El grup de treball interdepartamental de Ports segurs s’ha reunit aquest dimecres per continuar treballant en una estratègia catalana per a l’acollida de vaixells de rescat de la Mediterrània. Després de la sessió constitutiva d’aquest grup a mitjans d’abril, derivada de l’acord de Govern del passat febrer que declarava Catalunya com a port segur, en aquesta reunió de seguiment s’han compartit protocols d’actuació davant l’arribada de vaixells de rescat en situacions d’emergència, tenint en compte els cinc departaments implicats: el departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; el de Territori i Sostenibilitat; el de Salut; el de Treball, Afers Socials i Família; així com el d’Interior.

 

El grup s’ha reunit per identificar les competències i capacitats reals d’actuació de la Generalitat en aquests casos d’emergència i com donar-hi resposta. En aquest sentit, s’ha conclòs que el Govern ja té els seus ports preparats per donar assistència humanitària, amb els seus corresponents protocols sanitaris, a punt per desplegar en les situacions que així ho requereixin. El subdirector general de Ports i Aeroports, Francesc Macias, ha explicat els escenaris previstos per la Generalitat i ha recordat que la manera oficial que entri un vaixell de rescat i desembarqui les persones a bord és a través d’un acord amb l’estat, que té competències clau en la rebuda de persones rescatades a la Mediterrània, com ara l’autorització del seu desembarcament o el control de fronteres. Tot i això, ha subratllat que Catalunya està preparada per donar una resposta operativa potent, tant a nivell portuari com sanitari.

 

Manel Vila, director general de Cooperació al desenvolupament, ha destacat la prioritat del dret humanitari internacional, tal com es desprèn del cas de la detenció de la capitana del Sea Watch 3, Carola Rackete. Una jutge de Nàpols va dictar el seu alliberament a principis de juliol justificant que la capitana del vaixell de rescat va actuar complint un deure quan va atracar sense permís al port de Lampedusa. En aquest sentit, la magistrada va considerar que les obligacions de rescat humanitari prevalen per sobre de normatives estatals, com per exemple, en aquest cas, les d’Itàlia.

 

Pel que fa al context europeu, des de la delegació del Govern davant la Unió Europea, que també ha participat en la reunió, s’ha destacat la idoneïtat de la declaració de Catalunya com a port segur respecte a les prioritats de la política migratòria comunitària. En aquesta línia, aquest dilluns va tenir lloc una reunió informal de ministres de la UE a París, en què 14 estats membres, i en especial vuit d’ells, van acordar participar de manera activa en el desplegament d’un mecanisme temporal que abordi el desembarcament de migrants rescatats a la Mediterrània. Entre aquests vuit no hi figura l’estat espanyol. Aquesta línia política s’ajusta a l’acord de Govern que declarava Catalunya com a port segur i el grup de treball actuarà per donar-lo a conèixer a les instàncies europees corresponents.

 

El grup de treball de Ports Segurs s’ha emplaçat a continuar treballant a curt termini per definir les capacitats reals de la Generalitat en aquesta matèria i traduir-les en accions concretes que consolidin Catalunya, a més de terra d’acollida, com a port segur.

 

A la reunió hi ha participat Manel Vila, director general de Cooperació al desenvolupament; Marina Falcó, assessora d’Acció Exterior; Francesc Macias, subdirector general de Ports i Aeroports; Tona Lizana, responsable d’Equitat i Gènere de l’Àrea d’Atenció Sanitària del departament de Salut; Guillem Rovira, cap de l'Àrea d'Afers Institucionals i Jurídics de la Unió Europea del Departament d’Acció Exterior; M’hamed Abdelouahed, de l’equip tècnic del Comitè per a l'Acollida de Persones Refugiades; així com el tècnic de la delegació del Govern davant la UE, Xavier Alonso.