El vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha defensat avui el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que actualment es troba en tràmit parlamentari, en resposta a dues preguntes orals al Parlament. El vicepresident ha assegurat que “la contractació pública ha d’estar al servei de la justícia social i el Govern no pensa renunciar a aquesta responsabilitat”.

 

Durant la seva intervenció, Aragonès s’ha mostrat contundent i ha afirmat que “aquest Projecte de llei no privatitza”. Per al vicepresident, es tracta d’un projecte de llei “necessari i innovador, perquè les polítiques socials d’aquest país, una part de les quals es fa amb contractació pública, han de prioritzar el criteri de la qualitat per sobre del preu”. En cas contrari “ja sabem qui es queda els serveis d’atenció domiciliària i qui en queda fora, i cal aplicar més responsabilitat social i tenir més control sobre la subcontractació”, ha afegit. En aquest sentit, ha destacat que la nova norma “atorga a l’administració capacitat de rescat d’aquells contractes que s’executin de forma incorrecta”.

 

Finalment, el vicepresident ha recordat que el Projecte de llei ha tingut fins a quatre versions, ha passat per audiència pública, va haver-hi un procés participatiu amb les entitats del sector i ha posat de relleu que “cap grup parlamentari va presentar esmena a la totalitat”.

 

 

El Projecte de llei de contractes de serveis a les persones pretén millorar la qualitat dels anomenats serveis a les persones -entesos com aquells que afecten directament la ciutadania- quan les administracions públiques de Catalunya contractin amb empreses o entitats privades i del Tercer Sector. Així, i d’acord amb la nova normativa, el Govern prioritzarà criteris de qualitat i excel·lència per sobre de puntuacions econòmiques a l’hora d’escollir les entitats i empreses que hauran de prestar aquest tipus de serveis.

 

A l’hora d’adjudicar un contracte, el criteri de la llei general que regula la contractació pública és fonamentalment el preu. Això vol dir que els serveis, que contracten la majoria d’ajuntaments de Catalunya, poden acabar en mans d’empreses que tinguin més capacitat financera i, consegüentment, puguin fer una oferta més barata, però que no tenen prou especialització ni experiència en aquest àmbit. Per evitar-ho, el Govern vol que les empreses que presten serveis a la ciutadania, sobretot els vinculats a l’estat del benestar, hagin d’acreditar qualitat, experiència, continuïtat i accessibilitat. Uns criteris que pesaran més que el preu, que no podrà superar el 40% del valor total de l’oferta i el 30% en el cas dels serveis de salut.

 

És per aquest motiu que el Projecte de llei prohibeix la selecció de l’empresa per subhasta o adjudicació al preu més baix i, en canvi, té en compte la responsabilitat social corporativa de les entitats i empreses que es presentin a la licitació. També obliga les empreses i entitats a complir amb les condicions salarials i laborals dels convenis col·lectius que siguin de referència, i atorga més puntuació a qui millori aquestes condicions, prevegi mesures d’estabilitat laboral, incorpori mesures d’igualtat de gènere, de responsabilitat ambiental, d’inserció laboral de persones amb discapacitat o siguin signatàries del Pacte Mundial de les Nacions Unides en matèria de corrupció, entre d’altres.

 

 

El Projecte de llei també preveu un sistema estricte de control i seguiment per part de l’administració, basat en inspeccions periòdiques, informes, auditories i enquestes als usuaris, que pot comportar sancions i suspensions de contracte a aquelles empreses i entitats que no compleixin els requisits de qualitat establerts. En definitiva, es tracta d’una norma pionera que pretén premiar empreses especialitzades per buscar més qualitat en el servei i, a l’hora, estableix mecanismes de seguiment i control que permeten que, en cas d’incompliment del contracte i prejudicis greus als usuaris, l’administració pugui resoldre el contracte i recuperar el servei.

 

El text, que en aquests moments es troba en tràmit de debat en ponència al Parlament, inclou les al·legacions presentades durant el tràmit d’informació pública per les entitats del Tercer Sector, les agrupacions d’empreses de prestació de serveis socials i sanitaris i els sindicats. L’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones va ser aprovat pel Govern el 10 de juliol de l’any passat, previ informe favorable de la Comissió de Govern Local de Catalunya, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa i del CTESC, i va entrar al Registre del Parlament de Catalunya el 18 de juliol del 2018. Durant el debat a la totalitat no va rebre cap esmena a la totalitat per part del cap grup parlamentari.

 

 

La Directiva 2014/24/UE preveu que els estats membres puguin regular un règim especial per contractar els serveis d’atenció a les persones i especifica que la valoració de les ofertes en aquests contractes ha de tenir en compte criteris de qualitat i de sostenibilitat i ha de poder satisfer les necessitats específiques dels usuaris, inclosos els grups desafavorits i vulnerables. Els serveis estan identificats a l’annex XIV de la Directiva i inclouren prestacions de caràcter social, de lleure, vinculades a serveis de salut i serveis complementaris a aquests, com ara la restauració, l’allotjament o les activitats de lleure i dinamització.

 

Diferents estats de la UE, com ara Suècia, Bèlgica o França tenen una regulació específica o adaptada per a la contractació d’aquests serveis.