.

El Govern reconeix Conxita Grangé per "la memòria de l'holocaust i la lluita contra el feixisme"

query_builder   4 setembre 2019 11:17

event_note Nota de premsa

El Govern reconeix Conxita Grangé per "la memòria de l'holocaust i la lluita contra el feixisme"

La consellera Capella assisteix al funeral de l’última supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück
 
La Generalitat i l’Ajuntament de la Pobla l’homenatjaran aquest dissabte al seu poble natal
.
.
Últim adéu a Conxita Grangé, la darrera de les supervivents catalanes del camp nazi per a dones de Ravensbrück. La consellera de Justícia, Ester Capella, que ha intervingut en la cerimònia, ha expressat el “reconeixement i agraïment” del Govern de Catalunya per “tota una vida marcada per la memòria de l’holocaust i la lluita contra el feixisme”. Capella ha subratllat que l’“esforç” de Grangé per “revelar la barbàrie” és un “antídot contra el ressorgiment d’ideologies inspirades en l’odi”. Les polítiques de memòria “han d’estar a l’alçada del llegat de dones com Grangé i Neus Català, compromeses contra l’oblit fins l’últim dia”, ha afegit.
 
En aquest sentit, Capella ha recordat que, en dos anys, la Generalitat ha obert 21 fosses, ha recuperat 292 restes mortals i ha identificar les primeres 7 víctimes de la Guerra Civil gràcies al Pla de fosses i al Programa d’identificació genètica. El comiat ha tingut lloc a Còrnabarriu (Tolosa) i també ha comptat amb la presència de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, i del director del Memorial Democràtic, Jordi Font.
Família Grangé
Família Grangé
De família antifeixista
 
Conxita Grangé Beleta va néixer el 6 d’agost de 1925 a Espui, una de les poblacions del municipi de Torre de Capdella (Pallars Jussà). Quan tenia dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc, a causa d’una malaltia de la mare. Quan esclata la Guerra Civil, torna a Catalunya amb els seus oncles per lluitar al costat de la República.
 
Acabada la Guerra, ella i els seus oncles se’n tornen cap a França i, amb la seva cosina Maria Castelló, continuen la lluita fent d’informadores de la Resistència francesa.
 
Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz, la tieta, van ser detingudes el 24 de maig de 1944. Van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats. El 9 de setembre de 1944 van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb un antic guerriller català. Ha rebut condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.
 
Grangé va morir el passat dimarts 27 de juliol a Tolosa de Llenguadoc, un mes després de l’homenatge que va rebre a la Vall Fosca (Pallars Jussà), on va néixer, i durant el qual es va col·locar una placa commemorativa a la seva casa natal. Va dedicar gran part de la seva vida i fins a l’últim dels seus dies a mantenir viva la memòria de les dones deportades i a explicar el seu testimoni als més joves.
Homenatge contra l’oblit
 
El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de la Pobla de Segur han organitzat una trobada per commemorar la lluita antifeixista de Conxita Grangé i Josep Cubiló, tots dos originaris del Pallars i amb una estreta relació amb la localitat pallaresa. L’acte ‘Històries de vida de l’antifeixisme, l’exili i la deportació’, que es presentarà també com a un homenatge pòstum a Grangé, tindrà lloc al Molí de l’Oli-Casa Mauri de la Pobla de Segur el proper dissabte 7 de setembre a les 18 h.
 
L’acte comptarà amb la participació de l’alcalde del municipi, Marc Baró, i d’Enric Guimó, regidor de Cultura. També hi intervindran l’historiador Josep Calvet, que explicarà la trajectòria vital dels dos deportats, i Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Granger, amb la conferència ‘Testimoniatge i compromís’.
 
La consellera de Justícia, Ester Capella, clourà l’homenatge amb la inauguració de l’exposició “El camp de concentració per a dones de Ravensbrück”.
Conxita Grangé, poc després de sortir del camp de concentració de Ravensbrück
Conxita Grangé, poc després de sortir del camp de concentració de Ravensbrück
Una mostra en recorda la seva lluita
 
L’exposició “El camp de concentració per a dones de Ravensbrück” repassa a través de 18 plafons la història de la pallaresa, la seva tieta, Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló. La mostra està produïda per l’Amical de Ravensbrück i compta amb la col·laboració del Memorial Democràtic. Es pot visitar fins al 6 d’octubre al Molí de l’Oli-Casa Mauri, a la Pobla de Segur.

8  

Imatges

Conxita de petita, amb la seva mare i la seva tieta

Conxita de petita, amb la seva mare i la seva tieta 989

Conxita Grangé, abans de ser detinguda

Conxita Grangé, abans de ser detinguda 139

Conxita Grangé, poc després de sortir de Ravensbrück

Conxita Grangé, poc després de sortir de Ravensbrück 120

La consellera Capella, la directora Gemma Domènech i el director Jordi Font, al funeral de Conxita Grangé

La consellera Capella, la directora Gemma Domènech i el director Jordi Font, al funeral de Conxita Grangé 124

La consellera Capella rememora Conxita Grangé en el seu funeral a Tolosa

La consellera Capella rememora Conxita Grangé en el seu funeral a Tolosa 123

Últim adéu a Conxita Grangé a Tolosa

Últim adéu a Conxita Grangé a Tolosa 102

La consellera Capella, pronunciant unes paraules en record de Conxita Grangé

La consellera Capella, pronunciant unes paraules en record de Conxita Grangé 91

La consellera de Justícia, Ester Capella, durant el funeral de Conxita Grangé

La consellera de Justícia, Ester Capella, durant el funeral de Conxita Grangé 110

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined