acollir grups de germans.

 

És en aquest context on cal emmarcar la tercera edició de la Setmana de l’Acolliment, que té lloc entre el 31 de maig i el 8 de juny i que inclou activitats de promoció i difusió d’aquesta mesura de protecció en una vintena de municipis. Les activitats que es desenvoluparan seran parades i xerrades informatives, exposicions, obres de teatre i cinefòrum. En total s’organitzen 46 activitats.

 

“És la primera vegada que es treballa conjuntament i de manera simultània amb tants ajuntaments per difondre aquesta mesura i suposa una nova manera d’arribar a la ciutadania”, ha subratllat la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), Agnès Russiñol.

 

Els ajuntaments col·laboradors són els següent: Amposta, Barcelona, la Bisbal d’Empordà, Cambrils, Cornellà de Llobregat, l’Escala, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró, Palamós, Reus, Ripoll, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Tàrrega, Torroella de Montgrí, Tortosa i Valls.

 

A més a més, s’està treballant per ampliar les mesures d’acció positiva a les famílies d’acollida que es van presentar l’any 2017, que inclouen exempcions i bonificacions en els preus públics per accedir a diferents serveis educatius i descomptes en activitats de lleure.

 

En paraules de les secretària Georgina Oliva, “Ara avancem en 3 eixos nous: reforç de la mentoria, un pla específic per a famílies col·laboradores i un pla pilot d'acollida en família extensa per a joves emigrats sols."

 

Pel que fa a l’acolliment de joves que emigren sols, també es vol donar una oportunitat a aquests nois perquè puguin viure en família. Per això, d’una banda, s’han posat en marxa reunions informatives a tot el territori i, de l’altra, s’estan fent contactes amb parents que els nois tenen a Catalunya. Això ha permès que 24 joves emigrats estiguin acollits en família extensa i aliena.

 

L’acolliment familiar és una mesura de protecció a la infància i l’adolescència i a la vegada un gest compromès de famílies que proporcionen un entorn de comprensió, acompanyament i estima a un infant que ho necessita durant un temps determinat.

 

La Llei 14/2010, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència sosté que, sempre que sigui possible, les mesures d’acolliment tenen preferència respecte les altres, recomanació que deriva de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’infant.

 

Un estudi publicat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies apunta en el mateix sentit i conclou que els infants que viuen en família d’acollida mostren un nivell de benestar subjectiu superior als que viuen en centres i molt similar als que viuen amb la seva família biològica.

 

Més informació a acolliment.gencat.cat.