Ofercat

El Departament de Cultura promourà l'ús del català en 4.500 establiments comercials amb el programa Ofercat

query_builder   30 juliol 2019 12:11

event_note Nota de premsa

El Departament de Cultura promourà l'ús del català en 4.500 establiments comercials amb el programa Ofercat

  • Els resultats de la campanya de 2018 reflecteixen la diversitat i la versatilitat sociolingüística del comerç arreu del territori
Ofercat
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística portaran a terme, aquesta tardor, una nova fase del Pla Ofercat d’estudi i acció de promoció dels usos lingüístics de 4.600 establiments comercials de 10 ciutats catalanes. Seran objecte del Pla 4.525 establiments comercials a les ciutats de Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. Les accions per fomentar l’ús seran dissenyades localment per part de la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització, els ens locals corresponents i els principals agents econòmics locals.
 
L’Ofercat és un programa de la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, iniciat l’any 2000, per conèixer de manera sistemàtica l’oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya i impulsar-hi accions eficaces de promoció del català. De 2018 i 2021, el programa Ofercat s’haurà aplicat a 20.000 establiments de 36 ciutats.
 
Apropament lingüístic amb els clients
La darrera onada de l’Ofercat es va portar a terme la tardor de 2018 a Castelldefels, Cornellà, Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Els resultats reflecteixen una situació lingüística territorialment diversa i, també, el clar interès dels comerciants per adaptar-se lingüísticament als clients. Aquesta conclusió s’extreu de la comparació entre la llengua amb què inicien la conversa quan el client entra la botiga i el grau d’adaptació que mostren a la llengua del client.
 
En localitats com Vic o Vilafranca, l’ús espontani supera el grau de coneixement de català que hi ha a la població (amb una mitjana de 83 punts sobre 100). En canvi, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Terrassa (amb una mitjana de 52 punts) presenten un ús espontani inferior al grau de coneixement, fenomen molt més marcat en ciutats com Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels i El Prat (amb una mitjana de 23 punts).
 
D’altra banda, l’adequació a la llengua catalana tendeix a apropar-se, en la majoria de ciutats, al grau de coneixement de la població. No obstant això, hi ha clares diferències territorials. L’estudi reflecteix tant la diversitat sociolingüística del territori com la tendència a canviar de llengua segons el context, en aquest cas d’acord amb paràmetres comercials, com ara el de proximitat amb la llengua dels clients.
 
Immigració i tipus d’establiments
L’estudi mostra diferències significatives en l’oferta en l’ús oral de català entre els comerços regentats per persones nascudes a l’Estat i els que són regentats per estrangers. Així, pel que fa la llengua d’identificació oral, els estrangers tenen 49 punts menys que els primers i en la llengua d’adequació oral la diferència és de 63 punts. Per contra, a la retolació identificativa, les diferències són només de 6 punts.
 
També hi ha diferències importants en l’oferta de català segons el tipus d’establiment. Els que obtenen valors més alts són els mercats, seguits per les botigues a peu de carrer, amb valors alts en la retolació identificativa i la llengua d’adequació, però no tant en les altres variables. Quant a les grans superfícies, presenten valors alts en retolació identificativa i en adequació a la llengua del client, i inferiors en els altres paràmetres. Als establiments de centres comercials hi ha una situació similar.
 
Els plans Ofercat adaptats a cada municipi i a les tipologies d’establiments permeten informar els comerciants de les obligacions i de la necessitat d’atendre els clients quan utilitzen el català, d’acord amb el que estableix el codi de consum, i també, dels avantatges d’adaptar-se a la llengua del client des d’una perspectiva de màrqueting.
 
Establiments líder al territori
En paral·lel a l’Ofercat, durant la tardor de 2019 també es portarà a terme el pla pilot del programa Emmarca’t Territorial, que té l’objectiu d’impulsar l’ús del català entre els establiments amb una alta notorietat en una localitat. Enguany, se seleccionaran 120 establiments notoris corresponents a 6 localitats i s’hi portarà a terme una acció que, a més de promoure l’ús en la retolació o l’atenció al públic, també el promourà en l’atenció telefònica, l’acció publicitària i la presència a les xarxes socials. El pilot de l’Emmarca’t Territorial incorporarà accions d’estudi observacional i de sensibilització.
 
Agenda lingüística en l’àmbit econòmic
L’Ofercat s’emmarca en l’agenda de foment de l’ús de català en el món de l’empresa i el comerç que, sota el segell genèric Català i empresa, ja estàs al dia?, impulsen la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que en porta a terme el desplegament territorial. Complementàriament, s’impulsa també el programa Emmarca’t, adreçat a grans marques i corporacions, a més de línies de suport a projectes d’empreses i d’entitats de l’àmbit empresarial i del treball entre d’altres accions.
 
OFERCAT 2001-2018
2001: Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Lloret de Mar, Manresa, Tarragona i Tremp
2003: Lleida, Olot, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet
2005: els 10 districtes de Barcelona
2006: Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró i Tortosa
2007: Granollers, Lloret de Mar, Manresa, Tarragona i Terrassa
2010: nova observació a Lleida, Olot, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet
2012: Barcelona
2015: Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa
2016: Badalona, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat i el Vendrell
2018: Castelldefels, Cornellà, el Prat de Llobregat, Mataró, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú
 
OFERCAT 2019-2021
2019: Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans
2020: Barcelona (10 districtes), Girona, Lleida i Tarragona
2021: Badalona, Granollers, Igualada, l’Hospitalet de Llobregat, Lloret de Mar, Olot, Sabadell, Tortosa, el Vendrell i Viella

2  

Imatges

Gràfic: Llengua d'adequació i identificació oral

Gràfic: Llengua d'adequació i identificació oral 276

Gràfic: Retolació informativa i identificativa

Gràfic: Retolació informativa i identificativa 264

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined